Conflicte a l’est d’Europa
¿Què està passant en la guerra d’Ucraïna mentre el món mira cap a Israel i Gaza?
Amb les primeres neus d’aquest segon hivern en guerra, arriben també els primers símptomes de cansament en la societat d’Ucraïna. Transcorreguts gairebé 650 dies, és a dir, prop de dos anys des del moment en què els blindats russos enviats per Vladímir Putin van creuar la frontera comuna, el bàndol ucraïnès i el seu Exèrcit van fent provisió de notícies escassament encoratjadores per a les seves esperances d’aconseguir una ràpida i inapel·lable victòria en el camp de batalla. I mentre s’esvaeixen les esperances d’un ràpid final en una contesa enfosquida de la nit al dia per l’ofensiva israeliana a Gaza, els responsables militars ucraïnesos han començat a plantejar-se públicament si en el futur podran afrontar una nova envestida de l’Exèrcit rus, que compta amb un gran avantatge en tot el que es refereix a recursos econòmics i humans.
«No en tinc dubtes, just igual com durant la Segona Guerra Mundial, el més probable és que estiguin preparant nous recursos... el nostre primer objectiu és no perdre més territori, perquè és entre 10 i 15 vegades més dur recuperar-lo que entregar-lo», admet en una entrevista concedida a ‘The Economist’ el general Valeri Zalujni, al capdavant de les Forces Armades d’Ucraïna. Durant una recent visita a Berlín, la vice primera ministra ucraïnesa, Olga Stefanishina, alerta contra el perill d’un cansament de la guerra per part dels aliats europeus i nord-americans. Segons la seva opinió, deixar sola Ucraïna no només significaria la derrota del seu país, sinó que generaria un efecte dòmino que podria afectar altres països europeus. «Les reclamacions de Rússia no acabaven a la frontera ucraïnesa», recorda.
Escassos avanços
En la majoria dels fronts de guerra, s’ha estès la sensació que la contraofensiva iniciada per les tropes de Kíiv a l’estiu ja no dona més de si, que, malgrat alguns èxits inicials, les forces locals amb prou feines han aconseguit avançar desenes de quilòmetres i alliberar alguns pobles. I l’objectiu principal, que consistia a arribar a les platges del mar d’Azov i tallar el corredor terrestre en mans del Kremlin que uneix la peninsula de Crimea i el Donbass ocupat, o si no és possible, acostar-se prou al litoral per col·locar les línies de subministrament rus a l’abast de l’artilleria ucraïnesa, no es podrà materialitzar en un futur pròxim. «De moment no ho han aconseguit... gràcies en part a línies de fortificació ben dissenyades, els russos han cedit poc terreny», recorda Ian Bond, vicedirector del Centre Europeu d’Investigació (CER, per la sigla en anglès) en un article titulat ‘Fatiga ucraïnesa: dolenta per a Kíiv, dolenta per a Occident’.
Amb bona part del front bèl·lic convertit en un fangar a causa de les pluges de tardor, els combats al país eslau es concentren en aquests moments a Avdíivka, un suburbi de la ciutat de Donetsk, ocupada des del 2014. En aquesta localitat que acull una planta gegant de tractament de carbó, l’Exèrcit rus envia constantment onades de blindats i d’homes per aconseguir el control d’aquest enclavament, situat a un grapat de quilòmetres del límit de la capital regional, ja en zona russa. Les forces russes han llançat els atacs «més ferotges» contra la ciutat, acaba d’admetre davant la televisió Channel 24Vitalii Barabash, cap de l’administració militar local. «Hi ha una mitjana de 16 a 18 atacs aeris al dia, de vegades 30... estic content a l’anunciar que la línia de defensa ha resistit durant un mes i mig, no importa el que diguin» [els russos], puntualitza.
«Coberts de cadàvers»
Notícies relacionadesLes escasses informacions procedents de l’interior de la població que aconsegueixen obrir-se pas ofereixen una situació dantesca. Contactat per l’agència France Presse, Oleksandre, adjunt d’un batalló ucraïnès de la 47a Brigada Motoritzada, assegura que els camps que envolten la població estan «coberts de cadàvers». «Els russos intenten esgotar les nostres línies amb constants onades d’atacs», relata. D’acord amb un funcionari occidental entrevistat pel mateix mitjà, l’Exèrcit rus ha arribat a perdre 200 tancs i vehicles blindats, mentre que les pèrdues ucraïneses eren considerablement menors.
Un altre dels punts del front on s’ha registrat moviment en les últimes setmanes és la vora oriental del riu Dniéper, a la regió de Kherson. «Contra totes les expectatives, les forces de defensa d’Ucraïna han establert una posició a la vora oriental» d’aquest riu, va anunciar a mitjans de novembre Andrii Iermar, secretari de la presidència ucraïnesa. En declaracions a ‘Times Radio’, Rupert Jones, general major britànic en la reserva, considera la notícia «molt significativa». Sobretot, perquè a mesura que les forces ucraïneses aconsegueixin allunyar la línia de cara de la vora del riu, l’enemic rus es veurà obligat a fer servir armes més cares, de més precisió i a espaiar els bombardejos contra la ribera contrària, cosa que indefectiblement revertirà en la qualitat de vida dels habitants de les zones alliberades. Malgrat que els russos es van retirar de la capital regional homònima fa un any, la localitat no havia pogut tornar a la normalitat a causa dels atacs artillers des de la vora sota control rus.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia