Rússia s’armarà a l’Àrtic amb radars i trencaglaços dotats de drons

Litres i litres de gas per escalfar-se i l’estereotip de la tradicional resistència dels russos als elements meteorològics no són suficients per apuntalar la presència de Rússia a la regió de l’Àrtic. El president Vladímir Putin va admetre al desembre la importància de l’esmentada zona, emfatitzant la seva intenció de fortificar la seva frontera nord: "La regió àrtica té enormes oportunitats econòmiques. A més, l’Àrtic està associat a l’enfortiment del potencial energètic rus, l’ampliació de la logística i la garantia de la defensa". Per aquesta raó, va afegir, "el desenvolupament d’aquests territoris és una prioritat innegable per a la Federació Russa".

El nord del país, de vegades anomenat "l’última frontera" al ser un lloc inhòspit, és també un punt crític per la possible explotació dels recursos sota el mar Àrtic i per ser un focus de tensió amb països membres de l’OTAN com Noruega, Dinamarca, els Estats Units, Finlàndia i el Canadà. Per això, Moscou vol augmentar la seva capacitat defensiva amb radars de més capacitat, una cosa prevista per al 2027, o un augment de les capacitats ofensives dels vaixells trencaglaç que solquen la regió. "Podem equipar un trencaglaç convencional amb drons d’atac i fins i tot amb armes de míssils d’atac", va apuntar al mitjà rus Izvéstia Nikolai Novitxkov, diputat de la Duma russa i membre del comitè de la Duma Estatal per al Desenvolupament de l’Àrtic i el Llunyà Orient. "En temps normals, el vaixell complirà la seva tasca de guia sobre el gel al llarg de la Ruta Marítima del Nord, i en un període d’amenaça es convertirà en un vaixell de guerra de la Flota del Nord per portar a terme les tasques de dissuasió davant un probable enemic", va indicar.

L’interès de protegir aquesta zona va més enllà de defensar la integritat territorial russa, i rau també en les possibilitats econòmiques potencials que Moscou vol aprofitar. Tot i que hi ha un territori del Pol Nord rus, la major part es considera legalment com a aigües internacionals al no haver-hi territori emergit sota el gel. Això limita l’explotació potencial de recursos naturals per part de Moscou, i per combatre l’esmentat inconvenient ha volgut ampliar el seu territori de la mà dels seus geòlegs.

Anunci controvertit

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Des del 2000, Rússia ha intentat demostrar que la dorsal de Lomonosov, una serralada submarina que travessa l’oceà Àrtic, forma part de la plataforma continental russa, una cosa que la legitimaria com a part del país. L’anunci resulta si més no controvertit perquè Dinamarca també ha assenyalat que l’esmentada formació submarina forma part de l’escorça de Grenlàndia.

A causa d’expedicions de diferents països, se sap que en el fons de l’Àrtic hi ha reserves de gas i petroli, a més de metalls com ara or, plata, mercuri i zinc, entre d’altres. Tot i que l’escalfament global és una amenaça per a molts països, a Rússia se li obre una finestra comercial interessant, ja que permet un ús més intensiu de la denominada Ruta del Nord, que connecta Europa Occidental amb la Xina i Àsia per l’Àrtic.