"Els nens del Congo moren perquè els nostres fills utilitzin ordinador"

¿Què el va impulsar a documentar les mines de cobalt?

El 2016, col·legues de l’Àfrica em van explicar què està passant al Congo. És terrible. No tenia ni idea i el 2018 hi vaig viatjar per primera vegada. El meu pla era establir les bases per a una investigació acadèmica, però el que vaig veure va ser tan greu i l’escala va ser tan enorme que vaig sentir que el món necessitava conèixer l’assumpte al més aviat possible.

¿En quines condicions es treballa allà?

Les condicions són infrahumanes. És com si el rellotge hagués retrocedit a l’època colonial. És una degradació humana absoluta. Les condicions són violentes, tòxiques i completament destructives per a les persones i el medi ambient al sud-est del Congo, on es troben les mines de cobalt. És una catàstrofe que neix de la febre per alimentar de cobalt la cadena per satisfer la demanda que tenim de dispositius recarregables i vehicles elèctrics.

Moltes d’aquestes mines estan controlades per l’Exèrcit, equips de seguretat o grups armats. ¿Com funcionen?

Imagina una part del món completament empobrida, esquinçada per la guerra i on hi ha un gran tresor sota terra. Mals actors de tota mena s’abalancen per explotar aquestes condicions. Tothom s’aprofita de la gent perquè hi ha molts diners en joc. Les empreses mineres es poden permetre el luxe de tenir soldats o equips de seguretat armats vigilant les seves mines, però no es tracta de mantenir la població segura, sinó els minerals. La gent està atrapada en aquesta lluita i l’única manera que tenen de sobreviure és passar 10 o 12 hores al dia buscant entre pous tòxics per omplir un sac de cobalt i guanyar un o dos dòlars, prou per menjar i viure fins a l’endemà. Estan envoltats de violència, fet que no els deixa cap altra alternativa per sobreviure.

¿Què porta nens de menys de 10 anys a acabar a les mines?

Es tracta de la supervivència bàsica al Congo. La gent com tu i jo no podem funcionar durant 24 hores sense cobalt. I tres quartes parts del seu subministrament mundial s’extreu en un petit tros del Congo, un dels llocs més pobres del món. Les empreses mineres han ocupat gairebé tot l’espai, i han desplaçat centenars de milers de persones, que ja són pobres, que viuen en cabanyes sense electricitat ni sanejament. L’única manera que tenen de sobreviure és buscar cobalt en condicions tòxiques i perilloses. Això afecta tota la família. Quan una mare i un pare només guanyen un dòlar o dos al dia, això no és suficient perquè la família mengi i tingui empara i roba. Així que els nens s’uneixen als seus pares. Nens i nenes de vuit a 12 anys passen la seva infància a les mines. No van a l’escola, no aprenen, no juguen, sinó que s’amaren de terra tòxica i pateixen fractures d’ossos per treure cobalt de la terra perquè els nostres fills puguin anar a l’escola i aprendre amb dispositius recarregables. Tot això té un cost, però són els congolesos que paguen la factura. Inclosos els seus fills, que pateixen i moren cada dia.

És una crisi humanitària, però també mediambiental.

Tots els congolesos que viuen a les províncies mineres de cobalt estan morint lentament. La terra, l’aire i l’aigua han sigut contaminats per empreses mineres estrangeres i milions d’arbres han sigut talats. S’estan enverinant lentament fins a la mort. És una descomunal catàstrofe de salut pública amb enormes augments en els nivells de càncer, malalties respiratòries, neurològiques i del cor. Moltes altres persones moren de manera horrible cada dia. Espines dorsals, colls i cames són destrossats en accidents miners. Molts acaben enterrats vius quan s’esfondren els túnels, que és tota l’estona.

¿Com s’entén llavors que es vengui el cobalt com a essencial per a innovacions que permetin complir els objectius de sostenibilitat climàtica?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ultradreta a l’alça

La transició a energies sostenibles i vehicles elèctrics es basa en una completa hipocresia perquè s’està produint a costa de la destrucció total del cor de l’Àfrica i de la contaminació del seu medi ambient. ¿Com salvem el nostre planeta? ¿Destruint el seu? Tota aquesta agenda de bateries recarregables necessita corregir aquestes injustícies abans de continuar endavant.

Companyies com Apple, Tesla i Microsoft asseguren que el cobalt dels seus productes no viola els drets humans...

És tràgic perquè aquestes empreses tenen amplis recursos per garantir que cada participant en la seva cadena de subministrament sigui tractat amb dignitat i respecte, però en lloc de fer-ho es limiten a parlar. Tot aquest patiment no té per què passar. I l’única raó per la qual passa és perquè, almenys als ulls d’aquestes empreses, aquestes persones a l’Àfrica no mereixen l’esforç. Al final tot es tracta de fer diners. Aquestes persones no compten. Mai han comptat. No han comptat des que els europeus es van trobar per primera vegada amb la gent al cor de l’Àfrica.