Hamàs va finançar amb criptomonedes l’atac a Israel

Entre agost del 2021 i juny d’aquest any, el Moviment de Resistència Islàmic –del qual es deriva l’acrònim Hamàs– hauria recaptat fins a 41 milions de dòlars en divises digitals, segons l’anàlisi forense de la firma israeliana BitOK, publicat per ‘The Wall Street Journal’. Aquest mètode els hauria permès esquivar les sancions imposades per països com els Estats Units i continuar desenvolupant les seves capacitats militars.

Gran part del pressupost de Hamàs depèn dels impostos que cobra als negocis a la Franja de Gaza, sota el seu control, així com del contraban. No obstant, gairebé des de la seva fundació el 1987, els seus líders s’han establert fora dels territoris ocupats de Palestina per buscar finançament, ja fos des de Jordània, Síria, Egipte, Turquia o Qatar, la seva actual base d’operacions. Amb l’Iran com a principal aliat, el grup ha canalitzat el suport econòmic exterior a través de complexos entramats empresarials, però les sancions els han fet apostar també pels criptoactius.

Cop al mètode cripto

Fa anys que tant Israel com els EUA miren de frenar aquest flux econòmic. Tres dies després del devastador atac, la policia israeliana va congelar diversos comptes vinculats a una «campanya de recaptació de fons iniciada per Hamàs». En els últims dos anys han confiscat uns 190 comptes amb «desenes de milions de dòlars» allotjats a Binance, la plataforma de comerç cripto més gran del món.

Després d’aquestes pèrdues, Hamàs va assenyalar aquest any que s’allunyaria de les criptomonedes per canalitzar els seus ingressos. Sobre el paper, la ‘blockchain’ –la tecnologia que sustenta aquest mètode descentralitzat de pagaments– permet esquivar els controls bancaris i operar sense revelar la teva identitat, si bé també obre la porta a rastrejar algunes transaccions. A més, la intervenció policial israeliana hauria portat a un «baix volum de donacions» després de l’atac, segons la firma d’investigació TRM Labs.

Hezbol·là i Gihad Islàmic

Notícies relacionades

¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump

El terratrèmol ensorra Myanmar entre la desesperació i l’anarquia

Hamàs no és l’únic grup palestí o contrari a Israel que ha recorregut a les divises virtuals per finançar-se. És el cas del Gihad Islàmic Palestí, que va participar en l’operació llampec contra l’Estat hebreu i que entre desembre del 2021 i el juny passat hauria aconseguit canalitzar fins a 91 milions, segons l’empresa analítica britànica Elliptic. La milícia xiïta libanesa Hezbol·là també ha recorregut a aquesta estratègia, torpedinada en algunes ocasions per l’aparell de seguretat de Jerusalem.

Per la seva opacitat, les criptomonedes han atret tota mena d’usos il·lícits, des del tràfic de drogues a cibercrims o al blanqueig de capitals. El Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) ha advertit que la indústria «corre el risc de convertir-se en un refugi segur per a les transaccions financeres de delinqüents i terroristes». Si el 2020 es considerava que el 5% dels atemptats estaven finançats amb criptoactius, «ara pensem que pot arribar al 20%», va advertir fa un any una jurista de les Nacions Unides a ‘Bloomberg’.