Alemanya, davant el desafiament antisemita i la islamofòbia

Steinmeier els havia convocat a una taula rodona al Palau de Bellevue per reflexionar sobre el 9 de novembre del 1938. Cinc anys després de l’arribada d’Adolf Hitler al poder, milers de sinagogues van cremar aquella nit arreu del país i 7.500 comerços jueus van ser devastats. L’endemà van ser deportats els primers 30.000 jueus a camps d’extermini nazis. Fins a la capitulació del Tercer Reich s’estima que van morir assassinats sis milions de jueus.

Exemples de convivència

Freidländer era la convidada d’honor. Simbolitza la reconciliació amb l’Alemanya actual i des que va tornar al seu Berlín natal, ja amb 88 anys, recorre escoles i fòrums juvenils per fer arribar el seu missatge. Però la ronda d’aquest any no era un aniversari ritualitzat sense més ni més. Portava el subtítol de «Guerra al Pròxim Orient. Per una convivència pacífica a Alemanya». El president alemany havia convidat representants d’aquest esperit conciliador, com el duo format pel rabí i l’imam o els amos del restaurant berlinès Kanaan, el palestí Jalil Dabit i l’israelià Oz Ben David, l’existència del qual és de tot, menys fàcil. «L’aire està caldejat. Les emocions cremen en qualsevol moment», va relatar Ben David.

Steinmeier va alertar en el seu discurs inicial sobre la convivència «amenaçada» arran de l’«atac bàrbar de Hamàs» del 7 d’octubre passat. Va relatar el seu estupor davant el fet que els jueus tornin a sentir-se insegurs a Alemanya mentre creix un antisemitisme que, fins ara, s’ha plasmat en cremes de banderes, pintades amb l’Estrella de David en algun comerç jueu o expressions d’antisemitisme furibund en manifestacions propalestines. Si en el primer trimestre de l’any, les xifres d’Interior registraven 379 actes o atacs antisemites, en el tercer trimestre van pujar ja a 540. Les forces de seguretat han reforçat els dispositius de seguretat davant qualsevol edifici representatiu d’aquesta comunitat, que després d’anys d’esforços suma actualment 100.000 membres al país.

El dret a expressar el dolor o la instrumentalització

El president alemany va reconèixer així mateix el dret dels palestins a «expressar el seu dolor» pels milers de civils morts a la Franja de Gaza, que va qualificar de «víctimes i ostatges de Hamàs». Però va cridar a no deixar-se «instrumentalitzar» o «arrossegar» convocatòries de manifestacions no autoritzades i manejades pel fonamentalisme islàmic.

Va ser un discurs molt semblant a d’altres que ha estat pronunciant aquests dies, reflex del compromís incondicional d’Alemanya amb el dret a la defensa d’Israel, fruit de la seva responsabilitat històrica cap a aquest país.

A la taula rodona següent, ja sense transmissió televisada però amb accés presencial als mitjans, es va revelar l’abast del doble desafiament, contra l’antisemitisme i contra la islamofòbia. Tot això, en una Alemanya on la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) és la segona força en intenció de vot a escala nacional. Els convidats a la taula rodona havien sigut seleccionats com a exemples de convivència als antípodes del radicalisme present en mesquites dirigides a distància pel fonamentalisme islàmic. Diversos dels presents van deixar sobre la taula els retrets d’aquestes iniciatives privades cap a la institucionalitat alemanya o els dèficits acumulats en dècades de no invertir en polítiques d’integració.

Un judici incòmode

Enmig de les alertes contra l’antisemitisme se celebra aquests dies el judici per difamació contra el cantant jueu i ‘influencer’ Gil Ofarim, que fa dos anys va convertir en viral un missatge en què assegurava que se li va impedir ingressar en un reconegut hotel de Leipzig (est d’Alemanya) per portar l’Estrella de David al coll. L’acusació va aixecar un gran enrenou mediàtic; l’empleat va ser apartat del lloc i es va haver de mantenir setmanes amagat per sentir-se amenaçat. Les gravacions de les càmeres de seguretat no van ratificar la versió d’Ofarim, ni tan sols si portava l’Estrella de David i no hi ha testimonis directes que li donin suport.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El procés es va obrir amb les dues versions confrontades: la d’Ofarim, que insisteix en l’atac antisemita; i la de l’empleat, que retrata la seva presumpta víctima com un vociferant i exaltat client que es va adreçar a ell a crits i a qui finalment va demanar que abandonés el local.

El 9 de novembre no només es recorda a Alemanya la nit dels pogroms nazis, sinó també una altra nit, la del 1989, probablement la més bonica de la història recent del país. Va ser la de la caiguda del Mur de Berlín. Després de dècades de divisió traumàtica els ciutadans de l’est i de l’oest van poder travessar aquesta frontera sense por de morir en l’intent. El mur de formigó va deixar de ser infranquejable i es va iniciar així el procés de reunificació que va derivar el 3 d’octubre del 1990 en la firma del Tractat d’Unitat. La coincidència dels dos aniversaris, el més fosc i el més feliç, va impossibilitar donar al de la caiguda del Mur rang de festa nacional.