Augmenta la pressió internacional sobre Israel per protegir els civils a Gaza

Les crides a la contenció d’Israel a la Franja de Gaza s’han redoblat, inclosos els del seu aliat més estret, els EUA, en les últimes hores davant la intensificació dels combats al voltant dels hospitals d’aquest territori palestí, cinc setmanes després del mortífer atac de Hamàs que va desencadenar la guerra.

Tropes israelianes i milicians del moviment islamista lliuren violents combats al voltant de l’hospital Al Shifa a la ciutat de Gaza, el més important del territori, segons ha reportat un corresponsal de l’agència France Presse. I l’oenagé Metges sense Fronteres ha informat que els atacs contra aquest centre «s’han intensificat de manera dramàtica».

Segons el Ministeri de Sanitat gazatí, controlat per Hamàs, i el director de l’hospital, en l’atac d’aquest divendres van morir almenys 13 persones i van responsabilitzar Israel de l’acció. L’Exèrcit hebreu va afirmar, en canvi, que la massacre va ser causada per un «projectil fallit llançat per organitzacions terroristes dins de la Franja de Gaza».

Davant el Consell de Seguretat de l’ONU, el director de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, va demanar aquest divendres de nou un alto el foc i va alertar que el sistema sanitari de Gaza està «de genolls». «La situació al terreny és impossible de descriure: passadissos d’hospitals plens de ferits, malalts i moribunds, dipòsits de cadàvers desbordats, operacions sense anestèsia, desenes de milers de persones refugiades als hospitals», va afirmar.

Macron demana deixar de bombardejar nens

El president francès, Emmanuel Macron, va exhortar Israel a protegir «tots els civils que no tenen res a veure amb els terroristes». «De facto, avui els civils estan sent bombardejats. Aquests nadons, aquestes dones, aquests avis són bombardejats i assassinats. Això no té raó ni legitimitat. Per tant, instem Israel que cessi», va dir Macron en una entrevista amb la BBC.

I el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va admetre que queda «encara molt per fer» per protegir els civils a Gaza. «Massa palestins han sigut assassinats, massa han patit aquestes últimes setmanes», va dir durant una visita a l’Índia.

En resposta a aquestes manifestacions, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va replicar que els líders mundials haurien d’estar condemnant Hamàs i no Israel. «Aquests crims que Hamàs està cometent avui a Gaza seran comesos demà a París, Nova York i en qualsevol altre punt del món» va dir, abans d’acusar els islamistes d’utilitzar la població «com a escuts humans».

Aquesta qüestió centrarà aquest dissabte una cimera conjunta a l’Aràbia Saudita de la Lliga Àrab i de l’Organització de la Cooperació Islàmica que ha de destacar la urgència de posar fi a l’ofensiva d’Israel contra Gaza per evitar una conflagració regional. El secretari general adjunt de la Lliga Àrab, Hossam Zaki, va dir que abordaran «el camí a seguir en l’escena internacional per posar fi a l’agressió, donar suport a Palestina i el seu poble, condemnar l’ocupació israeliana i fer-la responsable dels seus crims».

1,6 milions de desplaçats

Bombardejada sense parar des de fa més d’un mes i sotmesa a un setge total, el petit territori palestí té 1,6 milions dels seus 2,4 milions d’habitants desplaçats, segons l’ONU. Cada vegada més habitants decideixen deixar la devastada ciutat de Gaza, on escassegen els productes bàsics, i traslladar-se cap al sud del territori.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Israel va acceptar fer «pauses» humanitàries de quatre hores diàries per permetre la fugida a través d’un corredor que divendres van utilitzar 30.000 persones malgrat algunes «explosions» mortíferes, va dir l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA).

Centenars de milers de desplaçats estan amuntegats en condicions desastroses al sud d’aquest estret territori, de tot just 362 km2, sense aigua, electricitat, menjar ni medicaments pel setge imposat per Israel.