El Parlament Europeu rebutja escanejar els missatges privats dels ciutadans a la recerca d’abús sexual infantil

La proposició inicial, impulsada per la Comissió Europea, pretenia combatre la proliferació de material pedòfil obligant les grans plataformes d’internet a rastrejar les comunicacions encriptades de tots els usuaris de la Unió Europea (UE), debilitant així la seguretat de les dades i violant el dret a la privacitat. A la pràctica, això facultaria que serveis de missatgeria com WhatsApp i Gmail, però també aplicacions com TikTok i portals web de videojocs examinessin indiscriminadament el que diu la gent a la recerca d’imatges o vídeos delictius.

L’acord al qual es va arribar dimarts i que s’ha anunciat aquest dijous per part dels ponents de la comissió, exclou la vigilància massiva i el xifratge d’extrem a extrem. L’impacte de la llei sobre aquest mètode, que garanteix que els missatges només són llegits per l’emissor i el receptor, ha sigut una de les principals preocupacions de la societat civil. Centenars d’oenagés, acadèmics i investigadors científics han denunciat en els últims mesos que la proposta de Brussel·les liderada per la comissària d’Interior, Ylva Johansson, seria «com posar el programa espia Pegasus a tots els mòbils».

✌️Primera victoria de la sociedad civil contra #ChatControl #CSAR!
Acuerdo en @europarl_EN
🟢 Ya no es monitoring generalizado preventivo, sino a personas concretas si indicios
🟢 Queda excluido el cifrado

Acuerdo👇https://t.co/d2S228THWR

Seguimos hasta ganar en Consejo tb.

— Xnet (@X_net@mastodon.social) (@X_net_) 26 de octubre de 2023

Auditoria tecnològica

Els eurodiputats encarregats de la redacció del reglament també van consensuar que les tecnologies utilitzades per a aquest escaneig de les telecomunicacions «hauran de sotmetre’s a una auditoria independent i supervisar-se» per un futur centre europeu que es crearà amb aquesta missió.

Notícies relacionades

Estratègia de la por a la UE

Antony Beevor, historiador: "Tant de bo cregués alarmista parlar d’una tercera guerra mundial"

Encara falten detalls per aclarir. Els membres de la comissió de Llibertats Civils compareixen aquest dijous a les 13.30 per informar sobre el text acordat. La roda de premsa es podrà seguir aquí.

El pacte entre els ponents és tan sols el primer pas legislatiu d’una proposta que pot anar variant. El 13 de novembre se sotmetrà al vot de la comissió i, presumiblement, la següent setmana haurà de ser ratificada al Parlament Europeu. Fins i tot si compta amb la llum verda de l’Eurocambra, el seu contingut haurà de ser negociat després a tres bandes amb la Comissió Europea i el Consell Europeu, integrat pels 27 caps d’Estat o de Govern dels estats membre de la UE. Tot i que la presidència espanyola està pressionant perquè hi hagi un acord final abans de finals d’any, a la llei encara li queda molt per recórrer.