La guerra contra Gaza ja és una de les més letals i destructives

La guerra contra Gaza bat tràgics rècords. Els experts confirmen que la campanya militar israeliana a l’enclavament ja és una de les més mortíferes i destructives de la història recent. A més, Nacions Unides va denunciar ahir que tota la població de la Franja, uns 2,3 milions de persones, s’enfronta a nivells crítics de gana. Segons un informe recolzat per l’organització internacional, la proporció de llars afectades per la inseguretat alimentària aguda és la més gran mai registrada a escala mundial. Mentre pateixen una apagada de les comunicacions, almenys 390 palestins han sigut assassinats en les últimes 48 hores pels atacs israelians.

En poc més de dos mesos, la ferotge guerra a la Franja de Gaza ha causat més destrucció que l’arrasament d’Alep a Síria entre 2012 i 2016, Mariúpol a Ucraïna o, proporcionalment, els bombardejos aliats sobre Alemanya en la Segona Guerra Mundial. L’Exèrcit israelià pot presumir d’haver matat més civils que la coalició liderada pels Estats Units a la seva campanya de tres anys contra el grup Estat Islàmic. Israel ha superat en 78 dies el que el seu aliat va fer en més de 1.000. Tot i que els portaveus militars no ho han confirmat, els fragments d’explosió i les anàlisis de les imatges dels bombardejos indiquen que la majoria de les bombes llançades sobre l’enclavament assetjat són de fabricació nord-americana.

"No pot empitjorar"

Almenys dos terços de totes les estructures del nord de Gaza han sigut destruïdes pels atacs israelians. Al sud, on es concentren la majoria dels bombardejos, un quart de les edificacions han patit el mateix destí. Aquests resultats han sigut recollits pel satèl·lit Copernicus Sentinel-1. L’historiador militar nord-americà Robert Pape va dir que aquesta "és una de les campanyes de càstig civil més intenses de la història".

Sobre el terreny, la desesperació arriba a quotes immesurables. Els estómacs rugeixen a cada racó de l’enclavament palestí. Segons l’informe de la Classificació Integrada de Fases de Seguretat Alimentària, la magnitud de la gana a Gaza ha eclipsat fins i tot les gairebé fams a l’Afganistan i el Iemen dels últims anys. "La situació no pot empitjorar", va declarar l’economista cap del Programa Mundial d’Aliments, Arif Husain. "Mai he vist una cosa de l’escala del que està passant a Gaza i a aquesta velocitat: amb quina rapidesa ha passat en només dos mesos", va expressar, amb sorpresa. En 78 dies d’ofensiva, Israel no només ha matat més de 20.000 gazians, sinó que ha sumit el territori en una crisi alimentària amb unes 576.600 persones en nivells catastròfics. Es preveu que tota la població entri en nivells de "crisi o pitjors" a partir del 7 de febrer després de quatre mesos de guerra.

Notícies relacionades

El final de l’hegemonia

L’ascens de la dreta populista inquieta el bipartidisme britànic

L’escassa ajuda humanitària no arriba a pal·liar aquestes àmplies necessitats. Els camions vinguts d’Egipte han entregat aliments, aigua i medicines, però l’ONU diu que la quantitat de menjar és només el 10% de la necessària. En les últimes 48 hores, les bombes israelianes han matat gairebé 400 persones a tota la Franja i n’han ferit 734.

La pressió de la comunitat internacional per a un alto el foc continua sense donar fruits. Després de quatre ajornaments i una setmana de negociacions, el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar una resolució per impulsar l’enviament d’ajuda humanitària a Gaza molt diluïda per les pressions dels Estats Units, que es van abstenir en la votació.