¿Qui ha trencat la treva en la guerra de Gaza?

Després del reinici de les hostilitats, l’Exèrcit israelià va emetre un comunicat en el qual acusa Hamàs de trencar l’acord de la treva. «Hamàs va violar la pausa operacional i a més va disparar cap a territori israelià. Les Forces de Defensa d’Israel han reprès els combats contra l’organització terrorista Hamàs a la Franja de Gaza», diu el text difós.

Hores més tard, l’oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va reiterar l’acusació. «L’organització terrorista Hamàs-Estat Islàmic va violar el pla, no va complir el seu deure d’alliberar avui totes les dones segrestades i va llançar coets contra els ciutadans d’Israel», va assenyalar, abans de recordar el seu compromís d’«alliberar els ostatges, eliminar Hamàs i garantir que Gaza mai més representi una amenaça per als residents d’Israel».

Poc abans de les 6.00 hora local, es van activar les sirenes antiaèries en localitats israelianes pròximes a la Franja, com Sderot, Holit, Nir Izhak i Nahal Oz.

Hamàs, per la seva banda, ha responsabilitzat Israel de la ruptura de la treva que va permetre l’alliberament de 105 ostatges capturats pel grup islamista a canvi de l’excarceració de 240 presoners palestins, tots ells dones i menors d’edat.

«L’ocupació és responsable de la represa de la guerra i de l’agressió nazi contra la Franja de Gaza després de negar-se durant tota la nit a acceptar totes les ofertes per alliberar altres ostatges», entre ells persones grans, va indicar Hamàs en un comunicat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El grup islamista també va indicar que el Govern hebreu ha rebutjat acceptar l’alliberament de Yarden Bibas i l’entrega dels cossos de la seva dona, Shiri Silverman, i els seus fills, Kfir, de 10 mesos, i Ariel, de quatre anys, que van morir en un bombardeig israelià a Gaza, segons Hamàs.

En la seva nota, la milícia islamista afirma que Israel «es va negar a acceptar totes aquestes ofertes perquè tenia la decisió prèvia de reprendre l’agressió criminal», mentre culpa també els EUA, principal soci de l’Estat hebreu, per «la continuació dels crims de guerra sionistes a la Franja».