Finlàndia es debat entre els conservadors i els verds

No hi va haver tomb electoral: els finlandesos van optar per dos polítics experimentats, el conservador Alexander Stubb i el verd Pekka Haavisto per disputar-se la presidència. Un any després de convertir-se la ultradreta en soci del Govern de Hèlsinki, el seu candidat a la direcció de l’Estat, Jussi Halla-aho, va quedar en tercer lloc en la primera ronda de les eleccions presidencials i eliminat per a la tornada definitiva, que tindrà lloc l’11 de febrer.

Amb el 98% escrutat, Stubb es va alçar amb el primer lloc amb un 27,1%, mentre que Haavisto va quedar en el segon amb un 25,7%. Troba-aho va quedar notablement endarrerit, amb un 18,8%.

Derrota socialdemòcrata

Competien en la primera volta nou candidats i la gran derrotada va ser la socialdemòcrata Jutta Urpilainen, que va obtenir amb prou feines un 4,4% i va quedar en sisena posició, per darrere de l’exeurocomissari Olli Rehn i de l’esquerrana Lis Andersson. Un cop per al partit de l’ex primera ministra Sanna Marin.

Entre Stubb, ex primer ministre, i Haavisto, titular d’Exteriors en el Govern que va liderar la socialdemòcrata Sanna Marin, sorgirà el que serà el primer president de Finlàndia ja com a membre de l’OTAN.

Succeirà el conservador Sauli Niinistö, que deixarà la presidència després de dotze anys i d’haver dirigit personalment la negociació per a l’ingrés de Finlàndia a l’OTAN. A Finlàndia, el càrrec presidencial està lligat a la política exterior i de Defensa. En el cas de Niinistö, això va implicar fins i tot una transformació personal. D’amic del president Vladímir Putin va passar a impulsar la incorporació del seu país a l’Aliança Atlàntica, entre amenaces del Kremlin.

El detonant va ser la invasió d’Ucraïna, que va generar un gir compartit entre la majoria dels ciutadans i el conjunt de l’espectre parlamentari. Finlàndia va abandonar la línia de la neutralitat militar mantinguda des de la Guerra Freda per abraçar acceleradament l’OTAN.

El càrrec de president comporta a Finlàndia el de comandant en cap de les Forces Armades. Al successor de Niinistö li correspondrà concretar l’abast del seu compromís amb l’OTAN, inclòs el desplegament de tropes nord-americanes al seu territori.

La segona volta presidencial se celebrarà l’11 de febrer. Al mig, el país viurà una campanya de vagues que podria paralitzar el transport aeri i part de la seva vida pública. Hi ha un gran descontentament contra la línia d’austeritat aplicada pel govern del conservador Petteri Orpo, que l’abril de l’any passat va arribar al poder amb els ultradretans Vertaders Finlandesos com a socis.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Stubb, de 55 anys, és un polític de pes a Finlàndia, ja que va ser tres vegades ministre, a més de primer ministre entre el 2014 i el 2015. És correligionari de l’actual cap del Govern, el conservador Petteri Orpo, amb qui en el passat va protagonitzar un duel intern pel domini en el seu partit, Kokoomus. Que Orpo s’imposés en les eleccions legislatives del 2023 davant la llavors primera ministra, la socialdemòcrata Marin, afavoreix ara la tornada de Stubb.

Pekka Haavisto, de 65 anys, es presenta com a independent, malgrat ser membre fundacional dels Verds finlandesos i d’haver fet tota la seva carrera amb la formació ecologista. La decisió obeeix al seu propòsit d’ampliar el seu espectre electoral. Fins ara cap candidat d’un partit minoritari, com són els Verds, havia arribat a la presidència.