Tambors de guerra a Corea

Corea del Nord ha saludat l’any amb un míssil hipersònic d’abast mitjà després de les maniobres militars dels Estats Units, Corea del Sud i el Japó. En les últimes setmanes havia encadenat el llançament d’un projectil intercontinental, la posada en òrbita del seu primer satèl·lit espia, l’assaig d’un dron submarí amb càrrega nuclear i diverses salves d’artilleria sobre la disputada frontera marítima, per fer la llista curta.

Seül va suspendre un acord del 2018 per rebaixar les tensions militars i va reprendre la vigilància aèria. Pyongyang, en resposta, va tornar els seus soldats als llocs fronterers.

No és nova la fogosa activitat missilística nord-coreana ni les amenaces d’una guerra imminent ni les promeses d’envoltar en un mar de foc els seus enemics. Dos elements sí que són nous. D’una banda, la renúncia a la reunificació, que havia sigut el propòsit últim dels Kim des que l’avi va iniciar la saga. El seu net va demanar al Parlament recentment que una esmena defineixi Corea del Sud com el seu "principal enemic" i va aclarir que la unificació ja no és possible.

Aquest objectiu, va afegir la premsa nacional, és "un seriós anacronisme" quan els seus veïns del sud només busquen "una oportunitat per fer caure el nostre Govern i arribar a la unificació per absorció". També ha demolit l’"Arc de la Reunificació", monument de gust escàs però simbolisme abundant, que el seu pare havia aixecat a Pyongyang durant aquells rars anys de sintonia al principi del mil·lenni. I ha tancat tres agències estatals que promovien els contactes als dos costats del filat.

‘Nordcoreòlegs’

El segon element és una dissensió en les estretes files dels nordcoreòlegs, aquest gremi esforçat en l’estudi d’un país inaprehensible. Robert Carlin, antic analista de la CIA, i Siegfried Hecker, científic nuclear que ha visitat el país en diverses ocasions, van aventurar en un article publicat en el mitjà especialitzat 38 North que Kim Jong-un, igual com el seu avi va fer setanta anys enrere, "ha pres la decisió estratègica d’anar a la guerra". "No sabem quan ni com premerà el gallet però el perill ja supera en molt el de les rutinàries advertències sobre les provocacions de Pyongyang", afegien.

A aquesta decisió, argumentaven, hauria arribat el país després de dues dècades intentant "normalitzar" la seva relació amb els EUA. Kim Jong-un va afirmar el 2019 que era necessària una "nova via" després d’aquelles històriques i estèrils cimeres amb Donald Trump a Singapur i Hanoi. L’article ha agitat les aigües perquè el món acadèmic és un sa amortidor contra la histèria mediàtica que anuncia guerres a Corea o invasions xineses de Taiwan. La resta del gremi ha reaccionat amb escepticisme i ha remarcat que amb Corea del Nord la memòria flaqueja.

La guerra ja semblava disposada només una dècada enrere quan Pyongyang va bombardejar l’illa de Yeongpeong, el règim en va anunciar l’inici en "diverses setmanes" i va recomanar el desallotjament immediat de les ambaixades a la capital del país, Pyongyang.

"Fase de la retòrica"

Notícies relacionades

Nepal, ‘fàbrica’ de mercenaris russos

Onada de detencions durant les protestes ciutadanes a Turquia

"No és el moment més tens des del final de la guerra", corrobora Ramón Pacheco, professor de Relacions Internacionals del King College i expert en Corea del Nord. "Hem passat pel bombardeig de Yeongpeong, l’enfonsament de la corbeta Cheonan, enfrontaments de barcos amb morts... Ara estem en la fase de la retòrica i no és nova. Corea del Nord ha sigut molt cauta amb els seus assajos de míssils per evitar danys a altres països", assenyala l’expert.

I sobre la inèdita renúncia a la reunificació recorda que la Constitució nord-coreana és un document polític mal·leable.