Tusk es llança a la "regeneració democràtica" de Polònia

La "regeneració democràtica" i el retorn de Polònia "al lideratge europeu" són els dos compromisos adquirits pel liberal Donald Tusk, després d’apartar del poder l’ultraconservador partit Llei i Justícia (PiS). Amb aquest pronunciament davant el Parlament de Varsòvia, el Sejm, Tusk es va llançar a reprendre la direcció del Govern, el lloc que va deixar el 2014. Ha sigut un retorn accidentat, entre maniobres dilatòries dels seus rivals i un incident en la sessió parlamentària protagonitzat per un diputat ultradretà. Va ser Grzegorz Braun, de la radicalitzada i minoritària Confederació, que es va llançar amb un extintor a apagar unes espelmes de Hanukkà instal·lades a la seu parlamentària. Un acte d’antisemitisme que, a més de l’estupor i la confusió, va derivar en una aparatosa interrupció en la sessió, seguida de l’expulsió i la sanció de l’ultradretà.

Era clar que seria una jornada maratoniana. A la declaració amb què Tusk va desgranar el seu programa de govern la van seguir 254 torns de preguntes, com a pas previ a la votació de confiança per als membres de l’Executiu. Tenia la majoria assegurada, ja que la coalició de Tusk controla 248 escons del total de 460 de la cambra. Avui està programada la seva presa de possessió davant el president Andrzej Duda. I demà ja se l’espera com a líder en la cimera de la UE que tindrà lloc a Brussel·les.

Que el compromís amb la regeneració democràtica i l’europeisme serien els punts essencials del successor de l’ultraconservador Mateusz Morawiecki no era una sorpresa. A Tusk l’ha impulsat al triomf el fet de representar l’esperança compartida de milions de polonesos per deixar enrere el PiS. Els seus vuit anys en el poder han estat marcats per la confrontació amb la UE, la retallada de drets de la dona, el control sobre els mitjans de comunicació i la politització de la justícia.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Tusk, de 66 anys i líder de la Plataforma Cívica (PO), s’ha guanyat la confiança de l’esquerra moderada de Lewica, a més de la centrista Tercera Via, els seus socis en el nou Govern. No era fàcil, sobretot per a l’esquerra, tenint en compte que el seu gran aliat europeu és l’alemany Manfred Weber, un "padrí" del conservadorisme a l’Eurocambra. Però era l’única opció sòlida per a una nova arrencada. Sota el PiS, partit que comparteix grup amb l’espanyol Vox i la italiana de Giorgia Meloni, Varsòvia s’havia alineat amb la dreta radical europea.

Tusk es va comprometre davant aquesta Cambra a complir els 100 punts de la seva campanya electoral. És a dir, des de mantenir les ajudes socials implantades pel PiS –no del tot compatibles amb l’ideari liberal– fins a aprovar "millores radicals per a la dona" i recuperar per a Polònia els fons europeus congelats arran de les topades del PiS amb les institucions comunitàries.