L’expresident Macri pacta amb l’ultra Milei per poder governar a l’ombra a l’Argentina

El ángel exterminador és una pel·lícula que Luis Buñuel va filmar durant el seu exili mexicà el 1962. És la història d’un petit món burgès que entra en un estat de salvatgisme en una mansió on escasseja el menjar, falta l’aigua i s’acumulen les escombraries. L’escriptor i comentarista polític argentí Jorge Asís va recórrer al títol d’aquest film per batejar l’expresident de dretesMauricio Macri. Una manera de definir una pulsió –a criteri seu destructiva– que impacta en propis i estranys. Macri ha espiat la seva família, aliats ocasionals i companys de ruta, a més de no tenir pietat amb els seus adversaris. Ara, l’àngel ha posat les ales sobre l’anarcocapitalista Javier Milei.

Va decidir no només donar-li suport en la segona volta de les eleccions presidencials del 19 de novembre. Amb l’ímpetu que el defineix, es proposa modelar l’ultradretà a imatge i semblança seva si venç a les urnes el peronista Sergio Massa. Aquest suport, que comparteix amb Patricia Bullrich, la candidata de Junts pel Canvi que va quedar en el camí electoral, no va fer més que provocar la ruptura d’aquesta coalició. El seu sector de centredreta ha fugit espaordit davant el gir del magnat.

Massa va obtenir el 37% dels vots i li va treure set punts de diferència a Milei en el primer torn. Bullrich va esgarrapar el 23% de les adhesions. Macri els posa al servei del candidat de La Llibertat Avança, tot i que sap per endavant que no és l’amo de tots aquests sufragis, i molt menys en un escenari electoral marcat pel signe del que és impredictible, fins al punt de fer confondre la majoria dels enquestadors.

Al Capone com a model

L’exmandatari va reconèixer que parla amb Milei almenys des del 2021, quan ja era conegut per la seva llengua ferotge, capaç de reivindicar Al Capone per desafiar l’Estat durant la ‘llei seca’ o acceptar la venda de nens. «Els polítics no parlen del temps. Els polítics parlen de poder», ha assenyalat Carlos Pagni, sagaç columnista del diari La Nación, sobre aquestes converses desenvolupades lluny dels tafaners.

«Macri està somiant ser el líder d’una nova dreta, d’una nova configuració des del punt de vista conceptual més nítida». Una eventual victòria de l’economista el 19 de novembre seria vista per l’empresari com «el seu propi triomf». Un altre analista, Diego Genoud, diu sobre aquesta flamant aliança. «Amb la seva reivindicació del menemisme (que va governar entre 1989-88), el seu aval a la dictadura militar i el seu rebuig dels partits polítics tradicionals, Milei és un Macri desinhibit per complet».

El cisma opositor

Junts pel Canvi té 10 governadors provincials, 530 intendents, 93 diputats i 24 senadors al Parlament nacional. Però aquesta força considerable s’ha estellat perquè diversos dirigents de pes han donat l’esquena a aquesta entesa a la dreta de la dreta. L’alcalde de la ciutat de Buenos Aires, Horacio Rodríguez Larreta, a qui Milei va qualificar d’«escarabat», va ser un dels primers a prendre’n distància. «No aniré a votar, em va cansar moralment la societat», va dir Elisa Carrió, un referent d’aquesta aliança opositora. I va parlar de la «bogeria» del seu líder històric.

La Unió Cívica Radical (UCR), el centenari partit que també forma part de Junts pel Canvi, ja va avisar, sense anomenar Massa, que «mai» recolzaria la ultradreta en el segon torn. Ho va fer públic dimarts, quan es van complir 40 anys de la victòria electoral de Raúl Alfonsín, figura única de la UCR, en els comicis que van reintroduir el país en el camí institucional després de set anys de règim militar. «Democràcia o dictadura» va ser la disjuntiva que va planejar llavors el radicalisme. Aquest dilema porta ara el nom de Milei, que es vanta de colpejar un ninot amb la figura d’Alfonsín per considerar-lo un comunista. «Tot el que hagi de fer perquè no guanyi, ho faré», va dir el governador de la província de Jujuy, Gerardo Morales, una de les autoritats de la UCR.

El sociòleg equatorià Jaime Durán Barba va ser estrateg de la campanya que va consagrar l’empresari president fa vuit anys. Després es va desenvolupar com el seu consultor personal. «¿I per què Macri no es va llançar a ser president? No es va llançar a ser president perquè tenia pèssimes xifres, té un rebuig total».

Una ultradreta també regirada

Segons el portal La Política online, Milei «es va entregar» a Macri però ha demanat que no es parli d’un acord de Govern fins que passin les eleccions. L’economista no vol abandonar el seu discurs contra la «casta política», fortament compromès amb el seu acostament al magnat. No han faltat expressions de desgrat dins de la seva força, la LLA, per aquest pacte. Milei va passar de ser un personatge histriònic de les tertúlies televisives a un candidat altament competitiu per un discurs extrem que va fer impacte en part d’una societat pauperitzada per la crisi. Però ara comencen a esbossar-se intents de «domesticar-lo» perquè no espanti tant els votants moderats. En els dies que resten de campanya electoral evitaran les comparacions amb Donald Trump o Jair Bolsonaro. El model a emular, s’ha dit, serà el republicà Ronald Reagan. Malgrat aquests esforços de maquillatge, a la ultradreta li costa, no obstant, desprendre’s de les seves inspiracions originàries. Igual com als EUA i el Brasil, han començat a les xarxes a parlar de «microfrau» electoral.

Notícies relacionades

El peronista Sergio Massa guanya sorprenentment les eleccions i disputarà la presidència amb l’ultradretà Javier Milei

¿Qui és el candidat peronista Sergio Massa?

Macri es radicalitza, crida a evitar que l’Argentina es converteixi en una imaginària Veneçuela, i agita un perill en els fets inexistent: el del perill kirchnerista. La força que va construir l’exmandatària i actual vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner, ha perdut la seva centralitat. I si Massa guanya, aquesta direcció minvant s’accentuarà.

L’entesa Macri-Milei es posarà a prova a les urnes. «Caldrà veure què pesa més, si la decepció dels que ara veuen Milei com un farsant i l’abandonen o la potència reactiva de les forces de l’antiperonisme que s’uneixen en contra del projecte que ara lidera Massa», va dir Genoud. Un altre factor pot modificar la intenció de vot de cara al 19 de novembre, i és l’economia.