L’Àfrica continua sent el continent més castigat i deixat fora dels focus

Els vuit mesos de guerra al Sudan han provocat cinc milions i mig de persones desplaçades a l’interior del país. La majoria són persones que vivien a la capital, Khartum, o a la regió de Darfur, segons explica les Nacions Unides. Però també hi ha un milió i mig de persones que han hagut de creuar les fronteres del seu país per buscar refugi al Txad, Sudan del Sud i Egipte. Aquest conflicte va esclatar a l’abril, quan en les negociacions per al nou govern de transició es va abordar la reforma de l’Exèrcit, una cosa que va provocar tensions entre les Forces Armades del Sudan i les Forces de Suport Ràpid. Des d’aquell moment han mort 12.000 persones.

Amnistia Internacional, a més d’altres organitzacions internacionals, ha denunciat que en els dos bàndols s’han produït crims de guerra "generalitzats". I diversos organismes de l’ONU alerten d’una "imminent catàstrofe de gana". Aquests últims dies els enfrontaments s’han agreujat a la ciutat de Wad Madani, la segona més gran del país. "És un ambient de temor i pànic, molts milers de persones han fugit de la ciutat en els últims dies", explica Tigere Chagutah, director regional d’Amnistia. Aquesta ciutat havia servit de refugi per a mig milió de persones des que va esclatar la guerra; també era un dels punts des d’on es gestionava l’ajuda humanitària.

Buscar refugi

Tot i que la guerra s’ha intensificat el 2023, els conflictes en aquest país, especialment a la regió de Darfur i al Sudan del Sud, han forçat moltes famílies a buscar refugi al Txad. Un punt des del qual, especialment els joves, creuen el Níger per arribar a Líbia i Algèria com a pas previ a intentar arribar a Europa. Un camí difícil i arriscat, es desconeix quantes persones han mort intentant creuar el Sàhara, però els organismes internacionals assenyalen que podrien ser el doble dels que moren en una pastera. Un desert convertit en cementiri, un forat negre informatiu.

Les polítiques europees d’externalització de fronteres han complicat més les rutes migratòries, ja que molts països han endurit les seves lleis i al Níger, per exemple, es pot anar a la presó per transportar un migrant en cotxe o llogar-li una habitació. Ara, aquesta llei ha quedat en paper mullat, ja que el règim del Níger va decidir derogar-la.

Als països nord-africans les deportacions s’han tornat habituals. A Tunísia també ha augmentat el racisme, instigat pel seu president, cap a les persones subsaharianes i durant l’estiu, les autoritats en van expulsar més de 1.200 a la desèrtica frontera líbia, sense aigua ni aliments. Líbia s’ha convertit en un dels principals punts de sortida de les pasteres al Mediterrani central i també és un infern per als migrants. Les màfies els segresten, exploten i fins i tot els venen com a esclaus, segons han denunciat ONG i organismes internacionals.

La inestabilitat

Líbia està governada per diversos grups que controlen parts del territori i cada cert temps esclaten els enfrontaments. Després de diversos intents de celebrar eleccions, els comicis continuen sense ser viables. Des de les primaveres àrabs, el país viu una espiral d’inestabilitat i violència, alimentada també per potències internacionals que alimenten un dels dos bàndols pels seus propis interessos. La inestabilitat sacseja també el Sahel.

A Mali, Burkina Faso, el Níger, el Txad, Guinea i el Gabon, s’han produït cops d’estats en els últims tres anys, protagonitzats per militars i amb la promesa d’una transició, tot i que, de moment, continuen atrinxerats en el poder. La inseguretat ha sigut un dels principals arguments d’aquests colpistes, com va passar a Mali. També van apuntar com a responsable França i altres països europeus. Les tropes franceses han abandonat la regió: després de tancar les operacions a Mali, van sortir del Níger després d’un pols diplomàtic amb els colpistes.

A Mali, el nou règim va obrir les portes als mercenaris russos del grup Wagner, que operen actualment al país recolzant les Forces Armades. Aquests últims mesos s’han retirat els cascos blaus de l’ONU desplaçats a Mali. Cosa que ha fet augmentar la tensió al nord i revifar els enfrontaments entre el Govern a Bamako i els grups rebels tuaregs. L’Exèrcit ha ocupat les bases que han deixat els efectius de l’ONU. Un còctel inflamable a què s’afegeixen grups terroristes, com les franquícies d’Estat Islàmic i Al-Qaeda.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Desplaçaments interns

Els efectes del canvi climàtic també provoquen un augment dels desplaçaments interns. "A l’Àfrica subsahariana, els nounats el 2020 s’enfrontaran a 2,6 vegades pitjors collites al llarg de la seva vida que els nascuts el 1960. A l’Àfrica del Nord, aquesta taxa s’eleva a 4,4 vegades", segons un estudi de la Fundació Ecologia i Desenvolupament (ECODES). Tots els organismes que treballen aquest tema assenyalen que les migracions climàtiques marcaran el futur del continent, com passarà en molts altres punts del planeta. Els recursos són font de malestar social i polític. Al Senegal, un dels factors que empeny a pujar a una pastera és l’"espoli" dels recursos marítims que viuen moltes poblacions pesqueres, especialment per la sobrepesca d’embarcacions internacionals a les aigües senegaleses, segons han denunciat diverses ONG i associacions en els últims anys.