Paraules que maten: la incitació al genocidi a Gaza dels líders d’Israel

«Gaza mai tornarà a ser el que era. Ho eliminarem tot», va dir el 9 d’octubre el ministre de Defensa israeliana, Yoav Gallant, a l’anunciar el «bloqueig complet» de la Franja, privada des d’aleshores d’aigua, electricitat, combustible i l’entrada d’aliments, una política de fam com a arma de guerra cap a més de dos milions de persones. Aquell mateix dia Gallant va afirmar que el seu Exèrcit s’enfronta a «animals humans» i actuarà «sense restriccions», una aparent crida a ignorar les lleis de la guerra expressada amb diferents paraules per un portaveu militar dies després. «Posarem l’èmfasi a fer mal, no a ser precisos», va afirmar Daniel Hagari referint-se a la campanya de bombardejos. 

El Coordinador de les Activitats del Govern als Territoris (COGAT), com anomena Israel l’òrgan de l’Exèrcit encarregat de gestionar l’ocupació a Cisjordània, es va adreçar als habitants de Gaza el 10 d’octubre. «Els animals humans han de ser tractats en conseqüència. No hi haurà electricitat ni aigua, només destrucció. Volíeu un infern, un infern tindreu», va dir el general majorGhassan Alian. Com s’està veient sobre el terreny, Israel ha esborrat la línia que hauria de separar Hamàs dels civils de Gaza, protegits –almenys sobre el paper– pel dret internacional humanitari, fet que ha portat l’ONU a qualificar la seva ofensiva de càstig col·lectiu. 

Advertències sobre el risc de genocidi

Declaracions com aquestes, així com la seva devastadora plasmació a Gaza, van portar la setmana passada 800 juristes internacionals i acadèmics del ram a fer sonar les alarmes pel «potencial genocidi» a la Franja, on Israel ha ordenat a més d’un milió de persones abandonar les seves cases al nord de l’enclavament. «El llenguatge utilitzat per les figures polítiques i militars d’Israel sembla reproduir la retòrica i els trops associats amb el genocidi i la incitació al genocidi», van escriure els juristes abans de detallar també les accions que, segons el seu parer, recolzen l’advertència i demanar a la comunitat de nacions que prengui mesures per prevenir el crim de lesa humanitat.

L’article II de la Convenció sobre el Genocidi defineix el genocidi com els actes «perpetrats amb intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós». Actes que inclouen l’assassinat de membres del grup, els danys físics i mentals o la imposició deliberada de condicions que fan la seva existència inviable. «La invocació per part d’Israel de la defensa pròpia no neutralitza la intencionalitat requerida per al crim de genocidi», assegura a aquest diari Marjorie Cohn, professora emèrita de l’Escola de Dret Thomas Jefferson i expresidenta del Gremi Nacional de Juristes als EUA. «Les declaracions dels líders israelians i el massiu bombardeig de civils a Gaza són proves d’intencionalitat genocida i poden constituir crims contra la humanitat». La jurista jueva afegeix que tant les accions de Hamàs com d’Israel contra els civils i les seves infraestructures «es consideren crims de guerra». 

Batalla del bé contra el mal

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

Per esmorteir els potencials danys a la reputació internacional d’Israel per la seva resposta a Gaza i, sobretot, per guanyar-se el suport dels dirigents estrangers, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, s’ha esforçat a comparar Hamàs amb els botxins més atroços d’Occident i el poble jueu. «Hamàs són els nous nazis, Hamàs és l’ISIS, en alguns casos pitjor que l’ISIS», va dir durant la visita del canceller alemany, Olaf Scholz. Res nou per a Netanyahu, que, en la primera etapa de la seva carrera, comparava assíduament Yasser Arafat amb Adolf Hitler. 

I tot això revestint la lluita d’Israel contra els palestins, que viuen sota ocupació militar des de fa 56 anys, com una batalla entre el bé i el mal, entre el món il·lustrat i la suposada barbàrie que habita fora de les seves fronteres, un llenguatge tret del manual neocon en els temps de la invasió de l’Iraq. «Guanyarem perquè la nostra existència està en joc», va dir Netanyahu el 16 d’octubre davant la Knesset israeliana. La guerra en curs «és una guerra entre les forces de la llum i les forces de la foscor, entre la humanitat i el món de les bèsties».