Els militars espanyols al Líban preveuen tres escalades i possible foc indiscriminat d’Israel

Fan aquests càlculs el dia 25è del nou esclat, quan la guerra d’Israel amb Hamàs té el seu ressò a la frontera israelo-libanesa, la Blue Line, en forma d’intercanvi de coets i artilleria entre l’Exèrcit israelià i la milícia integrista libanesa de Hezbol·là.

La tensió no ha disminuït des del 8 d’octubre, un dia després dels inicials atacs de Hamàs a kibutzs israelians. Hi ha 10.000 cascos blaus de la missió UNIFIL mirant d’evitar l’escalada, desplegats a la frontera. Entre ells, 600 paracaigudistes espanyols de la Brigada Almogàvers, que tenen encarregat el control del sector est de la Blue Line.

A la base central de la UNIFIL a la localitat libanesa de Naqura, l’Estat Major de la missió, que comanda el tinent general espanyol Aroldo Lázaro, treballa preveient tres possibles escenaris d’empitjorament de la situació.

Els esglaons

Els esglaonsEl primer escenari consisteix en un intercanvi controlat de foc, dins del marge de les regles d’enfrontament habituals que han estat observant Hezbol·là i Israel. Entre d’altres, no atacar població civil i mirar de limitar el bombardeig amb coets a la zona de les Granges de Shebaa, territori israelià desocupat.

Aquesta és l’actual situació, en la qual ja estan situats els actors de la zona. Els episodis d’enfrontament obliguen els cascos blaus a refugiar-se en búnquers subterranis i a suprimir les patrulles a peu: només surten per la Blue Line a bord de vehicles.

El segon escenari es desenvoluparia amb el mateix actual pols de coets de Hezbol·là i respostes de l’artilleria israeliana, però amb un element nou afegit: un o diversos atacs preventius d’Israel contra objectius de la milícia libanesa.

Aquestes intervencions podrien desenvolupar-se mitjançant raids aeris, incursions de forces especials o bombardejos amb drons o míssils. A aquest segon escenari l’Estat Major del tinent general Lázaro hi concedeix «possibilitat mitjana».

El tercer escenari que contemplen els militars espanyols al quarter general de la UNIFIL i al sector est de la frontera és una ofensiva israeliana de grans proporcions sobre territori libanès.

La Força de Defensa d’Israel perseguiria la destrucció de la infraestructura de Hezbol·là, i implicaria no només els atacs aeris, sinó també la participació de forces mecanitzades i infanteria. De moment, i en contrast amb la gravíssima situació al front de Gaza, a la frontera del Líban amb Israel els cascos blaus consideren aquesta previsió «poc probable».

El retorn d’Anníbal

El retorn d’AnníbalAroldo Lázaro, el comandant de la missió d’interposició UNIFIL, li va resumir aquestes tres possibilitats aquest dimecres a la ministra de Defensa, Margarita Robles, i al cap de l’Estat Major de la Defensa, l’almirall Teodoro Esteban López Calderón, durant una videoconferència sostinguda al Comandament d’Operacions de les Forces Armades.

A les previsions a Naqura uneix a Madrid una altra preocupació un expert oficial de l’Exèrcit amb diverses rotacions al Líban: la reactivació de la Directiva Anníbal. Amb aquest nom es coneix un procedir de foc indiscriminat de les forces israelianes per eliminar el valor estratègic de qualsevol segrest de soldats per a l’enemic.

Anníbal mana colpejar amb tot el que es tingui disponible per desactivar el segrest, per exemple atacar el comboi en el qual els segrestadors transportin els seus ostatges tot i que això impliqui disparar sobre els mateixos soldats segrestats.

El contingent espanyol al Líban té una amarga experiència de foc indiscriminat israelià, que va costar la vida en un bombardeig artiller al caporal Francisco Javier Soria el 28 de gener del 2015. L’incident va ser interpretat per la intel·ligència militar espanyola sobre el terreny com a conseqüència d’una activació d’Anníbal.

El 2016, l’Estat Major israelià va difondre que desactivava la instrucció Anníbal. Avui, en vista del que està passant a Gaza, aquesta altra font militar amb ulls posats allà des de Madrid la considera reactivada de nou.

Regles deteriorades

Regles deterioradesLa situació al sud del Líban no ha arribat encara al seu màxim de perillositat. El general que mana als paracaigudistes espanyols al sector est, Luis Fernández Herrero, ha reportat a la ministra Robles una «escalada lleugera al llarg d’aquests 25 dies», en la qual «l’equació d’enfrontament es manté continguda».

Però en la mateixa trobada, Lázaro va remarcar a Robles que les regles d’enfrontament a la zona, basades en un equilibri entre atac i represàlia, estan «cada vegada més deteriorades». En qualsevol cas, la cúpula espanyola de la UNIFIL considera que, en cas d’escalada, els cascos blaus no serien objectiu directe dels contendents.

Els comandaments desplegats al Líban envien missatges de tranquil·litat als familiars dels seus soldats. Mentrestant, estan expectants pel discurs previst per divendres a la tarda (hora local) del líder de Hezbol·là, Hassan Nasrallah. El que digui marcarà el futur del conflicte al nord d’Israel. Pot ser la resolució del que el general Lázaro anomena «el dilema de Hezbol·là: vol recolzar la causa palestina però no vol ficar el Líban en una guerra».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Lázaro ha ordenat extremar les mesures de seguretat als seus soldats i reduir a l’imprescindible els moviments logístics, però continuar intentant evitar el llançament de coets i ajudar la població civil. Hi ha 27.000 libanesos desplaçats de moment a la zona, i molts miren d’instal·lar-se al costat de les bases dels cascos blaus, buscant seguretat.

La clau per al desplegament multinacional és evitar qualsevol espurna que pugui elevar la tensió, la comunicació directa amb Israel i el Govern libanès i mantenir viu «el tripartit». Així anomenen a la zona l’únic punt de trobada que queda entre Israel i el seu veí del nord.