¿Per què Qatar s’ha convertit en el mediador del conflicte a Gaza?

Qatar s’ha situat en el centre del mapa després de convertir-se en l’escenari de les discretes converses entre Israel, els Estats Units, Hamàs i altres actors de la guerra a Gaza. Ubicat entre grans potències i amb una astuta política exterior, aquest emirat de poc més de dos milions i mig d’habitants s’ha erigit com el mediador de la regió. Aquest paper no és nou: fa tres anys va allotjar les converses entre els Estats Units i els talibans que van derivar en l’acord per a la retirada de les tropes nord-americanes de l’Afganistan. O més recentment, va mediar entre Washington i Teheran per a un intercanvi de presoners.

Durant aquest mes de conflicte entre Israel i Hamàs, el grup que manté de facto el control a Gaza, Doha s’ha convertit en parada obligada per a dues de les grans potències clau en el conflicte. Al cap de poques hores que Antony Blinken, secretari d’Estat dels EUA, s’enlairés de Doha després de reunir-se amb diversos alts càrrecs qatarians el 13 d’octubre, aterrava Hossein Amir-Abdollahian, ministre d’Exteriors de l’Iran. El representant iranià també es va reunir amb el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, segons va informar Al-Jazeera. Després d’aquest primer desplaçament, els dos diplomàtics han tornat a trepitjar el país en els últims dies. Amb discreció i hermetisme, les converses continuen en aquesta ciutat a les vores del Golf Pèrsic. I aquesta mateixa setmana, diverses fonts donaven per segur l’alliberament d’entre 10 i 15 de segrestats pels islamistes a canvi d’una pausa en la guerra fruit de la mediació qatariana, un acord que finalment no s’ha materialitzat.

A Doha, Hamàs hi té una oficina oberta i el país ha servit de refugi per a diversos líders d’aquesta organització. Aquesta bona relació entre Qatar i el grup islamista situa el país del Golf en una posició privilegiada com a mediador. «Als Estats Units i a Israel, els ha interessat sempre tenir uns representants i uns interlocutors de Hamàs a Doha per poder parlar amb ells en situacions com aquestes», explica David Hernández, doctor en Relacions Internacionals i professor de la Universitat Complutense de Madrid. «La causa palestina per a Qatar és un element central de la seva política exterior, perquè és el conflicte en el qual té més capacitat d’influència», afegeix. L’emirat també és un dels principals finançadors d’organitzacions islamistes com els Germans Musulmans. 

Crítiques a Israel

Crítiques a IsraelDes de l’inici del conflicte, la diplomàcia qatariana ha assenyalat Israel com l’«únic responsable de l’escalada en curs a causa de les seves contínues violacions dels drets del poble palestí», segons es podia llegir en el comunicat publicat el 7 d’octubre, sense fer cap referència a Hamàs i demanant una desescalada. El to ha anat pujant i fa pocs dies l’emirat va considerar que les «massacres brutals i els crims atroços contra civils desarmats» suposen una «violació flagrant del dret internacional», amb referència als bombardejos israelians.

En paral·lel a aquesta estreta relació entre Qatar i Hamàs, l’emirat també manté bones relacions amb Washington. Els EUA tenen en aquest país del Golf la base militar més gran al Pròxim Orient. Tot i que Doha no reconeix Israel, sí que té una via de comunicació oberta amb Tel Aviv. Durant aquest mes de guerra a Gaza, la diplomàcia qatariana ha mediat en les negociacions perquè Hamàs alliberés quatre ostatges; també perquè Egipte obrís el pas de Rafah i pogués entrar ajuda i s’evacuessin els ferits més greus, junt amb les persones d’altres països o amb doble nacionalitat que s’havien quedat atrapats a la Franja. 

Un ventall diplomàtic

Un ventall diplomàticAquest país també ha teixit amb els anys una xarxa de relacions internacionals que inclou l’Iran, Rússia, Turquia i la Xina. «La monarquia qatariana és conscient que viu entre grans potències, entre l’Aràbia Saudita i l’Iran. Viu en una regió enormement complexa com és el Pròxim Orient i Qatar sap que un país tan petit, per poder sobreviure ha de ser molt astut en la seva política exterior», relata Hernández. 

Notícies relacionades

Els líders polítics de Hamàs viuen en l’exili: ¿qui busca llavors Israel a Gaza?

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Cada vegada que hi ha un problema, una crisi, un conflicte, les bases de les negociacions i els diàlegs s’estableixen a Doha», apunta aquest expert en relacions internacionals. I afegeix: «Qatar considera que així torna un actor imprescindible, un actor que ningú voldrà atacar, que ningú voldrà pressionar perquè és el lloc on ens reunim per parlar». 

Qatar és un dels principals productors de gas del món, especialment liquat. Part del gas que es consumeix a Espanya, per exemple, prové d’aquest emirat. Aquest recurs natural, que ha enriquit el país, també ha sigut una de les millors cartes per desplegar una diplomàcia que va més enllà del seu paper de mediador. L’organització del Mundial de Futbol del 2022 n’és un dels millors exemples. Qatar també és el propietari del PSG, equip francès de futbol, i de la plataforma televisiva Bein Sports, que té els drets de moltes de les competicions esportives del planeta. Una altra carta important és el canal Al-Jazeera, finançat i establert a Qatar.