El peronista Sergio Massa guanya sorprenentment les eleccions i disputarà la presidència amb l’ultradretà Javier Milei

Una vegada més, les enquestes van fallar a l’Argentina, amb l’excepció d’una sola consultora. La temuda allau de la ultradreta a les urnes no va tenir lloc en els termes augurats. En canvi, va sobrevenir el miracle. El peronista Sergio Massa va quedar en primer lloc en les eleccions presidencials a l’obtenir el 36,7% dels vots. Li va treure 6,7 punts de diferència al llibertari Javier Milei, que apareixia com a favorit en els sondejos. Massa es va prendre la seva victòria parcial amb sobrietat i va fer una crida a formar un Govern d’«unitat nacional amb els millors» a partir del 10 de desembre. L’única manera de frenar la ultradreta en el segon torn del 19 de novembre. No va voler deixar fora ningú en el seu convit. «Faré el més gran dels esforços per guanyar-me la vostra confiança», va dir als que van votar en blanc «amb desesperança», o no van anar a votar, els que van optar per l’esquerra, el centredreta o variants polítiques més radicals.

La conservadora Patricia Bullrich va rebre el 23,8% de les adhesions i es va negar a felicitar el vencedor de la jornada. «La nostra causa va més enllà d’un moment de derrota». Milei va sortir immediatament a demanar el suport de la dreta tradicional «més enllà de les nostres diferències». L’economista, que havia qualificat de «terrorista» Bullrich i «escarabat» l’alcalde de la capital, Horacio Rodríguez Larreta, va exhortar a oblidar greuges. Va dir que «més enllà de les diferències» era imperatiu «frenar una organització criminal» que, va assegurar, és aliada de Hamàs.

«Encara queden 30 dies. Abraçaré cada argentí, no importa la seva religió o condició social. Compteu amb mi». Massa es va convertir en l’heroi impensat. Ministre d’Economia d’un país amb el 40% de pobres i una inflació del 140% anual, va aconseguir, com qui treu aigua a les pedres, 15 punts més que en les primàries d’agost. Diumenge a la nit, i malgrat l’eufòria desencadenada dels peronistes, va parlar amb mesura, a la caça anticipada dels sufragis esquius que necessita inexorablement per vèncer el 19-N.

Comencen dies de febrils converses. Massa, un avesat negociador, mirarà de garantir-se el suport d’un sector de Junts pel Canvi, la coalició que té com a líder natural l’expresident Mauricio Macri, que li donarà segurament el seu aval al llibertari, cosa que provoarà la fractura d’aquesta entesa de partits. El governador de la província de Córdoba, Juan Schiaretti, de centredreta, va aconseguir gairebé set punts. El destí d’aquests vots també incidirà en el resultat del 19-N. «Acabem amb la idea amic-enemic. No soc dels que m’agraden els insults. Soc dels que creun en consensos», va dir a aquests sectors per diferenciar-se del seu exaltat rival. Va reconèixer que l’actual Govern acumula assignatures pendents de magnitud i va reconèixer que el peronisme està en deute amb els treballadors i pensionats. «Sé que molts que ens van votar són els que més pateixen». Va proposar construir un país «on els nens vagin a l’escola amb l’ordinador a la motxilla i no amb armes».

Les claus del resultat

La predicció de les consultores ha topat de cara amb una realitat modelada per diversos factors, entre els quals no ha sigut menys important la intensa campanya de Massa i les mesures que va prendre en la seva condició de ministre d’Economia, que l’oposició va titllar de populistes. Va eliminar els impostos als guanys, cosa que va beneficar sectors mitjans, i també el que afecta el consum popular, l’IVA. No van faltar les ajudes de diners a treballadors informals.

El resultat electoral no s’explica sense la convergència d’altres raons. Milei va provocar pànic amb dites fortament misògines que li van restar la preferència de les argentines. Va despertar indignació que Diana Mondino, que sonava com la seva ministra d’Exteriors, es burlés dels reclams sobirans davant la Gran Bretanya de les illes Malvines, objecte d’una guerra el 1982. Els insults de l’economista al papa Francesc i la crida en el seu entorn de suspendre les relacions diplomàtiques amb el Vaticà van suscitar malestar en l’electorat catòlic. A la seva manera, el pontífex ha sigut un altre dels guanyadors d’aquests comicis.

Por d’estar pitjor que en el present

No ha sigut menys important l’aprensió que ha generat la seva proposta de la ultradreta de dolaritzar l’economia, privatitzar l’educació, alliberar la venda d’òrgans i la compra d’armes. La inestabilitat emocional de Milei, conegut com ‘el boig’, el discurs d’odi, que va incloure el negacionisme de la magnitud de les violacions als drets humans durant l’última dictadura (1976-83), va tenir també el seu efecte. Però sobretot, va ser l’horror a un salt al buit, i estar pitjor que en el present hi va jugar a més el seu paper, cosa que va determinar el comportament electoral de milions de ciutadans. Finalment, Massa va fer d’Emmanuel Macron i va aconseguir que l’aversió a Marine Le-Pen li permetés la victòria.

L’ajuda de Lula i la reacció del peronisme

L’ajuda de Lula i la reacció del peronismeLa campanya de Massa va canviar de manera dràstica des de les primàries per obra d’un grup de 20 brasilers enviats per Lula da Silva. La mateixa estratègia del líder del Partit dels Treballadors (PT) es va aplicar al peu de la lletra en aquesta contesa. Eduardo Bolsonaro, el fill del capità retirat, que va venir a Buenos Aires per acompanyar la consagració de Milei en un primer torn, es va trobar amb la repetició de l’escena del seu país.

En les primàries va votar el 69% del padró electoral. Aquest diumenge van acudir a les urnes el 77% de les persones en condicions de votar, el segon nombre més baix des que es va recuperar la democràcia, fa 40 anys. No obstant, aquest mòdic creixement va suposar 1,4 milions de ciutadans que van incidir en l’escrutini. La militància peronista va reaccionar davant l’adversitat, malgrat el profund descontentament amb la situació.

La gravitació de la província de Buenos Aires

El governat de Buenos Aires, Axel Kicillof, va ser reelegit amb el 45,12% dels vots. «La llibertat s’assoleix amb igualtat de drets», va dir a la seva nit triomfal. La seva victòria, enmig de dramàtiques situacions de pobresa i inseguretat, ha tingut el caràcter d’una gesta que li va permetre a Massa augmentar el seu cabal de paperetes. «Necessitem que Massa sigui president».

La discussió sobre el passat no ha sigut aliena al que ha passat a les urnes. «Aquest vot significa que mai més la dictadura», va dir Kicillof en al·lusió a la defensa tancada dels repressors per part de Victoria Villarruel, la candidata a vicepresidenta de la ultradreta. El governador va recordar la importància del triomf al complir-se quatre dècades de la recuperació de la democràcia. I va agrair a la vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirhcner, «el seu suport permanent» malgrat haver travessat un atemptat contra la seva vida. «Ella mai ens va cridar a no caure en el rancor. Val d’exemple per als que cauen en la violència». El peronisme al seu torn es va recuperar en altres províncies on havia sigut derrotat en comicis regionals.

El dòlar i l’ajuda xinesa

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

En els últims dies, Massa va aconseguir contenir l’escalada del preu del dòlar, que havia pujat de manera vertiginosa des del 14 d’agost. La Xina també hi ha exercit un rol perquè l’economia no saltés pels aires. En les vigílies de les eleccions, Pequín va anunciar l’ampliació d’un ‘swap’ per 6.500 milions de dòlars. Es tracta d’una mena de préstec contingent que si bé no té impacte en les reserves internacionals del Banc Central, incideix en el que es coneix com a ‘reserves netes’, que són les que calcula el mercat. El comportament del preu del dòlar aquest dilluns permetrà entreveure com interpreten els mercats el resultat de les eleccions.

Milei ha quedat descol·locat. Massa va trobar alguna cosa més que una sobrevida. L’escenari està obert. Si el peronisme és finalment vençut en el balotatge, tindrà una capacitat al Congrés d’obturar moltes de les iniciatives de la ultradreta.