Issa Kassis, alcalde de Ramal·lah: «Encara que no es justifiqui l’atac a Hamàs, potser es pot entendre»

Podent viure en pau als Estats Units, on va estudiar i es va especialitzar en el sector financer, Issa Kassis (Jerusalem, 1967), alcalde de Ramal·lah, va renunciar a la seva residència nord-americana, va tornar a la seva Cisjordània d’origen i es va entregar a treballar pel malaguanyat poble palestí. Parla molt a poc a poc, pensant molt bé el que diu, sabedor que ara més que mai trepitja arenes movedisses. Explica que quan es parla de l’ocupació israeliana no s’ha de pensar en tancs i soldats sinó en el moment en què es trenquen tots els somnis i no s’entreveu un demà. Arribats a aquest punt, adverteix, tot és possible.

-Insisteix que el problema entre Israel i Palestina no va començar el 7 d’ocubre, amb l’atac de Hamàs. ¿El va sorprendre l’envergadura de l’atac de la milícia que controla Gaza?

-Abans del 7 d’octubre, hi ha una llarga història de dolor, de pèrdua de vides i de pèrdua de somnis. I de pèrdua d’identitat dels que van sortir de Palestina. El setge de Gaza, les incursions a Cisjordània, els atacs dels colons, tot això és com un terra fèrtil per a una ruptura. Crec que es podia esperar. Quan es trenca la gent, quan s’arriba al punt de fer alguna cosa com això, et preguntes per què. Sí, és xocant però et preguntes per què ha passat tot això. Per això no vull que aquesta ruptura pugui tenir lloc a Cisjordània. No és lluny de Gaza i el dolor, els problemes, les incursions, els assassinats i les detencions diàries a Cisjordània són increïbles i intolerables i per això no hem de callar davant aquesta ocupació brutal. Així que encara que no es justifiqui l’atac de Hamàs, potser es pot entendre.

-¿El pot entendre vostè, l’atac de Hamàs?

No entenc que aquesta sigui la manera d’alliberar Palestina. És una de les formes, bé. Però no la forma, som al segle XXI. Però no es pot tractar la gent d’aquesta manera, cal anar a Palestina i veure els fets sobre el terreny per entendre que és un lloc on ningú pot viure. Imagini la gent que viu allà, els nens vivint assetjats i sota atacs diaris.¿Què es pot esperar de gent amb aquest nivell d’ira quan ho han perdut tot?

¿Quina és la manera d’alliberar Palestina, segons la seva opinió?

Hi va haver converses que es van interrompre, però vam aconseguir alguna cosa amb el Govern israelià el 1993, i crec que podem aprofitar-ho. No estic d’acord que Israel no respecti el que l’Autoritat Palestina està fent a Cisjordània. Cisjordània està creant un país amb sistemes, amb policia, amb prosperitat econòmica. L’ocupació no pot continuar. Tenim l’oportunitat, la llibertat com a pobles lliures del món, de tenir el nostre propi destí i el nostre propi Estat independent amb Jerusalem com a capital. Israel no pot esperar que ens conformem amb menys i tampoc pot continuar tirant per terra tots els esforços que s’han fet a Cisjordània. Mira el que va passar a Gaza, no permetrem que això passi a Cisjordània.

-¿Hi ha possibilitat que passi a Cisjordània una cosa similar a la que ha passat a Gaza?

Sí, clar que és possible. No volem que el nostre poble s’enfronti al mateix destí però hi ha una possibilitat. No podem continuar acceptant el que passa. Per exemple, és la temporada de recol·lecció d’olives i els colons ataquen la gent, els disparen a les cames. No poden fer això i sortir-se amb la seva. Estem controlant la gent perquè no faci bogeries, però fins quan. A Cisjordània hi pot haver un ‘7 d’octubre’.

-¿Quina opinió li mereix la contraofensiva d’Israel després de l’atac de Hamàs?

-Em pregunto què vol Israel. No sé el que volen en realitat, però el que estan fent està malament. Si pensen que així arrencaran de soca-rel Hamàs, no ho faran. Hamàs no és un arbre que s’arrenca, Hamàs és una ideologia. És un moviment d’alliberament i per això és un moviment de celebració, independentment de si estem d’acord o no amb aspectes com què i com i per què ho fan. És un moviment d’alliberament. El que cal fer és asseure’s i parlar.

-¿És molt pitjor la situació a Gaza que a Cisjordània?

-Sí, pitjor. A Gaza estan bombardejant la gent, estan matant la gent, però a Cisjordània estan robant la terra. ¿Això equival a matar la gent? Sí, per descomptat, perquè si vostè veu la seva terra confiscada al davant tindrà un atac al cor i morirà.

-¿Com és la vida a Cisjordània després del 7 d’octubre?

És molt pitjor que abans perquè els atacs dels colons s’estan accelerant. Van més armats, disparen més fàcilment i sents que volen venjança i que volen matar. Maten la gent davant de la de les forces d’ocupació israelianes, que no fan res. En realitat els permeten, els defensen i els protegeixen. La situació és extremadament greu.

¿Per què?

-Perquè estem a punt d’un punt de ruptura a Cisjordània, hi pot haver un altre 7 d’octubre. No volem que això passi, no volem que es perdin més vides, però no pots continuar ocupant tres milions de persones en un lloc tan petit com Cisjordània, copiar el que vas fer a Gaza a Cisjordània i pensar o imaginar que la reacció seria diferent. Tenim esperança, volem viure per Palestina, no volem morir per Palestina.

-¿Creu que la divisió entre els líders palestins podria ser més profunda després d’aquesta crisi?

-El que ha passat ha debilitat els líders palestins perquè, en primer lloc, queda patent que no tenen el control de Gaza. En segon lloc, cada vegada és més difícil controlar Cisjordània perquè la gent veu la televisió i surt al carrer, i no podem aturar-los, no podem ni hem de detenir-los. Necessiten expressar la seva ràbia i la seva ira. No volem que es perdi cap vida a Cisjordània, però estem perdent molta gent. Quan tens gent assassinada no parles de fraccions més profundes, som en un estat de guerra on la nostra gent està sent assassinada. Això és el més important però les milícies de Hamàs són part del mosaic palestí. A Ramal·lah construïm una ciutat moderna, oberta, liberal, tolerant, democràtica, feliç i optimista, mentre que a Gaza tenim misèria, pèrdua d’oportunitats, pèrdua d’esperança i assassinats. Deixem que el món decideixi quin model vol, si el de Ramal·lah o altres ciutats de Cisjordània o el de la misèria. Els palestins de Gaza es van veure obligats a fer el que van fer perquè van arribar a aquest punt, per això jo no vull que el meu poble a Cisjordània arribi a aquest punt.

-Fins i tot enmig del desastre sosté que pot ser una oportunitat per asseure’s i parlar

Notícies relacionades

Terror a la capital del pogrom: com els colons jueus intenten expulsar els palestins de Huwara

¿Està intentant Israel de liquidar el conflicte amb els palestins a Gaza i Cisjordània?

-Sí, crec que sempre hi ha lloc per parlar i en aquesta estranya situació el millor és asseure’s i parlar tot i que no crec que puguem aconseguir res amb aquest Govern israelià de dretes.

Però encara així sento que l’esquerra a Israel té prou gent bona que tingui el coratge de parlar. Potser en les pròximes eleccions.