El Parlament Europeu decideix si permet l’ús policial del reconeixement facial

El Parlament Europeu vota avui modificar la llei que facilita l’intercanvi de dades entre cossos de policia per incloure imatges del rostre de presumptes delinqüents. Tot i que Brussel·les defensa donar més poder a les organitzacions policials com una cosa "necessària" per combatre el crim, desenes d’oenagés denuncien que "amplificarà l’extralimitació estatal i la vigilància massiva", i causarà "danys considerables, especialment als grups marginats i vulnerables".

L’actual legislació, coneguda com a Prüm I, permet que les autoritats policials puguin consultar les bases de dades d’altres estats membre per accedir a l’ADN, a les empremtes dactilars o a les matrícules de vehicles de sospitosos d’activitats criminals. Aquest marc de cooperació, vigent des del 2008, "ha resultat decisiu per resoldre molts delictes a Europa (...) i lluitar contra la delinqüència organitzada, les drogues, el terrorisme, l’explotació sexual, el tràfic i altres activitats delictives", va assegurar la Comissió Europea.

El desembre del 2021, Brussel·les va proposar ampliar la llei per donar més poders a la policia i a l’Europol. El novembre passat es va arribar a un acord polític per crear un sistema central que automatitzi l’intercanvi de dades de ciutadans sospitosos, entre les quals les seves imatges facials. Avui seran els eurodiputats els que decideixin si el pacte segueix endavant. Tot apunta que serà així, ja que –com es va veure en el vot del desembre de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior– la proposta compta amb el suport de conservadors, socialdemòcrates, liberals i extrema dreta.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Sense prou garanties

La modernització del marc normatiu, conegut com a Prüm II, no legalitza el reconeixement facial per se, però sí que permet interconnectar imatges facials amb les bases de dades de la policia. La societat civil lamenta que, a la pràctica, això animarà els estats membre a adoptar aquesta controvertida tecnologia. "No hi ha prou salvaguardes que garanteixin que no es violaran els drets humans", alerta Itxaso Domínguez de Olazábal, assessora política d’European Digital Rights (EDRI), que és la principal xarxa europea d’oenagés en defensa dels drets i llibertats a internet.