Antisemitisme d’importació

El dret a l’existència d’Israel és a la República Federal d’Alemanya fonament inamovible de la seva política exterior des de temps fundacionals. Es basa en la seva responsabilitat històrica específica, com a país del qual va partir l’Holocaust nazi. No es rebat –almenys, no en fòrums públics– ni per la ultradreta parlamentària.

A l’atac terrorista de Hamàs del 7 d’octubre i la resposta israeliana sobre Gaza va respondre el Govern d’Olaf Scholz –un tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals– ratificant una vegada i una altra el seu suport incondicional a Tel Aviv. Davant la desproporció adoptada per la devastadora resposta israeliana se senten crides a la contenció –en línia amb les de Washington, però lluny de la contundència de les denúncies de l’ONU– de la ministra d’Afers Exteriors, la verda Annalena Baerbock.

Tant Scholz com el president Frank-Walter Steinmeier, els dos socialdemòcrates, expressen diàriament el seu suport a Israel, així com el deure d’Alemanya i les seves forces de seguretat de protegir l’existència i la seguretat dels jueus del país. Formen una comunitat d’unes 100.000 persones, després de dècades d’àrdua tasca per revitalitzar-la. Abans de l’arribada d’Adolf Hitler al poder, va tenir mig milió de membres, dels quals després de la Capitulació del Tercer Reich van quedar uns 10.000 supervivents.

El temor a Alemanya d’un atemptat antisemita és encara més gran que en altres països veïns. La ministra d’Interior, Nancy Faeser, ha prohibit no només tota activitat de Hamàs o organitzacions afins, a més de grupuscles neonazis, sinó que mira amb lupa qualsevol convocatòria propalestina. La detenció de diversos presumptes militants de Hamàs a Berlín, amb plans d’atemptat contra objectius jueus a Europa, va reafirmar Faeser en la seva línia de màxima prevenció.

Les advertències d’organitzacions esquerranes i proasil sobre si no s’està sotmetent el col·lectiu musulmà –uns sis milions de ciutadans, del total de 83 milions d’habitants– a una mena de "sospita col·lectiva" no afecten els plans del Govern de Scholz. Des de l’oposició conservadora es pressiona per reforçar encara més la vigilància sobre aquestes persones i el seu entorn.

A l’ull de l’huracà

El reconeixement de la "responsabilitat especial" alemanya pel genocidi nazi que va assassinar sis milions de jueus a tot Europa discorre en paral·lel a la detecció de l’"antisemitisme importat". És a dir, el que no procedeix de la ultradreta, parlamentària o clandestina, o de l’antisemitisme persistent en la societat alemanya, sinó de la població d’origen immigrant, sobretot musulmana. També dels que van arribar al país com a peticionaris d’asil –uns dos milions i mig de persones des de la crisi migratòria del 2015– o dels fills d’immigrants nascuts al país que aspiren a adquirir la ciutadania alemanya.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Després de mesos de discussions, el tripartit de Scholz va arribar a un acord per a una nova llei que facilitarà l’adquisició de la nacionalitat alemanya, tot i que també agilitzarà els tràmits per a l’expulsió dels peticionaris d’asil sense perspectives de ser reconeguts com a tals. És en línia amb les normatives d’una Europa on creix la ultradreta i que endureix les seves polítiques migratòries, restringeix asil i tanca fronteres. Però almenys suavitza les pautes per a la naturalització dels seus ciutadans d’origen estranger i facilita la fórmula de la doble nacionalitat. Es podrà sol·licitar al cap de cinc anys de residència al país –fins ara n’eren vuit– o fins i tot al cap de tres per a situacions d’arrelament consolidat. No entraran en aquesta oferta "facilitadora" els que puguin suposar una càrrega per a l’Estat. És a dir, els que van ingressar-hi com a refugiats i depenguin de subsidis o ajudes socials.

La normativa inclou, a més, un precepte contra l’anomenat antisemitisme importat. Per adquirir la doble nacionalitat haurà de firmar-se el reconeixement explícit de "la responsabilitat històrica d’Alemanya derivada del règim nazi", segons el text consensuat, avançat pel setmanari Der Spiegel.