Enginy contra el canvi climàtic: ¿què estan fent al món pel planeta que podríem fer aquí?

La lluita contra el canvi climàtic s’ha convertit en els últims anys en una de les àrees que més interès desperta entre els governs i les societats de les principals economies del planeta. El desenvolupament sostenible, els nous models industrials o les iniciatives verdes copen titulars i cimeres setmanalment. Aquestes són algunes de les iniciatives més aplaudides:

Transport públic gratuït en gairebé 50 municipis

Cada vegada més ciutats franceses aposten per la gratuïtat dels transports públics. Implanten aquesta mesura per reduir l’ús del cotxe i les emissions contaminants, així com afavorir el poder adquisitiu dels ciutadans en aquests temps d’elevada inflació. La primera localitat que la va impulsar el 2018 va ser Dunkerque, al nord de França. Des d’aleshores, han seguit el seu exemple fins a 45 localitats. Cap d’aquestes és una gran ciutat, però això canviarà a partir de desembre. 

Montpeller –la setena metròpolis francesa en nombre d’habitants– s’afegirà a aquesta llista a finals d’any. «El segle XIX va ser el del combat per a una educació laica, pública i gratuïta. El XX, el del combat per a la Seguretat Social per a tothom. El XXI ha de ser el del dret a la mobilitat, amb la gratuïtat dels transports», va declarar el regidor de Mobilitat d’aquesta localitat, governada pel Partit Socialista. En aquesta ciutat del sud-est de França, la iniciativa s’ha aplicat de manera progressiva. Primer, es va establir la gratuïtat els caps de setmana, després el 2021 tots els dies per als menors d’edat i ancians. I aviat per al conjunt de la ciutadania. 

Curiosament, aquesta mesura ha generat un intens debat, sobretot en el si de l’esquerra i l’ecologisme a França. D’una banda, els seus impulsors la veuen com una política eficaç d’una ecologia popular. De l’altra, els seus detractors consideren que s’han de privilegiar les inversions en els transports públics per millorar-ne el funcionament i que cada vegada més persones els utilitzin en lloc del vehicle privat. Informa: Enric Bonet.

Una nova vida per a les mines de carbó

Les mines de carbó abandonades al Regne Unit s’han convertit en un inesperat recurs per escalfar les llars de manera sostenible. El municipi de Gateshead, al nord-est d’Anglaterra, ha posat en marxa un projecte per aprofitar l’aigua que ha inundat les mines en desús i que s’escalfa de manera natural gràcies a la calor que desprenen les roques. L’elevada temperatura de l’aigua és aprofitada a través de bombes de calor i utilitzada per escalfar prop de 350 edificis residencials de la ciutat, així com una universitat, un museu i diverses oficines.

Els experts reconeixen el gran potencial que aquest sistema té al Regne Unit, on una de cada quatre llars i negocis es troben a sobre d’antigues mines, segons l’Autoritat del Carbó (Coal Authority). El Govern s’ha proposat com a objectiu que el percentatge de llars connectades a xarxes de calefacció augmenti del 2% actual al 18% el 2050 i confia que aquest mètode ajudi a proporcionar una font d’energia sostenible i de baix cost per alimentar aquestes xarxes.

Els impulsors de la iniciativa asseguren a més que aquesta tecnologia suposarà un estímul per a l’economia de les regions antigament dependents de la indústria del carbó, que va arribar a ocupar prop de 500.000 treballadors en la dècada dels seixanta i que va disminuir progressivament fins a tenir un paper residual en l’actualitat. El projecte de Gateshead –un dels més grans a Europa– contribuirà a la creació de nous llocs de treball relacionats amb la transició ecològica i evitarà l’emissió de 72.000 tones de diòxid de carboni en els pròxims 40 anys. Informa: Lucas Font.

Nordhavn, on tot quedarà a cinc minuts

Copenhaguen va començar a treballar en l’objectiu de ser la capital europea de la neutralitat climàtica fa més de 20 anys, fet que ha d’aconseguir el 2050. El seu punt principal és el barri de Nordhavn, l’antic recinte portuari a tres quilòmetres del centre de la capital danesa i contemplat com la «ciutat dels cinc minuts». És a dir, un concepte urbanístic a escala humana, que ofereixi a cada un dels 40.000 residents que estima que tindrà el 2050 la possibilitat d’accedir al transport urbà a cinc minuts de casa o d’arribar caminant a la feina, l’escola o el supermercat caminant. Serà una ciutat a escala humana, lliure d’automòbils privats i afavoridora de la bicicleta –que ja és el mitjà de transport individual preferit dels seus habitants–. Un model de ciutat d’estètica i disseny molt danès, amb tocs del seu passat portuari, que de moment continua sent un camp experimental en construcció.

En un concepte de mobilitat semblant treballa a Alemanya la ciutat de Hannover. Per a molts, Hannover és essencialment la seu de grans fires industrials i la capital de Baixa Saxònia, on té la seva central l’imperi automotriu Volkswagen. El seu alcalde, el verd Belit Onay, pretén convertir el nucli urbà en zona lliure d’automòbils. Se circularà amb bicicleta, transport públic o caminant. Continuaran veient-se vehicles a motor, com taxis, furgonetes i cotxes autoritzats. Però la velocitat màxima estarà restringida a 20 quilòmetres per hora. Tot això s’ha d’aconseguir en set anys, de cara al 2030. Informa: Gemma Casadevall

Al capdavant de l’energia «orgànica»

A Itàlia, una de les iniciatives més originals a favor del medi ambient dels últims anys ha sigut portada endavant per l’empresa Green Energy Storage, una companyia fundada a Trento (nord-est) el 2015 i amb un negoci que està enfocat principalment a la producció de piles orgàniques i alternatives a les actuals, que són molt contaminants.

Les bateries, de fet, funcionen amb uns acumuladors no tòxics, basats en quinones, que són molècules orgàniques que es poden extreure de diversos elements vegetals,així com dels rebutjos de la indústria petrolera. Per tant, es tracta d’una bateria que, a diferència de les de liti, utilitza materials no tòxics i biodegradables (presents en les plantes i ja en ús en medicaments, cosmètics i reactius químics).

El maig del 2022, Green Energy Storage va rebre accés a fons de la Unió Europea per valor de 53 milions d’euros, com a part dels projectes europeus a favor de la transició ecològica. A més, en els anys, el projecte també ha rebut el suport de l’administració local del Trento, així com nombrosos petits i mitjans inversors i ciutadans. Informa: Irene Savio.

Nova York: impuls a l’agricultura urbana

Autèntics brots verds estan canviant Nova York, incloent-hi el famós ‘skyline’. Des de fa anys la metròpolis viu un auge de projectes d’agricultura urbana, tant d’iniciativa privada com pública. I el moviment ha trobat un aliat en l’alcalde, el demòcrata (i vegà) Eric Adams, que el 2021 va establir la primera Oficina Municipal d’Agricultura Urbana, part del departament de la ciutat encarregat de Clima i Justícia Ambiental, i el seu primer informe està a punt de veure la llum.

En aquest moviment juguen un paper fonamental les teulades novaiorqueses. Aquests van començar a veure aparèixer els seus primers grans horts el 2010 amb el pioner en Queens de Brooklyn Grange, que actualment n’opera dos que ocupen un total de 2,2 hectàrees i produeixen més de 45 tones de vegetals l’any, de les quals el 30% es reparteix gratis entre els novaiorquesos més desfavorits. Brooklyn Grange també ha col·laborat, per exemple, en l’establiment d’horts en institucions com el centre de convencions Jacob Javits i el museu Metropolitan, així com en restaurants, empreses i vivendes particulars.

L’ajuntament, per la seva banda, està impulsant mesures per protegir i expandir els horts urbans que proliferen, per exemple, en escoles i edificis de vivenda pública. I la idea d’Adams és ajudar a acabar amb «deserts alimentaris«en les zones més desfavorides de la ciutat i crear una xarxa que no només ofereix aliments de qualitat i proximitat a aquestes poblacions sinó que pot ajudar a reduir costos a l’utilitzar-se per a alimentació en el sistema públic en escoles, presons i hospitals. A més de crear un sistema que ofereix educació, formació laboral i ocupació, contribueix a la lluita contra el canvi climàtic; redueix així, per exemple, el trànsit de camions necessaris per al transport d’aliments i les emissions.

Tren impulsat amb energia solar

L’Argentina compta amb 39 parcs solars distribuïts en diverses regions elèctriques. Es tracta de la segona font renovable darrere de l’energia eòlica. La seva potència és de 1076 MW, aproximadament. La producció creix, tot i que no a la velocitat que es necessita per convertir-se en una alternativa ecològica i rendible per satisfer la demanda domèstica i industrial d’electricitat. En aquest context, la província del nord de Jujuy, a uns 1.500 quilòmetres de la ciutat de Buenos Aires, inaugurarà al desembre un tren impulsat amb energia solar, el segon de les seves característiques al món i el primer a la regió.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’anomenat Tren de la Quebrada recorrerà en principi 45 quilòmetres de muntanyes que constitueixen un dels circuits turístics de la província, que té llacunes meravelles com Purmamarca i Tilcara. Les unitats van ser comprades a l’empresa xinesa CRRC. Els responsables de la construcció de Byron Bay, a Austràlia, on funciona l’única experiència d’aquestes característiques, van assistir els fabricants.

La formació podrà traslladar uns 250 passatgers a una velocitat mitjana de 30 quilòmetres per hora. «És un objectiu ambiciós», va dir el governador Gerardo Morales. El que es busca, va dir, és estendre el recorregut fins a la Quebrada de Humahuaca, perquè després convergeixi amb el ferrocarril de l’Altiplà. El Tren de la Quebrada va donar un nou impuls a les discussions sobre la necessitat d’un desplegament més significatiu de les energies renovables, tant en aquesta província, una de les de més potencials de l’energia solar, com les seves veïnes a la zona nord.