La presidència del G-7: L’ambició de Meloni

Setanta-dues hores abans que Itàlia assumís, l’1 de gener, la presidència de torn del Grup dels Set (G-7), Sud-àfrica va demandar Israel davant el Tribunal Internacional de Justícia (CIJ), acusant les autoritats hebrees de perpetrar un genocidi a Gaza. Un assumpte, aquest, que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va ignorar per complet en les seves primeres declaracions després de mantenir-se allunyada uns dies dels focus per una grip i la pausa nadalenca. Meloni va evitar així, com ja ha fet abans, pronunciar-se sobre una qüestió molt delicada a nivell geopolític.

Igual com va passar amb la presidència del Japó, Roma, un soci júnior del G-7 (integrat pels EUA, el Japó, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i el Canadà) però que ha sigut part d’aquest club des de 1975, va assumir la setmana passada el lideratge d’aquests països occidentals altament industrialitzats en un moment altament divisiu en política exterior; aquesta vegada, després de l’ofensiva terrorista de Hamàs i de la resposta bèl·lica d’Israel contra Gaza, que ja ha causat la mort de més de 23.000 persones a la Franja i ha obert enormes friccions internacionals.

En aquest marc, el "primer objectiu" del G-7 aquest any serà precisament evitar que aquesta guerra s’estengui, segons el vicepresident del Govern italià i ministre d’Exteriors, Antonio Tajani. No obstant, molts observadors es pregunten com, en un moment de grans crítiques des de l’anomenat Sud Global a Israel, els EUA i la resta de potències occidentals, pot Itàlia exercir un paper (no merament decoratiu) perquè el G-7 persegueixi l’objectiu de diàleg amb les alternatives multilaterals que procedeixen del sud del món.

El Sud serà central

En la pròxima cimera del G-7, que es portarà a terme al juny a la regió italiana de la Pulla, "el Sud del món serà central", va dir la mandatària al manifestar la seva voluntat de més cooperació en especial amb els països africans per mantenir el control sobre fenòmens com les migracions.

"Dins del marc del G-7, hi ha diversos objectius que s’han d’aconseguir. Un d’ells és reduir les distàncies que s’han manifestat de manera tan notable l’últim any entre Occident i el Sud Global", coincidia en aquests dies Ferdinando Nelli Feroci, president de l’institut Affari Internazionali, fundat el 1965 i un dels més acreditats a Itàlia.

Una resposta a la pregunta potser pot trobar-se en els passos previs de Meloni abans de l’estrena de la presidència d’Itàlia del G-7. Entre ells, les trobades de la mandatària amb el primer ministre indi, Narendra Modi, amb qui Meloni es va reunir físicament en almenys tres ocasions el 2023. L’última, en la COP28 de Dubai, durant la qual la política va arribar a compartir una fotografia a les xarxes socials del "seu bon amic" amb el hashtag #Melodi. "Trobar-se amb amics és sempre un plaer", va respondre ell.

L’episodi és significatiu doncs, en una postura molt distant de la de les autoritats de Sud-àfrica (país que integra el grup dels BRICS juntament amb l’Índia, Brasil, Xina i Rússia), Nova Delhi ha arribat a prohibir manifestacions propalestines a la seva regió de majoria musulmana del Caixmir i ha qualificat de "terrorista" Hamàs. Tot això després que les autoritats israelianes i les índies firmessin fa ja cinc anys importants acords en matèria de comerç d’armes.

Una sintonia, la de Meloni i Modi, que coincideix amb una sèrie de gestos que la italiana ha fet l’últim any per consolidar la seva reputació de fèrria atlantista. Un dels més cridaners: la seva decisió d’abandonar al desembre la Nova Ruta de la Seda xinesa, tan sols quatre mesos abans que el pacte amb Pequín caduqués. Una decisió que, tot i així, Meloni va prendre sense tancar completament la porta al president Xi Jinping, a qui, com va dir recentment, visitarà "al més aviat possible".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Amb els EUA, de fet, Meloni ha demostrat un alineament gairebé complet. Tant que continua defensant l’estratègia dels enviaments d’armes a Ucraïna com a única alternativa per "mantenir un equilibri entre les forces en camp", tot i que ha insistit també en la recerca d’una "solució diplomàtica" per posar fi al conflicte amb Rússia i ha reconegut fins i tot cert "cansament" dels països occidentals, com va arribar a dir en una conversa telefònica amb dos impostors que es van fer passar pel president de la Comissió de la Unió Africana.

El que pugui aportar la dretana gràcies a les relacions que ha teixit des de principi del seu mandat pot ser, no obstant, que no siguin les úniques novetats d’aquesta nova etapa del G-7. Segons el programa altres temes candents que es debatran seran la lluita contra el terrorisme, que recentment ha posat novament en alerta diversos països europeus, les pandèmies i la intel·ligència artificial.