Les dretes radicals a Europa

No es diu res nou quan es parla del perill que comporta per a les democràcies la creixent onada reaccionària. El 2024 serà un any en què aquesta por es podria materialitzar.

Trump es troba en disposició no només de guanyar les primàries republicanes, sinó que també encapçala les enquestes en una potencial carrera contra Joe Biden. A l’Amèrica Llatina ha guanyat l’ultraliberal Milei, i a India Moddi sembla que revalidarà el seu mandat. Com no podia ser de cap altra manera, Europa no està ni de bon tros al marge d’aquestes tendències globals.

Segons una enquesta realitzada pel think tank ECFR, s’espera que en, almenys, nou estats membre guanyin les opcions de la dreta radical, i en nou més podria quedar com a segona força política. I davant aquesta situació, ¿hi ha alternativa?, ¿es pot frenar aquesta onada?

En primer lloc, caldria identificar-ne les causes, per després actuar sobre aquestes. Aquestes causes segueixen sempre una pauta d’actuació similar que s’adapta a cada cas particular. Els eixos sobre els quals s’articulen les seves propostes es construeixen sobre la base de la por i de la incertesa. La por a la pèrdua d’identitat porta a propostes de tipus nativista i excloent, la por de l’enemic exterior aprofundeix les pulsions nacionalistes i militaristes, la por de les incerteses en un món que es transforma energèticament, culturalment i socialment accentua replegaments que miren cap al passat amb nostàlgia.

Algunes han sigut les estratègies que s’han fet servir de punta a punta del continent europeu per intentar desactivar les dretes radicals.

La imposició de "cordons sanitaris" ha sigut la que s’ha utilitzat en el cas alemany, l’assumpció per part dels partits tradicionals de les agendes dels radicals amb la idea d’ampliar les seves bases electorals com ha sigut el cas dels Països Baixos i, en d’altres, ha sigut la incorporació dels esmentats partits als àmbits del Govern com és el cas de Finlàndia en el nivell estatal o a Espanya en el nivell regional i local.

Països Baixos i Alemanya

En els dos primers casos, no sembla que l’estratègia estigui funcionant. Els Països Baixos ja han presenciat com el gir cap a la dreta de Rutte i els seus successors ha donat la victòria a Wilders. A Alemanya els radicals de l’AfD ja comptarien amb un de cada tres vots a l’est del país i un de cada cinc a la resta del territori. Segons diuen totes les enquestes Alternativa per Alemanya supera el partit socialista i se situa ja com a segona opció al país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El creixement exponencial d’aquesta força política pot convertir-la en majoritària en algunes zones i des d’allà forçar canvis legals i judicials en el nivell federal. A més, els seus contactes amb forces obertament neonazis com CORRECTIV han portat a una ingent mobilització no només de la població alemanya sinó també de les grans empreses multinacionals.

No hi ha respostes senzilles i lineals. Però el que sí que sembla clar és que no és suficient apel·lar a la por de l’extrema dreta. Perquè per començar a construir projectes i oferir propostes cal trencar els marcs de la por i de la seguretat. En aquests marcs sempre guanyaran els radicals.