Comerç sobre persones

Davant la creixent amenaça que suposen els houthis iemenites contra el tràfic marítim al mar Roig, els Estats Units han decidit posar en marxa l’operació Guardià de la Prosperitat. I el primer que crida l’atenció d’aquesta decisió, que implica nou països més, entre els quals Espanya, és tant el nom com la rapidesa per prendre-la. No deixa de ser xocant que els països participants tinguin tan clara la urgent necessitat de salvaguardar el comerç i la prosperitat econòmica, i no tinguin la mateixa voluntat política per fer el mateix amb tantes pèrdues de vides humanes i tanta destrucció com la que estan patint els gazians. Tot i així, cal agrair als seus promotors que aclareixin qualsevol dubte que hi pogués haver sobre les veritables prioritats de l’agenda internacional, posant de manifest que el comerç importa més que les persones.

És cert que el que fan els houthis és problemàtic i pot afectar l’economia planetària. Des del passat 9 de desembre s’ha registrat una desena d’atacs contra vaixells en trànsit per una via que representa al voltant del 12% del tràfic marítim mundial. I això es tradueix immediatament en més costos per cobrir les assegurances davant qualsevol problema, augments de preus en mercaderies (incloent-hi òbviament petroli i gas) i previsibles retards en les entregues. De fet, ja quatre de les cinc principals empreses mundials de transport naval de contenidors -Maersk, CMA CGM, Hapang-Lloyd i MSC-, junt amb la petrolera britànica British Petroleum, han decidit evitar el pas dels seus vaixells pel mar Roig. A més, amb els seus drons i míssils de fabricació iraniana i xinesa els houthis, que miren de presentar-se com a sobrevinguts defensors de la població palestina, com si les seves accions haguessin de frenar el càstig israelià a Gaza, poden arribar fins i tot a territori israelià.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

Per mirar de dissuadir els houthis (i l’Iran) que segueixin per aquesta via, Washington s’ha afanyat no només a redesplegar el grup de combat naval que mantenia al golf Pèrsic fins al golf d’Aden, sinó que ha implicat Bahrain, el Canadà, Espanya, França, Itàlia, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit i les Seychelles en l’intent de neutralitzar el perill que representa una milícia que, per la seva banda, el que cerca és forçar l’Aràbia Saudita (i els EUA) que acceptin les seves condicions en el marc del conflicte intern que s’està desenvolupant al Iemen des de 2014, mentre s’alinea amb l’Iran en el seu intent de crear problemes a Israel i als seus socis occidentals sense necessitat d’atacar-los directament per temor a una represàlia insuportable.

En tot cas, res assegura que aquest nou instrument militar hagi de servir per convèncer immediatament les navilieres perquè tornin a aquestes aigües i, molt menys, perquè els houthis deposin la seva actitud. De moment, ni tan sols es coneix quants barcos seran efectivament desplegats ni durant quant temps es mantindrà l’operació. Pel que fa a Espanya, també sorprèn la forma matussera de donar a conèixer la seva participació, afirmant que no ho farà de manera unilateral, sinó en el marc d’una instància multinacional (OTAN o UE). Si es té en compte que l’Aliança ja ha mostrat la seva negativa a participar-hi com a organització i que la Unió no té avui cap missió activa a la zona, quedaria per veure si els Vint-i-set estan disposats a modificar el mandat de l’operació Atalanta, dedicada a la lluita contra la pirateria a l’Índic. Tot sigui per la prosperitat.