Netanyahu davant l’Haia

Doncs ves per on, ho intenten. Divendres, el Ministeri d’Afers Estrangers israelià va instruir des de Tel Aviv les seves ambaixades a emetre comunicats i declaracions en contra de la demanda de Sud-àfrica. Es tracta d’un argumentari en tota regla. Un cable urgent assenyala: "Una sentència [contrària] del tribunal pot tenir significatives implicacions potencials que no es limiten al món legal, sinó que tindrien ramificacions bilaterals, multilaterals, econòmiques i de seguretat. Demanem una immediata i inequívoca declaració en les següents línies. Establir públicament i clarament que el SEU PAÍS rebutja les al·legacions indignes, absurdes i infundades contra Israel".

Així mateix, s’intenta demanar a diplomàtics i polítics "reconèixer públicament que Israel està treballant tant per incrementar l’ajuda humanitària a Gaza com per minimitzar el mal als civils a l’actuar en la seva autodefensa després de l’horrible atac del 7 d’octubre per part d’una organització terrorista genocida". L’argumentari seria un acudit si no es tractés de la tragèdia que el món té a la vista des de 1967, segons el relat àmpliament documentat que conté la demanda.

El relat, equivalent per la seva extraordinària precisió i coherència al que va realitzar el jutge nord-americà Robert J. Jackson en la seva qualitat de fiscal al Tribunal Penal Militar Internacional del principal judici de Nuremberg (1945), combina dos punts imbricats des del punt de vista penal: la intenció de cometre genocidi i les evidències de la destrucció de la Franja i mort d’una part substancial del poble palestí.

El genocidi en curs, doncs, és la continuació extrema de la política portada a terme fins al 2005, data en la qual Israel va abandonar unilateralment Gaza, tot i que va continuar controlant el que era ja en aquelles dates, segons l’extint sociòleg israelià Baruch Kimmerling, "el camp de concentració més gran del món". El 29 de desembre, quan el Govern sud-africà va dipositar la seva demanda a l’Haia el nombre de morts comptabilitzats pel ministeri de Salut de Gaza ascendia a 21.110 palestins, dels quals un 70% eren dones i nens; 7.780 desapareguts (4.700 dones i nens). L’expulsió massiva de les seves cases i desplaçaments de palestins a Gaza és un capítol important. "S’estima que 1,9 milions de palestins, sobre una població total de 2,3 milions a Gaza, s’han vist forçats a sortir de les seves cases (el 85%). Els que no han volgut moure’s o no van poder fer-ho han sigut assassinats o pateixen el risc de ser-ho".

El relat també s’ocupa de pintar l’infernal quadro de Cisjordània abans del 7 d’octubre i després. La rellevància és evident: no existeix per a Israel el pretext de Hamàs perquè a Cisjordània i Jerusalem Est governa l’Autoritat Palestina, al comandament de l’OAP d’Abu Mazen, és a dir, d’un aliat d’Israel. "Els palestins de Cisjordània són també objecte de violència rutinària per part dels soldats israelians i colons armats dels assentaments. Abans del 7 d’octubre del 2023, entre l’1 de gener i el 6 d’octubre del 2023, 199 palestins van ser assassinats i 9.000 van patir ferides".

Indicis aterridors

Des del 7 d’octubre la situació s’ha agreujat. Un total de 295 palestins han mort. Netanyahu, els ministres del Govern i els caps militars han aprofitat per parlar del seu pla de genocidi sense complexos. Totes les declaracions estan registrades en la demanda. I tot i que a confessió de part, relleu de proves, segons diu el conegut adagi judicial, les proves i els indicis són aterridors.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els advocats de Sud-àfrica exigeixen la declaració de diverses mesures cautelars, entre les quals la decisió del TIJ de frenar la guerra i tornar a la situació anterior al 7 d’octubre, mentre es debat la demanda. Per prendre aquesta decisió, segons la doctrina del TIJ, n’hi ha prou d’assenyalar que hi ha un conflicte entre Sud-àfrica i Israel en relació amb l’aplicació de les obligacions dels dos països per fer complir la Convenció contra el Genocidi i estimar que la demanda té el que es denomina "aspecte de bon dret", és a dir, que recull elements del delicte d’incitació al genocidi i d’accions genocides.

Si els fets descrits no són genocidi, que el jurista polonès Rafael Lemkin, el creador del delicte de genocidi, s’aixequi de la seva tomba i acudeixi a l’Haia.