Història d’un desacord

La cimera del Mercosur se celebra des d’avui i fins dijous a Rio de Janeiro i flota en l’aire de la ciutat meravellosa el perfum del revés polític. Amb els esforços dels presidents del Brasil i Espanya, Luiz Inacio Lula da Silva i Pedro Sánchez, i de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, no n’hi ha prou per evitar la nova ensopegada.

De la rivalitat a la unió duanera.

Durant dècades, l’Argentina i el Brasil van mantenir una forta rivalitat regional. A l’inici de la transició democràtica dels anys 80, els presidents Raúl Alfonsín i José Sarney van establir les bases d’un acostament estratègic amb la Declaració de Foz do Iguazú, el 30 de novembre de 1985. El moviment immediat va ser sumar l’Uruguai i el Paraguai a una estructura d’integració comuna. El Tractat d’Asunción, del 7 de març de 1991, és considerat l’acta de naixement del Mercat Comú del Sud (Mercosur). Es van necessitar quatre anys més per establir un aranzel extern comú, materialitzat en el Protocol d’Ouro Preto. El 1999 va començar a regir la unió duanera. El Mercosur va intentar durant aquest segle estendre les seves fronteres. D’una banda, incorporant la figura de país associat (Xile, Colòmbia, Equador, Guyana, el Perú, Surinam). D’altra banda, incorporant nous membres. Veneçuela va ser declarat soci amb ple dret, però va ser suspesa el 2017 a causa dels problemes polítics interns. El passat 28 de novembre es va decidir la incorporació de Bolívia com a membre ple del bloc.

Potencialitat del bloc.

El PIB del Mercosur representa el 82,3% del total de Sud-amèrica. El bloc, en què viuen 275 milions d’habitants, s’estén de punta a punta d’un territori de gairebé 13 milions de quilòmetres quadrats. Es tracta del quart projecte integracionista a escala mundial. Des de fa anys, no obstant, arrossega una sèrie de problemes estructurals que limiten la seva projecció global. A finals dels anys 90 del segle passat, el comerç entre els integrants del Mercosur era del 22,4%. Amb els anys es va reduir al 10,5%. Els especialistes consideren que la unió duanera ha resultat més imperfecta del que es va contemplar i un motiu d’insatisfacció dels països més petits, que busquen alternatives sense l’anuència del Brasil i l’Argentina. La CEPAL contempla més dificultats a causa de la creixent especialització primària dels països membres, una pèrdua de competitivitat, les vendes a l’Aliança del Pacífic, la Unió Europea i, a més, el creixent pes de la Xina a la regió.

L’acord amb la UE.

L’acord entre la UE i el Mercosur va ser segellat el 2019, després de dues dècades de complexes negociacions. Però, immediatament, es va posar entre parèntesi. La Comissió Europea va proposar incloure un annex a l’acord subscrit fa quatre anys en el qual contemplava sancions sobre aquells productes procedents d’àrees desforestades. Lula el va rebutjar taxativament. L’Argentina també. Els dos països líders del Mercosur van estimar que no es contemplaven les asimetries i velocitats per arribar als objectius que es proposa Europa amb el Pacte Verd i la neutralitat en carboni el 2050.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

"La resistència seguirà mentre existeixi l’ocupació"

Els desacords.

Els intents per evitar un nou empantanegament van ser intensos en les últimes setmanes. El canceller alemany Olaf Scholz va instar totes les parts a "ser tan pragmàtiques i tan disposades com sigui possible per arribar a un compromís". "Aconseguir aquest pas històric, bo per a les dues regions, permetrà reforçar projectes estratègics", va remarcar Sánchez.