Fred i oblit després del sisme

Després de tres mesos, la Halima torna a casa per primer cop. A l’arribar, un silenci desolador enalteix la silueta de l’olivera que protegeix l’entrada de l’edifici; ara en forma de runa. La dona treu de la butxaca la clau i l’encaixa al pany de la porta principal, l’únic element de la vivenda que encara es manté intacte. El sostre és inexistent i amb prou feines hi ha alguna paret dreta, però la Halima es resisteix a perdre els costums. Per a ella continua sent casa seva.

La Halima és una de les 300 persones que la matinada del 9 de setembre va perdre la vivenda a Azro; un poblat de la província d’Al-Haouz, a la regió de Marràqueix-Safí. El segon terratrèmol més mortífer de la història del Marroc va sacsejar la serralada de l’Alt Atles acabant amb la vida de 3.000 persones i deixant desenes de milers sense llar. A l’espera de rebre les ajudes promeses pel Govern marroquí, la població es refugia ara de la misèria i de l’arribada del fred en campaments provisionals.

Des d’aleshores, les terrasses de cultiu a les valls de l’Alt Atles s’han omplert de tendes de campanya: algunes d’entregades pel Govern, d’altres per oenagés i algunes són fruit de l’habilitat dels habitants de la zona. La Khadija i la Sarah, de 17 i 20 anys, viuen en una petita tenda, que amb prou feines supera els 10 metres quadrats, amb els seus pares i el seu germà petit. "Fa nits que no dormo, el fred m’ho impedeix", es lamenta la Sarah.

Mentrestant, al campament provisional arriba una furgoneta. Un esdeveniment inusual que genera expectació i incertesa entre els veïns. "Fa mesos que ningú ve aquí, ens han oblidat", recalca la jove. Del vehicle baixa Ashid Bahl, el fundador de l’oenagé canadenca For the Love Of Children Society, dedicada a l’ajuda humanitària a nens d’arreu del món. Porta desenes de caixes plenes d’oli, aigua i mantes. Els somriures i les mirades d’esperança es dilueixen en un mar de llàgrimes i ansietat. La il·lusió inicial s’ha convertit en una batalla campal d’empentes, llançaments de pedres i bufetades. Tots volen una manta. És la cara del fred, de la desesperació.

Banys portàtils

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

En algunes zones s’han instal·lat banys portàtils per garantir la higiene dels seus habitants. No obstant, en moltes altres, com a Azro, aquesta ajuda bàsica no ha arribat. A Tahnaout, a una hora caminant, hi ha l’escola, que ara ocupa una tenda de campanya, on van els joves del poblat. "Des d’aleshores, pocs dies anem a classe", assenyala la Khadija. Les dues joves adverteixen que són molts els professors que han quedat afectats pel sisme i, per tant, no estan impartint classes.

Per aquestes dues joves, que asseguren no haver rebut encara les ajudes del Govern marroquí, els seus estudis són l’única sortida de l’infern en què viuen des de fa tres mesos.