Ucraïna maniobra a Davos contra la fatiga bèl·lica

El món ha deixat enrere la pandèmia i Occident ha aconseguit domar la crisi energètica desencadenada per la desconnexió dels hidrocarburs russos, així com l’espiral inflacionista que la va acompanyar. Però les crisis globals continuen amuntegant-se sobre la taula, particularment els conflictes geopolítics, cridats a dominar l’agenda d’aquest any al Fòrum Econòmic Mundial, celebrat com cada any a la localitat suïssa de Davos.

La guerra a Ucraïna, encallada al front i llastada per les divisions polítiques a Europa i els Estats Units per continuar finançant-la; la guerra a Gaza, amb els seus riscos intactes per degenerar en un conflicte regional, i les tensions creixents al mar Roig, una de les seves derivades, amb costos per al comerç internacional, són els assumptes més peremptoris.

L’aparició de nous fronts geopolítics corre en detriment d’Ucraïna, enfrontada a creixents dificultats per mantenir el compromís dels aliats. Després de dos anys de guerra, la fatiga és evident a Washington i Brussel·les, un estat d’ànim accentuat pels escassos avanços de la contraofensiva ucraïnesa, que s’ha estavellat contra les línies defensives russes. Cada cop es parla més obertament d’un conflicte congelat i creixen les pressions perquè Kíiv s’assegui a negociar amb Vladímir Putin. Ja va passar al Donbass, un conflicte iniciat el 2014 i estancat durant el seu transcurs fins que el Kremlin va tornar per envair tot el país el 2022. "Putin és un depredador que no es donarà per satisfet amb productes congelats", va afirmar ahir Volodímir Zelenski a Davos.

El president ucraïnès no només va acudir a Suïssa a la recerca de suport a mitjà termini i fons per a la reconstrucció, sinó que també mira de desencallar els últims paquets d’ajuda militar i econòmica per a Ucraïna. L’europeu, que ronda els 50.000 milions d’euros, es troba en dic sec pel veto d’Hongria; el nord-americà, de 61.400 milions de dòlars, pel creixent escepticisme republicà. "Cada reducció de la pressió sobre l’agressor afegeix anys a la guerra i cada inversió en la confiança del país que es defensa la farà més curta", va afegir Zelenski. En el terreny purament militar, el seu país continua reclamant mitjans aeris, tant caces com sistemes antimíssils.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Menys protagonisme de Gaza

De moment, el mantra de la UE no ha canviat. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va insistir que és necessari oferir un horitzó de seguretat per a Kíiv, en el pla polític, econòmic i militar. "Necessiten un subministrament sostingut d’armes per defensar Ucraïna i recuperar el seu territori sobirà. Necessiten capacitats per dissuadir futurs atacs de Rússia. I necessiten esperança", va assenyalar. Des de Budapest, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va afirmar que l’ajuda a Ucraïna s’ha d’emprendre "sense perjudicar el pressupost de la UE". Menys protagonisme va tenir el drama a Gaza. Un fet previsible, atesa la complicitat d’europeus i nord-americans amb la catastròfica situació humanitària creada per Israel.