L’extrema dreta multiplica la seva influència en les polítiques migratòries

Les lleis més restrictives no redueixen l’arribada de migrants irregulars, mentre que l’assimilació de l’agenda xenòfoba per part dels partits tradicionals eixampla la base de les forces ultres

LAURA PUIG

Política migratòria i discurs d’extrema dreta van cada vegada més de la mà a Europa. En els últims mesos, Alemanya, França i el Regne Unit han aprovat o estan tramitant noves lleis més restrictives per als migrants i sol·licitants d’asil que repliquen els postulats de la ultradreta, fins i tot en països en què els partits d’aquest espectre no governen, i que apuntalen el model de l’Europa fortalesa. Unes lleis, no obstant, que no eviten que les persones que volen buscar un futur millor ho continuïn intentant i que, segons alguns estudis, tenen com a resultat la normalització i legitimació de l’ideari ultra i, en conseqüència, l’eixamplament de la seva base electoral.

Aquestes noves normatives se sumen a anys de mesures destinades a evitar l’arribada d’immigrants irregulars, amb tanques i murs en els confins de la Unió Europea (UE), centres de detenció a imatge i semblança de presons i l’externalització del control fronterer a tercers països com Tunísia, Líbia i Turquia, en què el respecte als drets humans és com a mínim dubtós.

L’assimilació de les polítiques migratòries de l’extrema dreta es remunta als anys 90, quan aquests partits van experimentar un auge, explica Tjitske Akkerman, investigadora de la Universitat d’Amsterdam, a Partits d’extrema dreta i polítiques d’immigració a la UE, article recollit a l’Anuari CIDOB de la Immigració 2018. I moltes d’aquestes mesures han sigut implementades per partits tradicionals arran de la "pressió" que senten davant els bons resultats dels ultres a les urnes, remarca Akkerman.

Aquesta tendència es va accentuar amb la crisi dels refugiats del 2015. S’estima que un milió de Síria, l’Afganistan i l’Iraq van arribar al continent, i molts països, sobretot d’Europa de l’Est, van virar cap a un discurs i legislacions més dures.

La batalla pel relat

"L’extrema dreta ha guanyat la batalla pel relat. Ens ha fet creure que és una situació immanejable. Es presenta la immigració com una amenaça als nostres valors, la nostra economia i la nostra cultura; una cosa que ha de ser erradicada per complet i aturada a qualsevol preu", afirma Claudio Francavilla, advocat especialitzat en la UE de Human Rights Watch (HRW). I, segons coincideixen tots els experts consultats, aquesta assimilació dels postulats ultres es produeix tant en la dreta tradicional com en partits d’esquerra.

Francavilla es mostra molt crític amb la política migratòria de la UE, que ara està intentant forjar, amb grans dificultats, el pacte de migració i asil, i els acords firmats amb Líbia o Tunísia. "Demostren que la UE prefereix la mort, els maltractaments i el patiment dels migrants a la presència d’aquests a Europa", remarca. Xavier Crombé, coordinador de les operacions de Metges sense Fronteres (MSF) a França, destaca l’"augment de la violència" en aquests països de trànsit. "Molts dels migrants que acudeixen als nostres centres relaten històries de violència sexual, tortura i traumes relacionats amb la por de morir al mar o creuant el desert del Sàhara, o sobre el tancament i els maltractaments soferts als centres de detenció", afegeix. Per la seva banda, Felix Braunsdorf, responsable d’Incidència Política de MSF a Alemanya, injuria que aquests pactes no continguin "salvaguardes en cas de violacions de drets humans, malgrat que acords similars anteriors han demostrat un augment dels abusos".

El resultat de totes aquestes polítiques, no obstant, no és una reducció de les arribades. Segons Frontex, el nombre d’encreuaments irregulars detectats a les fronteres exteriors de la UE en els 10 primers mesos de l’any va augmentar un 18%, la xifra més alta en aquest període des del 2015. I al Regne Unit, entre juny del 2022 i juny del 2023 es va registrar un 17% més de migrants irregulars que en el període anterior. "Si la gent està desesperada, no hi ha qui l’aturi", avisa l’advocat de HRW.

En canvi, la legitimació dels postulats de l’extrema dreta a través d’aquest tipus de polítiques provoca que els ciutadans vegin aquestes formacions, fins fa poc marginals, com una opció a les urnes. "Els partits tradicionals creuen que optar per mesures dures en lloc d’efectives els garantirà vots. El problema és que malgrat que fa dècades que adopten aquests arguments, la ultradreta segueix en alça", assenyala Crombé.

Notícies relacionades

Així ho demostra un estudi realitzat per Werner Krause, Denis Cohen i Tarik Abou-Chadi i publicat per la Universitat de Cambridge el 2022. "En lloc de desenvolupar solucions per a una immigració i integració exitoses, aquestes polítiques tendeixen, fins a cert punt, a confirmar la demanda de l’extrema dreta de limitar la immigració. Com a conseqüència, existeix un risc genuí que aquestes mesures puguin normalitzar encara més el discurs de l’extrema dreta i, en última instància, contribuir que augmenti el seu suport popular en el futur", explica Krause a EL PERIÓDICO.

Francavilla, Crombé i Braunsdorf també advoquen per canviar l’actual discurs contra la immigració. "No estem al final de la història. Podem tornar a una narrativa positiva sobre la immigració", assenyala l’advocat de HRW. "Som testimonis d’una tendència molt preocupant, però no podem resignar-nos", apunta Crombé. Es necessita urgentment un canvi de rumb. La UE ha d’adoptar polítiques que protegeixin les vides humanes i minimitzin els riscos per a la salut i el benestar de les persones".

Temes:

Arran

Inicia sessió 0 Comentaris

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms