Deriva autoritària a Grècia

El Parlament Europeu va alertar aquesta setmana sobre la greu deriva autoritària de Grècia sota el Govern de Kyriakos Mitsotakis, de Nova Democràcia i membre del Partit Popular Europeu. En una dura resolució aprovada el 7 de febrer, l’Eurocambra demana a la Comissió Europea que actuï contra Grècia per violar els principis democràtics, perseguir els periodistes i mitjans de comunicació crítics, assetjar les organitzacions de la societat civil i connivència amb la corrupció. El Parlament també demana avaluar la possibilitat de suspendre el desemborsament de fons europeus al país.

Grècia s’afegeix al grup de països de la Unió Europea (UE) amb derives autoritàries, en què ja destaquen Hongria, Eslovàquia, Malta i Croàcia i al qual s’ha incorporat Itàlia amb la reforma política impulsada pel Govern ultradretà de Giorgia Meloni per alterar el vot ciutadà i regalar al partit més votat una majoria absoluta parlamentària del 55% tot i que hagi obtingut menys del 30% a les urnes.

El Parlament Europeu retreu a Grècia el debilitament dels contrapesos institucionals, com la intimidació a fiscals que investigaven el Govern, la privació de mitjans al Defensor del Poble i el relleu de l’Autoritat per a la Seguretat i Privacitat de les Comunicacions (ADAE) per frenar la investigació sobre l’espionatge telefònic amb el programa Predator a periodistes, oposició, ministres i funcionaris realitzat pel Servei d’Intel·ligència (EYP), sota control directe del primer ministre Mitsotakis.

Periodistes i activistes assetjats

Al llarg d’11 pàgines, la resolució detalla l’assetjament a periodistes i activistes humanitaris amb amenaces i querelles judicials, el control oligàrquic dels principals mitjans de comunicació que silencia els escàndols governamentals, els abusos contra els immigrants i refugiats, l’elevat nivell de corrupció en un clima d’impunitat, els dubtes sobre la integritat de les forces policials i la negativa a atendre la petició de la Fiscalia Europea per investigar dos exministres de Transports pel frau de 700 milions de subvencions per a la seguretat ferroviària després de la catàstrofe ferroviària de Tempi.

Grècia ha caigut al nivell 107 de l’Índex de Llibertat de Premsa de Reporters sense Fronteres, i se situa molt per darrere d’Hongria, Bulgària i Malta. Grècia també suspèn en l’Índex de Corrupció de Transparency International, amb 49 punts sobre 100, i s’afegeix al grup de països més corruptes de la UE (Romania, Bulgària i Hongria).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Com que la Comissió Europea està dominada pel Partit Popular Europeu (PPE), és poc probable que actuï contra el Govern grec. Mentre el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va ser membre del PPE, la Comissió Europea es va mostrar passiva malgrat que va instaurar un règim autoritari amb eleccions i va haver de ser el Parlament Europeu qui va instar el setembre del 2018 l’obertura de l’expedient per violació dels principis democràtics. La Comissió Europea ha obert aquesta setmana un altre procediment contra Hongria per la llei de sobirania nacional que pretén silenciar qualsevol veu crítica. Paradoxalment, aquesta llei ja existia quan la Comissió Europea va aprovar desbloquejar el 13 de desembre part de les ajudes europees suspeses a Hongria per comprar el vot d’Orbán a favor d’obrir les negociacions d’adhesió d’Ucraïna a la UE.

El Parlament Europeu també va advertir fa pocs mesos del deteriorament democràtic a Malta, la cultura de la impunitat afavorida des del Govern, la venda de la ciutadania maltesa a estrangers i l’assetjament i persecució judicial als periodistes crítics, en aquest cas sota successius governs laboristes des del 2013. La resolució, que tampoc ha generat sancions de la Comissió Europea, detalla la compra de vots, l’ús pel Govern de dades sobre les preferències polítiques dels ciutadans per discriminar i denegar serveis públics, la falta de processament d’exministres i alts càrrecs implicats en corrupció i blanqueig de capitals, el desinterès a identificar i condemnar l’instigador de l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia el 2017, l’afany de les autoritats a suspendre els procediments judicials de l’escàndol del Pilatus Bank, la intimidació policial a activistes cívics, el finançament discriminatori dels mitjans de comunicació i la impunitat concedida a l’antic primer ministre, al seu cap de gabinet i a l’exministre de Turisme i Energia, assenyalats per les investigacions de Caruana Galizia.