La UE s’endinsa en la incertesa

La Unió Europea (UE) s’endinsa en la incertesa en un any polític clau. Les últimes dades i previsions econòmiques auguren un 2024 difícil. L’escalada en el conflicte del Pròxim Orient i la perspectiva d’una prolongada guerra a Ucraïna agreugen la tensió geopolítica i perjudiquen l’economia. En el primer, la UE no té cap influència, però a Ucraïna ha renunciat a intentar posar fi a la guerra. Les polítiques anunciades per la UE, a Alemanya i França alimentaran el vot del descontentament a favor de la ultradreta en les eleccions europees de juny. A això s’afegeix el risc d’una victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes, que donaria més impuls a les forces ultres europees i faria malbé les relacions transatlàntiques, com va passar en el seu anterior mandat.

L’economia alemanya es va contraure un 0,3% en el conjunt de 2023 i podria patir aquest any una altra caiguda del producte interior brut (PIB). El Banc Central Europeu (BCE) ja admet que l’eurozona també podria estar en recessió i que les perspectives a curt termini són molt febles. Però el BCE ha retardat fins a l’estiu la primera baixada dels tipus d’interès, i seguiran penalitzant l’activitat i frenant la recuperació. La proliferació de l’ocupació precària i a temps parcial ha permès rebaixar la taxa d’atur de la UE, però el nombre d’aturats en xifres ajustades estacionalment ha crescut en un any a Alemanya, França, Dinamarca, Suècia i Portugal, segons les últimes dades de l’Eurostat de novembre.

Les xifres alemanyes exemplifiquen les dificultats europees: pèrdua de poder adquisitiu per la pujada de preus i tipus d’interès, caiguda del consum privat (0,8% el 2023), caiguda de la producció industrial (2%) i retallada del consum públic (1,7%) per una aplicació anticipada de la política d’austeritat. Els països de la UE on el turisme té més pes han capejat fins ara millor la crisi, com Espanya, on el turisme va aportar el 70% del creixement del PIB del 2023. Però la caiguda anual de la producció industrial a l’eurozona ja arribava al 6,8% al novembre, segons l’Eurostat.

Menys flexibilitat

El ministre de Finances alemany, el liberal Christian Lindner, el partit del qual va obtenir l’11,5% dels vots el 2021 i ara només compta amb una intenció de vot del 5%, va impulsar un reforma molt restrictiva del pacte d’estabilitat, qualificada de molt negativa per economistes europeus prestigiosos, com Jean Pisani-Ferry. El compromís imposat per Berlín va eliminar la major part de la flexibilitat per reduir el deute i el dèficit públic de la proposta inicial de la Comissió Europea, que ja es quedava molt curta, perquè no solucionava com finançar les astronòmiques inversions que havia d’afrontar la UE per a la transició verda, el desenvolupament industrial i tecnològic i la defensa, com va remarcar el Reial Institut Elcano, entre altres.

El Parlament Europeu intenta ara reintroduir més flexibilitat però xoca amb Berlín. La manera més efectiva de reduir el nivell de deute respecte al PIB és facilitar un fort creixement econòmic. Pretendre reduir-lo amb ajustos que ofeguen l’economia condueix a reproduir el desastre causat per la política d’austeritat de 2010-2019, del qual la UE encara no s’ha recuperat.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Alemanya i la UE s’han embarcat, a més, en una estratègia perillosa que alimentarà encara més un vot de descontentament a favor de la ultradreta: es recolza una nova ajuda a Ucraïna de 50.000 milions d’euros, però es rebutja ampliar els fons per al desenvolupament tecnològic i industrial europeu i per esmorteir el cost de la transició energètica. Lindner ha aconseguit la rebel·lió del camp alemany per retallar subsidis i que pugi al 27% la simpatia dels obrers industrials per l’ultra Alternativa per a Alemanya (AfD), ha suprimit l’ajuda a la compra de cotxes elèctrics i pretén retallar les ajudes per a la fabricació de microxips i la transició verda industrial. El fabricant més important de plaques solars d’Alemanya, Meyer Burger, acaba d’anunciar el seu tancament i trasllat als EUA, on es recolza la indústria clau amb subsidis.

A França, les mesures anunciades pel president Emmanuel Macron també generaran més malestar social i vot ultra: una altra reforma laboral, restriccions en el subsidi d’atur, reforma del sou dels funcionaris, retallada de la despesa pública, silenci sobre el deteriorament dels serveis públics i sanitaris a la França interior i mesures cosmètiques en educació (obligatori portar uniforme i ensenyar la Marsellesa, en lloc de més professors i fons).