Trump augura el "caos" si els càrrecs perjudiquen la seva candidatura

¿Té Donald Trump immunitat absoluta que impedeixi que sigui jutjat penalment per accions que va prendre durant la seva presidència per intentar revertir els resultats legítims de les eleccions que va perdre? Això és el que argumenten l’expresident i el seu equip d’advocats. És una teoria que provoca un intens debat legal. De moment no sembla que hagi de tenir el suport dels tribunals i això va fer que ahir Trump sacsegés els fantasmes que es desencadeni "el caos al país" i no descarti la violència si els càrrecs en contra seu avancen i perjudiquen la seva candidatura per al 2024.

La jutge federal Tanya Chut-kan, que presideix a Washington el cas plantejat contra Trump pel fiscal especial Jack Smith per aquests esforços d’impedir la certificació de Joe Biden (una de les quatre causes penals que afronta el favorit a la nominació republicana per al 2024), ja va rebutjar al desembre la tesi de la immunitat, i va suggerir que Trump buscava dotar-se dels poders d’un monarca. L’expresident va apel·lar, i tot i que Smith va intentar saltar-se aquesta part del procés acudint directament al Tribunal Suprem, aquest va rebutjar avançar-se a tribunals inferiors i va tornar el cas a la cort corresponent per al recurs, el Tribunal d’Apel·lacions del Districte de Colúmbia. Allà, davant tres jutges, va tenir lloc una vista de 75 minuts, en la qual va estar present de manera voluntària el mateix Trump i en la qual l’escepticisme mostrat per les magistrades a l’interrogar el seu advocat apunta a una decisió en contra seu.

Mals auguris

És una cosa que Trump podria recórrer i que podria així acabar arribant al Suprem, però de moment el va portar després de la sessió judicial a parlar en una compareixença davant la premsa, de nou sense proves, d’una persecució políticament motivada per perjudicar la seva candidatura per al 2024. "És la manera amb què intentaran guanyar (els demòcrates). Serà el caos", va dir, marxant sense contestar a una pregunta que l’apressava a descartar la violència per part dels seus seguidors.

Tant les dues magistrades del panel nomenades pel president demòcrata Biden com la veterana que va ser nomenada pel republicà George H. W. Bush van qüestionar durament John Sauer, l’advocat de Trump. Aquest va defensar que l’expresident té immunitat absoluta per accions que va prendre com a cap de l’executiu, tot i que fos intentar revertir uns resultats legítims (argumenten que ell estava convençut que les eleccions van estar afectades per frau i irregularitats, tot i que s’hagin desacreditat aquests problemes). També va insistir que només podria ser imputat si hagués sigut sotmès a un impeachment i condemnat en el judici polític pels mateixos motius i va alertar que no hi ha precedent per jutjar pel penal un ocupant del Despatx Oval.

Notícies relacionades

Els EUA reclamen a Espanya més despesa en defensa i eliminar la «taxa Google»

La CE demana a Washington que aclareixi la seva posició

Aquestes línies argumentals han sigut desafiades per les magistrades. La nomenada per Bush, per exemple, considera "paradoxal dir que el seu deure constitucional d’assegurar-se que les lleis es compleixen fidelment li permet violar el Dret Penal". I també va recordar que mai abans un president ha sigut jutjat pel penal perquè mai abans un havia sigut imputat.

Una altra magistrada va plantejar repetidament si un president que donés l’ordre oficial a un equip dels SEALs de matar un rival polític podria ser jutjat per aquest acte, i l’advocat de Trump va acabar responent que només si hagués sigut condemnat per això en un impeachment (una cosa que mina la tesi de la immunitat absoluta).