Milei planteja fer un revisionisme indulgent de la dictadura militar

El Govern d’ultradreta argentí ofereix diàriament mostres de la seva audàcia. A més d’aspirar a una reordenació de tots els àmbits de la vida econòmica, expressa la seva voluntat d’erradicar algunes de les conquestes del passat recent com el dret a l’avortament i fins i tot emet senyals favorables a una reescriptura de la tràgica història d’aquest país que col·loqui una capa d’indulgència política sobre l’última dictadura militar (1976-83).

El cap d’advocats de l’Estat, Rodolfo Barra, acaba d’expressar la seva "fundada esperança" que aquest any s’anul·li la llei que va legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs a finals del 2020. Segons Barra, un exministre i exintegrant del Suprem en la presidència de Carlos Menem (1989-99), "en algun moment" es crearan les condicions per derogar aquesta norma, d’acord amb les paraules del president Javier Milei a Davos, on va parlar de "l’agenda sagnant de l’avortament". El primer pas en aquesta direcció ha sigut un decret de l’Executiu que declara el 2024 com a Any de la Defensa de la Vida, de la Llibertat i la Propietat.

Com a part d’aquest tomb radical, Milei ha designat l’exdiputat Francisco Sánchez al capdavant de la Secretaria de Culte. La gran novetat d’aquest nomenament té a veure que Sánchez està relacionat amb els evangèlics pentecostals i ha llançat sonores diatribes contra el papa Francesc, de les quals va dir estar penedit dies enrere per no pertorbar el viatge del president al Vaticà, previst per al 12 de febrer.

Però a més, el flamant funcionari és un entusiasta promotor d’una revisió del que va passar fa gairebé mig segle a l’Argentina, quan les Forces Armades van assaltar el poder.

"La veritat històrica"

Els organismes defensors dels drets humans, repeteix, promouen "un relat" d’aquells fets tràgics "que xoca amb la veritat històrica". Sánchez va arribar al seu lloc en virtut de les molt bones relacions que manté amb la vicepresidenta Victoria Villarruel, filla d’un exoficial contrainsurgent que va lluitar a la guerra de les Malvines contra la Gran Bretanya, i que ha adquirit visibilitat per la seva encesa defensa dels exuniformados que han sigut condemnats per delictes de lesa humanitat.

Aquest univers d’afinitats va de Sánchez a Villarruel i d’aquesta a Javier Olivera Ravasi, capellà d’una parròquia en una luxosa urbanització del nord de Buenos Aires. "La conec fa vint anys per la tasca que està fent al Centre d’Estudis Legals sobre el Terrorisme i les seves Víctimes (CELTiV), però no soc el seu sacerdot", va explicar sobre la vicepresidenta. El pare del religiós, Jorge Antonio Olivera, compleix presó domiciliària per haver sigut part de la repressió als setanta.

"Oportunitat daurada"

Format a l’Institut del Verb Encarnat (IVE), una institució que està vinculada amb el lefebvrisme, el corrent catòlic oposat al Concili Vaticà II, Ravasi reclama amb vehemència la llibertat dels exuniformados que "van combatre al terrorisme marxista" i han sigut sancionats per la seva responsabilitat en segrestos, en tortures i en desaparicions.

Notícies relacionades

La grandesa de convèncer sense insultar

Trump amenaça amb aranzels des del primer dia Mèxic, el Canadà i la Xina

El mandatari va prendre setmanes enrere una decisió d’ampli impacte al passar a retir 21 generals de l’Exèrcit i col·locar al capdavant d’aquesta institució el general Alberto Presti. Igual com el capellà Olivera Ravasi, el seu pare, l’excoronel Roque Presti, va estar involucrat en el terrorisme estatal com a responsable dels centres clandestins de detenció que van funcionar en zones veïnes.

Va morir abans que es reobrissin els judicis. Durant una recent cerimònia, Presti fill va demanar deixar "de mirar al passat constantment" per demonitzar les institucions castrenses. A les Forces Armades, va remarcar, "se les reivindica".