Els colons israelians aprofiten la guerra a Gaza per expulsar palestins de les seves terres a Cisjordània

Per l’orografia pedregosa del llogarret, envoltat per un assentament jueu i una zona industrial també dels colons, encara es veuen les empremtes dels últim atacs. Dipòsits d’aigua rebentats, finestres arrencades i cases desvalisades amb tot tirat per terra. «Normalment ens assetjaven als camps, llançant-nos pedres perquè no poguéssim pasturar i espantant el bestiar amb drons», diu un dels membres de la família Altel. Però les coses van canviar a partir del 7 d’octubre, quan va començar la guerra a Gaza després de l’atac massiu de Hamàs sobre el sud d’Israel. «Van començar a entrar al poble, normalment a les nits. T’apunten amb els rifles, colpegen la gent amb les culates, destrueixen la propietat i ens amenacen perquè marxem perquè volen quedar-se amb la terra», relaten diversos homes impotents davant la paret de formigó despullat d’una casa. 

Fa cinc dies els van donar un ultimàtum. «Van apuntar al meu pare amb un rifle al cap i li van dir: ‘Marxeu o us matem’.

Llogarrets finançats amb fons europeus

Irònicament, del poc que quedarà dret quan l’últim tractor hagi carregat les últimes ovelles serà l’escola del llogarret, finançat amb fons europeus i de la Cooperació Espanyola. «Ajuda humanitària per als palestins en perill de transferència forçosa», diu una placa a la paret. Aquest perill ha passat a ser una realitat sense que Espanya o Brussel·les moguin un dit. I això que estan puntualment informats. «El terrorisme dels colons a Cisjordània ha provocat un elevat nombre de morts de civils mentre comunitats palestines estan sent desplaçades per força de les seves llars», va dir aquesta setmana el portaveu de Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea.

Només des del 7 d’octubre, 13 comunitats rurals palestines han sigut completament buidades de la seva població, prop de 850 persones, segons l’oenagé israeliana B’tselem. La situació és tan alarmant que una trentena d’organitzacions israelianes de drets humans van publicar aquesta mateixa setmana una carta cridant a la comunitat internacional a actuar de manera urgent per aturar «l’onada de violència dels colons, recolzada per l’Estat, que està provocant les transferència forçosa de les comunitats palestines de Cisjordània». 

¿Una nova Nakba?

No només està passant al sud d’Hebron, on es troba el llogarret de Zanutah. També a la perifèria de Jerusalem Oriental, Batlem, Ramal·lah o la fèrtil vall del Jordà. Res d’això és nou, en realitat. D’acord amb un informe de les Nacions Unides, entre el gener del 2022 i el setembre del 2023, 1.400 palestins van ser expulsats de les seves terres i comunitats rurals. El que ha canviat en les últimes setmanes és la rapidesa amb què s’està produint, així com el grau de violència extrema utilitzada pels colons, amb cases incendiades, assassinats, pallisses i pogroms. «Els colons estan utilitzant aquest moment de distracció per posar en pràctica les seves intencions i objectius: buidar tota l’Àrea C de palestins perquè sigui impossible aixecar un Estat palestí. És la Nakba del 2023», assegura Yehuda Shaul, un veterà activista jueu dels drets humans, cofundador de Rompiendo el Silencio i el Centre Israelià d’Assumptes Públics (OFEK).

La Nakba o catàstrofe és com anomenen els palestins la campanya de neteja ètnica perpetrada per les milícies sionistes des del 1947 fins al 1949 a la Palestina històrica, saldada amb l’expulsió de 750.000 palestins dels seus pobles i ciutats, un esdeveniment profusament documentat pels historiadors revisionistes israelians. I l’Àrea C és una de les tres zones en les quals hi ha dividida la Cisjordània ocupada des dels Acords d’Oslo. Abarca ni més ni menys que el 60% del seu territori, tot ell sota control administratiu de l’Exèrcit israelià. 

L’altra novetat de les últimes setmanes és que s’ha tornat molt difícil per als palestins distingir entre colons i militars. Històricament, els soldats es limitaven generalment a protegir els primers en les seves malifetes, escortant-los per assegurar-se que no els passava res. Però des de l’inici d’aquesta guerra, aquesta divisió s’ha difuminat. «Els soldats que protegien els assentaments són a Gaza, de manera que l’Exèrcit ha hagut de mobilitzar les unitats civils d’intervenció ràpida de les colònies, que estaven en la reserva, per posar-les al capdavant de les seves brigades a Cisjordània», explica Shaul. «Això ha fet que tinguem ara els colons de la zona plenament armats, amb uniforme militar i dirigits pels seus propis comandants». Si a això se li afegeix que diversos colons de l’extrema dreta messiànica, la ideologia que nodreix l’avantguarda més activa del moviment, són ministres en el Govern de Netanyahu, es pot entendre per què està passant el que està passant. O la total impunitat amb què passa.

Fins a les últimes conseqüències

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

A uns quants quilòmetres de Zanutah, hi ha el llogarret de Susia, també palestina i amb una història de terror similar. Després d’anys d’assetjament i atacs, el 16 d’octubre passat un grup de colons va arribar amb excavadores i va bloquejar les entrades i sortides del poble amb grans pedrotes. «Van tirar avall les cisternes d’aigua i van fer miques les vinyes. Després van entrar a les cases apuntant amb els rifles als nens i les dones i ens van donar un ultimàtum: 24 hores per marxar», explica Naser Nawaaja, un dels seus veïns, amb una llarga trajectòria com a activista. 

Però a diferència de Zanutah, els seus habitants han decidit que no marxaran. Passi el que passi i fins a les últimes conseqüències. «El 80% de les instal·lacions a tota aquesta zona es van finançar amb fons europeus. Si ens van donar les donacions és perquè volien salvar els que vivim aquí. ¿O estic equivocat?» pregunta Nawaaja. Aquell moment ha arribat. No els queda gaire temps.