Absolta la dona australiana que va passar 20 anys a la presó per un error

L’australiana Kathleen Folbigg respira per fi amb absoluta tranquil·litat després d’un calvari que ha durat més de dues dècades. Després que el fiscal general de Nova Gal·les del Sud, Michael Delay, ordenés el 5 de juny el seu indult i posada en llibertat, aquesta dona australiana, empresonada el 2003 per l’assassinat dels seus quatre fills, va conèixer ahir la sentència del Tribunal d’Apel·lació Penal, presidit pel president del Tribunal Suprem, Andrew Bell, que l’absol de tots els càrrecs. Ara, el Govern de Nova Gal·les del Sud té la possibilitat de fer un pagament ex gratia com a indemnització.

Després de l’absolució, Kathleen Folbigg va mostrar la seva esperança en què "ningú més hagi de patir el que jo vaig patir" i, en declaracions a la televisió australiana ABC, va expressar el seu agraïment per què "la ciència i la genètica m’hagin donat respostes sobre com van morir els meus fills".

El seu és un cas paradigmàtic i pioner al paper que la ciència pot exercir en l’esclariment dels fets que examina la justícia. En el cas Folbigg, les proves científiques aportades per l’estudi genètic liderat per la genetista espanyola Carola García de Vinuesa van permetre al jutge Tom Bathurst afirmar que hi havia una "possibilitat raonable que les morts de les nenes fossin causades per una mutació genètica". Va ser aquest estudi el que, a la fi, va permetre alliberar Kathleen Folbigg.

Ella, que sempre va defensar la seva innocència, va ser condemnada a 30 anys de presó per l’assassinat dels seus quatre fills, d’entre 19 dies i 18 mesos de vida, entre els anys 1989 i 1999, i va ser demonitzada durant anys per l’opinió pública australiana.

La revisió del seu cas va ser possible després que una investigació científica descobrís una mutació genètica (variant CALM2-G114R) com a causant de les greus arrítmies que van acabar amb la vida de les seves dues filles. L’informe, avalat per prestigiosos especialistes de tot el món, va concloure que probablement no hi va haver crims, com fins aleshores es pensava, sinó morts naturals i que, per tant, Kathleen Folbigg podia ser innocent.

La primera revisió judicial, que va tenir lloc el 2018, no va prosperar, però els advocats i les seves amigues van confiar que el desenllaç seria favorable en una segona revisió, cinc anys després, després de les revelacions científiques i el suport de l’Acadèmia de Ciència d’Austràlia.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Caso semblant a Grècia

La història de Kathleen Folbigg estableix un precedent per a altres casos arreu del món en els que la justícia, sense recolzar-se en evidències científiques, hagi pogut dictar sentències injustes. A Grècia, els familiars i advocats de Roula Pispirigou clamen ara perquè els jutges tinguin en consideració el criteri científic a l’hora de jutjar aquesta dona de 35 anys acusada de l’assassinat de les seves tres filles en un lapse de tres anys.