Els falcons pressionen Biden per castigar l’atac letal a Jordània

El progressiu replegament nord-americà del Pròxim Orient, iniciat durant la presidència de Barack Obama i mai formalment revertit, torna a estar en entredit. El suport total donat per Joe Biden a Israel en la seva guerra contra Hamàs, traduït en armes, intel·ligència o protecció diplomàtica, està tornant a enredar els Estats Units en el cementiri dels seus deliris imperials. Des del 7 d’octubre, se succeeixen els atacs contra els interessos de Washington a la regió a càrrec de les milícies satèl·lits de l’Iran, el principal rival a què s’enfronten els EUA, l’Aràbia Saudita i Israel per imposar la seva hegemonia des del golf Pèrsic al Mediterrani oriental. Aquests atacs no havien passat de ser poc més que una molèstia fins diumenge, quan tres militars nord-americans van morir en una base a Jordània i més una trentena van resultar ferits. El primer incident letal per a les seves tropes a la regió des de l’inici de la guerra a Gaza.

Segons va revelar ahir The Wall Street Journal, els militars no van poder repel·lir l’atac activant les defenses antiaèries al confondre el dron que va disparar contra la base amb un dels seus que en aquell moment estava tornant. Per contra, dos drons "enemics" més que es van llançar contra objectius pròxims van ser abatuts.

"Ahir a la nit vam tenir un dia dur al Pròxim Orient", va dir Biden diumenge durant un acte de campanya a Carolina del Sud. "Hi hem de respondre". Hores abans un dron havia colpejat Tower 22, la base militar que el seu país té al nord-est de Jordània, en ple desert, on la frontera jordana es creua amb les de Síria i l’Iraq.

Punt estratègic

La base allotja uns 350 militars i té una notable importància estratègica per a Washington. Tant per la proximitat a l’autopista que comunica Teheran amb Damasc, una de les vies de proveïment per als aliats iranians al Llevant, com a la base nord-americana d’Al-Tanf (Síria), utilitzada en la lluita contra Estat Islàmic. D’acord amb fonts del Pentàgon citades pels mitjans nord-americans, el dron va atacar els barracons residencials on s’allotgen les tropes.

L’atac va ser reivindicat per la Resistència Islàmica de l’Iraq, una coalició de milícies xiïtes auspiciades per l’Iran que van lluitar contra l’ISIS al mateix bàndol que els EUA fins que els gihadistes van ser neutralitzats. Des d’aleshores semblen haver recuperat la seva missió original: expulsar les tropes nord-americanes de l’Iraq, on mantenen uns 2.500 militars. A Síria, n’hi queden uns 900. "Si els EUA continuen recolzant Israel, hi haurà una escalada. Els interessos nord-americans a la regió són objectius legítims", va dir la coalició de milícies en un comunicat.

Des del 7 d’octubre, quan el devastador atac de Hamàs sobre el sud d’Israel va encendre la regió, els interessos nord-americans al Pròxim Orient han sigut colpejats en 160 ocasions, segons el Pentàgon. Reticent inicialment a respondre-hi, Biden està desenfundant a poc a poc les pistoles. Tant a l’Iraq, com a Síria, com al Iemen, on s’ha embrancat en una guerra de baixa intensitat contra els houthis per mirar de desactivar les seves amenaces contra la navegació comercial, brandides com a mesura de pressió per frenar l’assalt sobre Gaza.

Poder de dissuasió

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Però aquest últim incident és diferent perquè, per primera vegada, hi ha baixes amb passaport nord-americà. Axios va informar ahir que la Casa Blanca està estudiant "una resposta militar significativa" contra les milícies proiranianes. "No volem la guerra però els responsables de l’atac han de sentir la nostra resposta", va dir un alt càrrec al portal nord-americà. El dilema és evident. D’una banda, Biden està obligat a restaurar mínimament el malmès poder de dissuasió dels EUA, però si s’excedeix en la resposta, s’arrisca a enfangar-se en una guerra regional amb l’Iran i els seus satèl·lits.

A les enquestes, la seva reelecció està lluny d’estar assegurada i els falcons a Washington pressionen perquè ordeni una resposta exemplar en territori iranià, la qual seria amb tota seguretat aplaudida a Israel.