«No queda aigua potable i aviat hi haurà gana»: les veus que s’apaguen a Gaza

Les veus que arriben de Gaza són només veus, però a mesura que passen els dies sonen més exhaustes, més granuloses, més apagades. «No hi ha aigua potable enlloc», diu l’Ahmed, un home corpulent que va passar quatre anys a Màlaga estudiant electrònica als anys vuitanta, molt abans que Gaza es convertís en una ‘presó’ a l’aire lliure per a dos milions de persones. «Abans era salada, igual que la del mar, però la filtraven i la distribuïen per les cases en camions. Ara només li treuen la sal, però continua sense ser potable. Cal beure-la per nassos». La directora de l’oenagé nord-americana Care International als Territoris Ocupats Palestins ha dit aquest dilluns que els seus col·legues a Gaza han començat a «beure aigua d’una piscina» mentre els seus fills «ploren per falta de pa» en unes «nits que semblen tretes d’una pel·lícula de terror pels incessants bombardejos aeris» de l’aviació israeliana.  

Risc de fam

Desposseït una vegada més, l’Ahmed ha llogat un apartament al sud perquè els militars israelians envolten la Ciutat de Gaza, que és com dir que envolten Barcelona des del Besòs fins a l’Hospitalet, des del mar fins a Collserola. En una imatge esborronadora, centenars de persones a peu, amb unes quantes bosses en gerres, anaven aquest dilluns arrossegant els peus en direcció cap a la frontera egípcia, la zona suposadament segura on Israel ha ordenat que marxin. «L’ofensiva militar israeliana ha causat el desplaçament massiu més gran de palestins des de la Nakba del 1948: prop d’1,5 milions de palestins, o el 65% de la població de Gaza, són ara desplaçats interns», han assenyalat aquest dilluns tres respectades organitzacions de drets humans palestines. «En aquests moments, l’amenaça d’un massiu desplaçament forçós a Egipte i la neteja ètnica de dos milions de palestios és imminent», van afegir.

El 1948 no hi va haver un lloc medieval com hi ha ara. Avui la gent té gana i la boca seca. «Cada vegada queda menys menjar. Les botigues on en quedava una mica ja l’han venut i han tancat les seves portes. Han bombardejat 11 fleques amb cues d’infinites de gent a les seves portes que esperaven per recollir un quilo i mig de pa, que és el que estan donant ara»,  diu l’Ahmed. La seva família fa quatre dies que està sense un sol rosegó. «Teníem una mica de pasta i arròs i també algunes llaunes de tonyina i conserves. Però també s’està acabant».

Sense ser rica, la seva família és molt més acabalada d’aquests dos terços de la població de Gaza que depenien de les ajudes de l’ONU per menjar cada dia abans de la guerra. «Hi haurà gana d’aquí pocs dies. Molta gent se n’ha anat de les seves cases en direcció als hospitals i les escoles de l’UNRWA perquè no els queda res de menjar. I molts també van ser bombardejats pel camí i estan morts», diu l’Ahmed fent una altra pausa interminable per agafar oxigen. 

«La història ens jutjarà a tots»

Les nits és quan el terror s’eleva a la màxima potència. El foc de les bombes s’escampa com aquests incendis propulsats pel torb. Diverses fonts de Gaza, asseguren que el principal objectiu dels militars israelians és l’Hospital Al Shifa, on s’amunteguen unes 60.000 persones. On els pacients jeuen tirats als passadissos. On no hi ha anestesia per a les operacions i on s’estan amputant una infinitat de cames i braços. L’Exèrcit israelià afirma que sota del centre sanitari més important de la Franja es troba el quarter general de Hamàs.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«Aquesta no és una de les escalades militars a què està acostumada la gent de Gaza. Abans bombardejaven sobretot camps d’entrenament de les faccions armades, comissaries de policia o instal·lacions vinculades a Hamàs o el Gihad Islàmic», assegura en un altre àudio Aziz Harbi, que es guanyava la vida amb una petita empresa abans de la guerra.

«Ara tothom a Gaza està convençut que estan atacant deliberadament els civils per expulsar-nos de la Franja, al Sinaí egipci o on sigui. És una neteja ètnica». Alguna gent de consciència està cada dia més alarmada. «¿Quant durarà aquesta catàstrofe humana?», es preguntava aquest dilluns el director de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Ghebreyesus. «La història ens jutjarà a tots pel que vam fer per acabar amb aquesta tragèdia».