"Els gazatins estan a les portes d’una lluita fratricida"

Hi ha una zona de la Franja de Gaza, al nord, on ni tan sols ha arribat la cooperació.

L’accés al nord està restringit. Si la situació és dolenta al sud, al nord ni se sap. Parlem de centenars de milers de persones abandonades, envoltades per l’Exèrcit israelià. Rebem informació amb comptagotes, no es poden carregar els mòbils per falta de combustible.

Una part de la Franja, doncs, on ni tan sols hi ha ulls.

És un forat negre. No hi ha presència humanitària. Fa por pensar en la sort de les persones que no n’han pogut marxar. Moure’s és perillós per les batalles i, a més, la població tem els controls israelians perquè qualsevol error en seguir una ordre significa la mort. Prefereixen morir ràpid per una bomba que lentament al sud per falta de menjar, aigua, sanejament, per no tenir les mínimes condicions bàsiques.

¿No hi ha baralles entre els mateixos gazatins per les carències?

La violència ja està trucant a la porta. He vist lluitar dues famílies per unes branques d’olivera per escalfar el menjar. Els gazatins estan a les portes d’una lluita fratricida per recursos per sobreviure. Més gent, menys espai, menys recursos… ¿En què pot degenerar? ¿En Guerra Civil? En lluites per subsistir per l’instint de supervivència.

¿Què li han explicat els gazatins? ¿Què els preocupa?

Em pregunten: ¿què hem fet?, ¿ens volen exterminar?, ¿per què?, ¿el món serà millor sense Palestina?, ¿on anem? No volem guerra, diuen.

¿Com és un dia a Gaza?

El dia a dia és: hola, bon dia, estic viu. Després, que no et passi res, que no emmalalteixis, i buscar-te la vida per menjar, beure i sobreviure. Fa fred i arriben les pluges.

¿Quin impacte està tenint la falta de combustible?

Brutal. Hi ha superpoblació i la gent fa les seves necessitats. Els sistemes de clavegueram estan col·lapsats. I la falta de combustible impedeix bombar l’aigua del clavegueram a les plantes depuradores. He vist sortir aigües fecals per les clavegueres al mig del mercat i nens jugant, a Rafah. Aquestes aigües aniran a parar directament el Mediterrani.

¿Hi ha epidèmies?

N’hi ha. Hi ha icterícia, meningitis, malalties gastrointestinals, sarna, polls… La higiene personal ha desaparegut, no hi ha aigua. La que hi ha és per beure. Rentar-te les dents és un drama…

Imagino que la salut mental dels gazatins està molt deteriorada.

Fatal. És un dels programes de Metges sense Fronteres. Els suïcidis estan trucant a la porta.

La situació dels hospitals ha sigut descrita com "dantesca".

Gaza comptava amb 36 hospitals i ara n’hi ha 11 d’oberts, només dos al nord. La gent hi busca refugi, estan habitats per famílies amb els seus matalassos, els seus llençols…

Notícies relacionades

Estratègia de la por a la UE

Antony Beevor, historiador: "Tant de bo cregués alarmista parlar d’una tercera guerra mundial"

La població està sent molt colpejada, sobretot els nens.

Els nens són les víctimes més importants. Ho tenen tan assimilat que juguen a futbol com si no passés res. El mateix a l’escoltar les explosions. Ja les han interioritzat. ¿Això què és? ¿Quines conseqüències psicològiques tindrà.