Arrestos, acomiadaments i assetjament: el maccarthisme s’instal·la a Israel davant la més petita sospita de solidaritat amb Gaza

Khateeb pertany a la minoria àrab d’Israel, prop d’una cinquena part de la seva població, també coneguts com a àrabs israelians o palestins del 48, els que es van quedar dins de les fronteres del nou Estat jueu després de la guerra de 1948 que va seguir la fundació d’Israel. El seu està lluny de ser un cas aïllat. Des del 7 d’octubre més d’un centenar d’àrabs israelians han sigut arrestats, i molts més suspesos dels seus llocs de treball, per expressar a les xarxes socials o a la feina qualsevol cosa que pogués interpretar-se com un gest de solidaritat amb Gaza o la causa palestina. Aquesta política de «tolerància zero» cap a la «incitació al terrorisme» també està afectant els jueus israelians, tot i que no hi ha constància d’arrestos entre ells. En alguns casos n’hi ha hagut prou amb un ‘m’agrada’ en un apunt perquè arribessin les represàlies. 

«La persecució política cap a qualsevol palestí que expressi una opinió discordant és extrema. Mai havíem vist res igual», assegura Noa Levy, advocada dels drets humans i membre de Hadash, un partit que advoca pels dos estats i la convivència entre jueus i àrabs. «N’hi està havent prou amb coses com crides a aturar la guerra o l’expressió de qualsevol gest de dolor o empatia amb Gaza perquè la gent sigui arrestada o suspesa», afegeix Levy. No són acomiadaments formals perquè a Israel el treballador té de dret una audiència per respondre als motius del seu cessament. 

Funcionaris i professors, els més afectats

En un altre cas conegut, l’actriu araboisraeliana Maisa Abd Elhadi, va ser detinguda per comparar a les xarxes la voladura del mur de Gaza amb la caiguda del mur de Berlín i fer comentaris de mal gust sobre una de les àvies israelianes segrestades per Hamàs. «Aquesta senyora tindrà l’aventura de la seva vida», va escriure a Instagram. Ara no només espera a ser jutjada per «incitació al terrorisme», sinó que el ministre de l’Interior ha demanat que se li retiri la ciutadania. En moltes ocasions no són les autoritats les que fan en el primer pas, sinó són companys de feina, grups organitzats d’estudiants o veïns en grups de WhatsApp els que denuncien qualsevol comentari o conducta ‘sospitosa’. 

«Hi ha un clima ferotge de maccarthisme», assegura Daniel Peretz, un historiador jueu amb una llarga trajectòria com a activista per la pau. Peretz no vol donar el seu nom veritable perquè tem ser expulsat de l’institut universitari on fa classes com a professor. «Companys meus que van expressar comprensió per la situació de la gent a Gaza estan amenaçats de perdre la seva feina». A la seva universitat, explica, una organització dretana s’està dedicant a vigilar els comptes socials dels professors, el grup més afectat junt amb els funcionaris municipals en aquesta caça de bruixes contra la llibertat d’expressió. «Des de fa 20 anys no és gens fàcil ser pacifista, sobretot a Jerusalem, però des que va prendre possessió l’últim Govern de Natanyahu i va començar aquesta guerra és molt més difícil», diu Peretz.

La ‘vigilància’ va acompanyada sovint d’assetjament a les xarxes, distribució pública de l’adreça on viu la persona assenyalada i, en alguns casos, violència. El cas més conegut és el del periodista Israel Frey, un jueu ultraortodox que va haver de tancar-se a casa després que una turba d’ultradretans llancés petards contra el seu apartament i l’esperés a baix dient-li «traïdor». Frey havia emès un vídeo recitant una pregària jueva per les víctimes a Gaza, inclosos els milers de nens i dones abatuts per les bombes, en el que va descriure com una «massacre». 

Les famílies dels ostatges

«La gent al carrer només vol venjança i els que no pensen així estan callats», assegura Sahar Vardi, una altra pacifista jueva molt activa contra l’ocupació dels territoris palestins. «Els que més s’han atrevit a parlar són les famílies dels ostatges, que tenen un espai més gran i legitimitat per dir el que pensen. Però tot i així estan sent atacats amb molt odi a les xarxes», afegeix Vardi des d’un cafè de Jerusalem. En la primera manifestació convocada per exigir l’alliberament dels ostatges en poder de Hamàs, menys d’una setmana després del ‘dissabte negre’, la policia va carregar «salvatgement» contra alguns dels manifestants, segons Sahar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Tot això ha fet que en més de tres setmanes no hi hagués una sola protesta a Israel per demanar un alto el foc, una tònica que es va trencar dissabte, quan unes 200 persones es van concentrar a Tel Aviv. Eren tan conscients dels riscos que no van arribar a convocar-la públicament per temor de ser atacats pels colons i altres grups d’extrema dreta, i es van unir a una altra concentració contra Netanyahu per passar una mica més desapercebuts. 

Ara pretenen repetir-ho setmanalment, però no obliden les paraules del cap de la policia israeliana, Kobi Shabtai, que va dir fa dues setmanes que hi haurà «tolerància zero» per a qualsevol manifestació en suport de Gaza. «Qualsevol que vulgui identificar-se amb Gaza és benvingut. El faré pujar a un autobús i l’enviaré allà amb ells», va dir Shabtai. Però si alguna cosa té aquesta petita esquerra pacifista irredempta en un mar d’extremisme és valor. «Hi ha d’haver un espai per parlar d’un alto el foc en la societat israeliana. Ara mateix no existeix perquè el preu a pagar és molt alt i perquè sentim que ningú ens escolta», conclou Sahar Vardi.