Israel i Hamàs pacten la pròrroga de la treva 10 minuts abans que acabés

L’alto el foc temporal entre Israel i el Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) a la Franja de Gaza s’ha prorrogat aquest dijous, tot just 10 minuts abans que acabés l’anterior, sense que n’hagi sigut detallada la durada. «En vista dels esforços dels mediadors per continuar el procés d’alliberament dels segrestats i subjecte als termes de l’acord, l’alto el foc continuarà», ha anunciat l’Exèrcit d’Israel a través del seu perfil a la xarxa social X, anteriorment coneguda com a Twitter. D’altra banda, l’agència de notícies palestina Safa ha confirmat que la milícia palestina també ha accedit a aquesta pròrroga.

Qatar també ha anunciat l’extensió un dia més de la treva. «Les parts palestina i israeliana havien arribat a un acord per estendre la treva humanitària a la Franja de Gaza un dia més [avui dijous] sota les mateixes condicions anteriors», va dir el portaveu del Ministeri d’Exteriors qatarià, Majid al -Ansari, en un comunicat. Va apuntar que aquestes condicions «són un alto el foc i l’entrada d’ajuda humanitària», i va remarcar que la prolongació de la pausa «ha sigut assolida en el marc de la mediació conjunta de l’Estat de Qatar, la República Àrab d’Egipte i els Estats Units».

Aquest dimecres, la milícia que controla l’enclavament palestí es mostrava disposada a ampliar l’alto el foc quatre dies més, segons va anunciar l’agència de notícies AFP citant una font pròxima al moviment islamista. «Hamàs ha informat els mediadors que està disposat a estendre la treva quatre dies i que el moviment podria alliberar els presoners israelians que ell, altres moviments de resistència i altres partits [han retingut] durant aquest període, segons els termes de la treva existent», va declarar. A última hora del dia, Hamàs va alliberar 10 ostatges israelians més, junt amb dos russos i quatre tailandesos. A canvi, el Govern hebreu va treure de la presó 30 presos palestins més. Des de l’inici de la treva divendres, 97 ostatges israelians i estrangers han sigut alliberats de la Franja de Gaza, i 210 dones i nens palestins en presons israelianes han sigut excarcerats.

«Hem vist objectivament que durant la setmana passada ha seguit l’alto el foc i s’han alliberat més israelians, això és el que sabem i probablement aquesta sigui una raó suficient per estendre’l», assenyala Iftach Brill, un traductor del quibuts Be’eri, des de la prestigiosa plaça dels Captius de Tel Aviv. La seva veïna de la infància, Osrat Abitbol Melnikor, coincideix amb ell. «Crec que a tots els convé que els nostres éssers estimats tornin a casa», explica aquesta orientadora a EL PERIÓDICO. Tot i que ells no viuen des de fa molts anys al quibuts, una de les zones més afectades pels esdeveniments del 7 d’octubre –va perdre el 10% de la seva població–, on sí que resideixen els seus pares i gran part de la seva família, fa setmanes que estan desplaçats en solidaritat amb les desenes d’israelians que tenen familiars captius a la Franja de Gaza. Durant la conversa amb aquest diari, són interromputs repetides vegades per gent de tot arreu del territori israelià interessada en la seva lluita. 

Tornar-los a casa és la seva prioritat, i continuar amb la treva és la millor manera d’aconseguir-ho. L’acord de l’alto el foc establia que serien quatre els dies en què tindrien lloc intercanvis diaris d’ostatges israelians per presoners palestins, l’entrada de camions amb ajuda humanitària, entre la qual s’incloïa el combustible i bombones de gas per cuinar, i la pausa en els combats i els bombardejos sobre el castigat enclavament. A les portes d’acabar-se l’alto el foc, Israel i Hamàs, amb l’ajuda de Qatar, Egipte i els Estats Units, van acordar estendre la treva dos dies més. Per tant, el final de la calma i dels retrobaments familiars tindria lloc aquest dijous. «Som molt optimistes que tindrem bones notícies que compartir avui», ha dit el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers qatarià, el doctor Majed al Ansari, a la CNN. 

«Conflictes d’interessos»

«Tenim l’esperança que d’aquí un parell d’hores tindrem l’alliberament de l’últim lot [d’ostatges] però també podrem anunciar una extensió», ha afegit Ansari abans que es materialitzés l’intercanvi d’ostatges per presos. Hamàs ha assegurat que alliberava dues captives amb nacionalitat russa com a «tribut a Putin». Tant els negociadors com la població viu al dia, amb l’objectiu final de tornar els aproximadament 150 captius que queden a l’enclavament. «Vull que el meu Govern faci la seva feina portant de tornada la gent que havia de mantenir sana i estàlvia, el Gabinet ha de posar l’alliberament dels captius com la principal prioritat de la seva agenda», afirma Abitbol Melnikor. Al ser qüestionada sobre si advocaria pel final de la guerra una vegada tots els israelians hagin tornat a casa, no es pronuncia. «Crec que tots els segrestats haurien de ser alliberats, aquest és el meu missatge», afirma, amb contundència, a aquest diari. 

Per a Brill, traductor instal·lat a Tel Aviv des de fa dues dècades, hi ha massa «conflictes d’interessos». «Algunes persones pensen que, per raons de seguretat, és més important mantenir la guerra, i per a altres que sempre han volgut tenir una operació militar més gran a Gaza, això és una espècie d’excusa per a ells perquè saben que tindran més carta blanca per part de la comunitat internacional per mantenir l’operació militar si hi ha civils segrestats», assenyala a EL PERIÓDICO. Tot i que han passat gairebé dos mesos des d’aquell tràgic 7 d’octubre, en el qual van morir 1.200 israelians, i Gaza ha patit tot aquest temps sota els bombardejos, amb unes 15.000 víctimes mortals, l’odi ennuvola la mirada a aquesta vora de la frontera. «Tothom sap que aquí hi ha un conflicte: nosaltres lluitem per la vida, i, a l’altre costat, lluiten per la mort», constata Abitbol Melnikor. 

Nadons menjats per cucs

En aquest altre costat, durant els últims sis dies, la població de Gaza ha pogut retornar a les seves llars i recuperar les poques, o gairebé cap, pertinences que queden. Aquestes jornades sense amenaces des del cel han permès al món aturar-se a comprovar la magnitud de l’àmplia destrucció comesa per l’Exèrcit israelià sobre l’enclavament palestí. Els periodistes locals que queden amb vida –Israel n’ha matat una cinquantena a l’enclavament– han pogut registrar imatges que han commocionat el poble palestí. A l’hospital pediàtric Al-Naser, a la Ciutat de Gaza, hi han trobat els cossos dels nadons prematurs forçats a ser abandonats després que el 10 de novembre rebessin repetides amenaces de foc israelià. Molts dels seus cadàvers estaven sent devorats per cucs.

Per la seva banda, equips de la defensa civil palestina han trobat, almenys, 160 cossos sota la runa. Hi ha centenars de desapareguts després de gairebé 50 dies de bombardejos. A més, a la Cisjordània ocupada, dos nens, de vuit i 15 anys, han sigut assassinats en l’enèsima batuda al camp de refugiats de Jenín, al nord dels territoris ocupats, segons ha denunciat l’Autoritat Nacional Palestina.

Notícies relacionades

¿Quins grups armats, a més de Hamàs, tenen ostatges israelians captius a Gaza?

Les famílies dels ostatges israelians encara per alliberar se sumeixen en la incertesa i l’agonia: «És una guerra psicològica»

Tot i que, des de l’inici de la treva, han tingut lloc retrobaments i alegries puntuals, la població de Gaza sap que és qüestió d’hores o dies perquè tornin les bombes. L’acord original estipulava que l’alto el foc podria estendre’s més dies, fins a un total de 10, inclosos els primers quatre, si Hamàs alliberava almenys 10 ostatges addicionals cada dia, i Israel excarcerava més presos de seguretat en una proporció de tres presoners per cada ostatge. La més gran milícia palestina present a Gaza ha afirmat que utilitzarà aquest temps per localitzar més captius retinguts per altres grups armats o per civils.

Hamàs ja ha afirmat que no alliberarà cap soldat ni membre de les Forces de Defensa d’Israel, però s’ha començat a mostrar oberta a deixar sortir homes civils després que n’hagin sortit totes les dones i els nens captius. Al seu torn, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s’enfronta al seu propi Govern extremista. L’ultradretà Itamar Ben Gvir, el ministre de Seguretat Nacional, és el principal abanderat per evitar que s’aturi la guerra. A les seves xarxes socials, dimarts a la nit va tuitejar obertament: «aturar la guerra = dissolució del Govern». Netanyahu es troba de nou en un dilema, tot i que, en altres ocasions, s’ha decantat pels seus socis ultrareligiosos i d’extrema dreta amb l’objectiu final de salvar-se a si mateix, abans que al seu propi poble.