Els plans de Milei per a l’Argentina: dolarització, supressió del Banc Central i sense ministeris d’Educació i Cultura

La imatge de la podadora elèctrica l’ha acompanyat al llarg de la seva conversió política, de personatge de les tertúlies televisives a candidat presidencial. La motoserra és la metàfora d’un xoc econòmic que ha de deixar la seva marca en totes les activitats. Aquestes són algunes de les propostes que l’ultradretà ha plasmat en el seu programa per governar el país sud-americà:

Graduat com a economista matemàtic en una universitat privada amb discutibles nivells d’exigència, Milei va transformar fa una dècada la seva manera de comprendre la realitat a partir d’acostar-se al pensament de l’anarcocapitalista nord-americà Murray Rothbard, una font intel·lectual de la qual beuen també els trumpistes més extrems.

Com a part d’aquesta nova educació, Milei ha convertit en una de les seves principals banderes l’eliminació del Banc Central, convençut que, si es deixen d’imprimir bitllets i s’acaba amb la intervenció reguladora de l’Estat, es redueix la inflació a curt termini.

El pròxim president vol que «els argentins puguin comerciar en la moneda que vulguin». Però la seva meta més ambiciosa és dolaritzar l’economia. Milei no veu cap problema a delegar la sobirania monetària al Departament del Tresor dels Estats Units i vol seguir el camí que va emprendre fa més de dues dècades l’Equador. Nombrosos economistes han advertit que es tracta d’una bogeria d’enormes costos socials perquè té com a primer requisit polvoritzar el pes argentí fins que valgui «excrement», com va dir Milei en la campanya electoral, enmig d’una forta alça del preu del dòlar que va estimular a través de les seves declaracions periodístiques. Per dolaritzar el país, ha explicat Carlos Rodríguez, una peça fonamental del seu equip d’assessors, es necessiten 40.000 milions de dòlars.

En la seva primera intervenció d’aquest dilluns, Milei ha recordat que privatitzarà tots els béns estatals que pugui. Però la gallina dels ous d’or és la petrolera YPF, en què l’Estat té el 51% de les accions i és una de les artífexs d’un procés d’autonomia energètica els resultats del qual es començarien a veure el 2024.

A Milei no l’espanten les exigències del Fons Monetari Internacional (FMI) de controlar la despesa pública. El seu programa contempla triplicar les recomanacions de l’organisme financer i reduir un 15% les partides pressupostàries de l’Estat, eliminant ministeris, subsidis i ajudes socials. «Estem dedicats a analitzar una reforma de l’Estat en què es pugui aconseguir més eficiència i menors costos», va explicar Diana Mondino, una economista assenyalada com a futura ministra d’Exteriors. La ultradreta sap que aquestes podes provocaran una onada de protestes. Milei s’ha anticipat a aquest escenari i contempla respondre amb mà dura.

La reducció de la despesa pública aniria acompanyada d’una eliminació d’impostos i els subsidis a l’energia, així com una profunda reforma laboral que escombri conquestes del moviment obrer com la indemnització per acomiadament.

Al seu torn, la ultradreta vol tornar al sistema de pensions privades, que va regir als anys 90 i va ser estatitzat fa 13 anys.

Paral·lel a un fort ajust econòmic, Milei incentivarà les exportacions de gra, carn, energia i minerals reduint de manera significativa els impostos.

Milei nega els efectes del canvi climàtic. Per tant, considera irrellevants les discussions i denúncies sobre els costos ambientals que provoca el monocultiu o l’extracció de minerals i energia sota el sòl (shale oil).

Si bé va amenaçar en campanya de trencar les aliances comercials per raons estrictament ideològiques amb la Xina i el Brasil, que representen dos milions de llocs de treball, ja hauria establert contactes amb representants diplomàtics dels dos països per explicar-los que tot es va tractar d’una bravata electoral.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Igual com va passar en els altres cicles neoliberals (1976, sota el règim militar, 1989, amb el peronisme en el poder, i 2015, sota la presidència de Mauricio Macri), el futur Govern es mostra a favor d’una obertura comercial il·limitada mirada al mirall de l’experiència xilena. «Si jo li dic a un empresari prebendari que ha de competir amb el món, després que reformi l’Estat, el mercat laboral i que siguem competitius en termes de pressió fiscal, no li agradarà», va dir Milei durant la campanya. Aquest tipus d’obertures va provocar només entre el 2015 i el 2019 el tancament de milers de petites i mitjanes empreses.

En un país que fa gala dels seus escriptors i artistes deixaran de funcionar els ministeris d’Educació i Cultura. També l’Institut del Cine, que finança nombrosos projectes, i els mitjans de comunicació públics. Milei posarà en funcionament un Ministeri de Capital Humà amb el qual, va assegurar, busca eliminar la desigualtat d’oportunitats.