Lluitadors o màrtirs

Cada vegada que els nens del camp de refugiats de Jenín van a l’escola, deixen al darrere un solar que, els últims mesos, ha cobrat un nou sentit. Sota la terra humida hi ha els cossos d’alguns dels seus companys o germans. A l’acabat d’estrenar cementiri dels "màrtirs", hi ha forats cavats, encara buits, per aquests alumnes. "Aquí els nens diuen que, quan siguin grans, volen ser lluitadors o màrtirs", es lamenta Salwa Abughali de Metges sense Fronteres (MSF).

Les dates de la seva mort, o el seu "martiri" com diuen a Palestina, són recents i pròximes entre elles. Algunes coincideixen. Abans que caigui la nit, diversos joves es reuneixen per parlar amb els seus amics. Però ells no els poden respondre. Els parlen mimant els seus altars amb flors, carícies i banderes palestines. A les portes d’una escola tancada, saben que potser aquest també sigui aviat el seu llit.

Ahmed Sadi fa setmanes que no dorm al seu llit. "És massa perillós", diu aquest nen de 12 anys, assenyalant la seva habitació completament desendreçada, com la resta de casa seva. La tarda anterior, les tropes israelianes van tornar a irrompre als carrerons del campament en l’enèsima incursió il·legal de l’any. Des del 7 d’octubre s’han multiplicat. "Venen un dia sí i l’altre no, de vegades al matí, d’altres a la tarda; sembla una telenovel·la turca", denuncia el pare de l’Ahmed, Khaled, amb els ulls plorosos a l’observar la seva malmesa llar. És la cinquena vegada que entren. A l’última planta, la casa del seu germà també ha acabat feta un enrenou. A prop de la finestra hi ha una cadira de plàstic. "Aquí és on s’asseu el franctirador", assenyala l’Ahmed, apuntant a l’àmplia visió del castigat carrer.

Refugi a la muntanya

"Quan els israelians venen busquen proves per utilitzar contra nosaltres i ficar els adolescents i els nens a la presó", denuncia a EL PERIÓDICO amb un anglès perfecte. "És el primer de la seva classe", celebra el pare, combatent el plor amb un somriure d’orgull. Fa cinc mesos, un dels seus quatre fills va ser detingut amb 18 anys i no en saben els motius. No vol que li prenguin cap criatura més. Per això, passen les nits lluny del camp, convertit en un dels principals bastions de la resistència palestina. Gran part dels més de 270 assassinats per part de les forces israelianes els últims dos mesos han tingut lloc en aquests carrerons i a l’interior d’aquestes cases. Cada dia a les set de la tarda, els Sadi condueixen fins a una casa a la muntanya sobre Jenín. "Encara està sense pintar i no tenim electricitat, però posem uns llençols a terra i per a nosaltres ja n’hi ha prou", diu l’Ahmed. És el seu refugi més segur.

El camp de refugiats de Jenín ha sigut històricament un dels baluards de la resistència armada palestina a tota la Cisjordània ocupada. "La gent de Jenín està acostumada a tota aquesta violència perquè des que naixem que hi és", constata Abughali, de l’equip de salut mental de MSF. La Salwa també és refugiada, tot i que no viu en el camp. L’últim any de contínues agressions per part de l’Exèrcit israelià, els lluitadors de Jenín no han abaixat la guàrdia, i civils i milicians n’han pagat el preu. Al voltant del 66% dels palestins morts des del 7 d’octubre als territoris ocupats han mort en "operacions de recerca i captura" de les tropes hebrees a Jenín i la pròxima Tulkarem, segons les Nacions Unides.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

"La resistència a Jenín s’ha format específicament per combatre cada incursió israeliana", assenyala Irene Huertas, coordinadora de MSF en aquesta ciutat palestina. "És un grup de gent que decideix armar-se per no posar-l’hi fàcil als israelians, malgrat saber que es convertiran en objectius i que molts moriran", reconeix. Abans del 7 d’octubre, el camp de refugiats de Jenín ja havia sigut escenari dels atacs israelians més letals des de la segona intifada. També en aquesta urbs del nord dels territoris palestins ocupats és on aquest any s’han tornat a utilitzar drons contra cases o mesquites per arrasar amb diverses vides.

Malgrat que l’ofensiva a gran escala es concentra a la Franja de Gaza, l’ambient a la Cisjordània ocupada és de guerra. "Aquest és el nostre país, aquestes són les nostres terres, vam venir el 1948 i som aquí com un asil temporal fins que puguem tornar", recorda el Khaled. Parla alt i fort, convençut, perquè l’escolti el seu fill. L’amor per la seva terra és l’única herència que els palestins poden transmetre a les següents generacions. n