El Marroc debat fins on pot actualitzar el seu Codi de Família

En una petita sala d’actes d’una organització feminista de Rabat, una trentena de persones assisteixen masegades en una conferència per parlar i debatre sobre el Codi de Família marroquina. S’hi parla de divorci, matrimoni de menors, poligàmia, herència, relacions fora del matrimoni, mares solteres i molts altres temes que tenen un punt en comú per a tots els participants: "Fa falta canviar aquest text de dalt a baix", apunta una d’elles. "També se n’ha de modificar la filosofia i sobretot el llenguatge", remarca un altre assistent.

El Marroc encara mesos crucials per perfilar com serà la reforma del Codi de Família. Des que Mohamed VI va obrir la porta a redefinir aquesta llei en el seu discurs el juny de l’any passat, les organitzacions feministes s’han mobilitzat per posar a sobre de la taula totes les seves demandes. Entre aquestes organitzacions hi ha un sentiment generalitzat d’esperança, tot i que també són escèptiques: saben que serà difícil que s’abordin totes les seves demandes. Ara ningú coneix quins canvis s’abordaran, és previst que es presenti l’esborrany al març.

Un text considerat sagrat

Serà la segona vegada que es revisa la Mudawan, com es coneix al Marroc el Codi de Família. El 2004 ja es va reformar, va ser un pas important perquè es van afegir modificacions a un text que fins aquell moment es considerava "sagrat". Per exemple, es va facilitar que sigui la dona la que pugui divorciar-se del seu marit, tot i que ell s’hi negui, una cosa que va marcar un abans i un després. Aquella reforma va topar amb una forta oposició de conservadors i islamistes. Dinou anys després, les organitzacions feministes tenen por que intentin boicotejar qualsevol canvi.

Rghizlaine Benachir, una de les fundadores de l’organització Jossour Fòrum de Dones Marroquines, va participar en la reforma el 2004. "En aquell moment, ens vam dir: demanarem el mínim. Hi havia una forta pressió dels conservadors. Era un context completament diferent del d’avui. El 2004 no es parlava de l’herència; ens vam dir a nosaltres mateixos: farem les coses pas a pas". Però gairebé 20 anys després, les reivindicacions i el context han canviat: "Avui volem una reforma completa del Codi de Família, no es tracta de canviar comes, punts o un petit article: s’ha de refer tot", reivindica Benachir.

El divorci

Ghizele Moumoni, advocada i presidenta de l’associació Kif Mama, va començar a militar en el feminisme després del seu divorci: "Va ser insuportable quan vaig descobrir les desigualtats que hi ha al Codi de la Família. Des d’aleshores no he parat de denunciar-ho i demanar que les lleis canviïn", relata. En cas de divorci, Moumoni explica que la legislació actual atorga el 100% de la tutela al pare, és a dir, el poder de triar l’escola on el matricularan o per poder viatjar a l’estranger, però la custòdia s’atorga a la mare, que es cuida del nen permanentment. El pare només té dret a una visita per setmana.

En el cas que la mare es vulgui tornar a casar, el pare recupera de manera automàtica la custòdia dels fills. "És una aberració i una violència legal extrema cap al nen, que es veu separat de la persona que té la custòdia, amb qui era els set dies de la setmana, per anar exclusivament a l’altre progenitor, amb la càrrega per a la mare d’establir un dret de visita que tampoc superarà un dia. És molt perjudicial per al nen", explica Moumoni. Defensa que tant la tutela com la custòdia haurien d’implicar de la mateixa manera pares i mares i posar al centre els fills i les filles.

Matrimoni de menors

Una altra de les principals reivindicacions de les organitzacions en defensa dels drets humans és prohibir, sense excepcions, el matrimoni de menors de 18 anys. El Codi de Família del 2004 va elevar de 15 a 18 anys l’edat mínima per casar-se, tot i que el text va incloure una excepció: que un jutge pot autoritzar un casament en el cas que un dels dos sigui menor. "El que passa és que aquesta excepció s’ha convertit en la regla i pràcticament totes les sol·licituds són acceptades. Vam tenir prop de 14.000 autoritzacions de matrimoni de menors el 2022, la qual cosa és enorme. Aquesta excepció no ha funcionat", lamenta Moumoni.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La majoria d’aquests matrimonis són d’adolescents menors amb homes grans i es produeixen en entorns rurals. "Vint anys de reforma beata ens mostren que hi ha desviacions a la pràctica i que és necessari arrencar-les de soca-rel i simplement prohibir el matrimoni de persones que encara no tenen 18 anys. Abans dels 18 anys, no es pot votar, no es poden fer gaires coses. ¿Per què podríem casar-nos? No hi ha raó per fer-ho", defensa l’advocada i activista.

Les reivindicacions d’aquestes organitzacions van molt més enllà, també reclamen el final de les lleis que castiguen les relacions sexuals fora del matrimoni i l’adulteri. Consideren que penar això posa en perill la dona i impedeix que si pateix una agressió sexual o és violada pugui denunciar-ho davant la policia. Segons critiquen aquestes organitzacions, si la dona no aconsegueix demostrar que ha sigut víctima d’una violació o una agressió, la llei pot girar-se en contra seu i la policia pot acabar investigant-la per haver mantingut relacions sexuals sense estar casada.