Un avortament constitucional

L’Assemblea Nacional i el Senat debaten aquest hivern a França la inclusió de l’avortament a la Constitució. La Cambra baixa va aprovar per unanimitat (493 vots a favor i 30 en contra), en primera instància el 30 de gener, afegir un nou article a la Carta Magna sobre «la llibertat garantida de les dones» per interrompre voluntàriament l’embaràs. La Cambra Alta té previst votar el 28 de febrer. Aquesta segona votació s’augura decisiva, tenint en compte que els representants de Los Republicanos (LR) –el partit més reticent a aquesta reforma constitucional, fins i tot més que l’ultradretà Reagrupament Nacional– són majoria.

Per reformar la Constitució francesa, fa falta que l’Assemblea i el Senat votin una versió idèntica d’aquesta modificació. Després, es necessita el suport ciutadà en un referèndum o de dos terços de diputats i senadors. En el cas de l’avortament, està previst que aquest escrutini en format Congrés (diputats i senadors reunits en un mateix hemicicle) tingui lloc el 5 de març a Versalles. Tres dies abans del Dia Internacional de la Dona, França podria convertir-se en el primer país al món a donar un valor constitucional a la possibilitat d’interrompre l’embaràs.

Més enllà de la complexitat d’aquest part legislatiu, aquesta reforma constitucional sobre l’avortament genera certs interrogants, fins i tot en el si del feminisme. ¿Quina és la seva finalitat? ¿Es tracta d’un avanç feminista històric? ¿O d’una decisió més aviat simbòlica que corre el risc de deixar de banda les millores concretes (terminis, atenció mèdica...) per a les persones que volen poder avortar?

El fet d’inscriure l’avortament a la Carta Magna «significa que passa a formar part de la piràmide normativa francesa. Resulta molt més complicat modificar la Constitució que una llei», destaca l’advocada Violaine de Filipis-Abate, portaveu del col·lectiu Osez le Féminisme!, en declaracions a EL PERIÓDICO. Aquesta jurista lamenta que finalment la reforma no parli de «dret» –com passava amb una primera versió votada el novembre del 2022 a l’Assemblea Nacional–, sinó de «llibertat garantida». Un canvi fet per acontentar la majoria de la dreta republicana al Senat. «El reconeixement del dret a l’avortament hauria resultat molt més exigent per a l’Estat, que hauria de garantir els mitjans per exercir-lo. El concepte llibertat és menys protector», explica aquesta activista.

«És una mesura bàsicament simbòlica per dir que França no és com els Estats Units», explica la sociòloga Laurine Thizy. Segons l’autora del llibre Sociologie de l’avortement, tant l’esquerra com els partits afins al president Emmanuel Macron van posar en el centre de l’agenda aquesta mesura en reacció a la sentència el juny del 2022 del Tribunal Suprem nord-americà que ha permès que almenys 14 estats nord-americans hagin il·legalitzat l’avortament.

Suport majoritari

La majoria dels francesos no només recolzen que l’avortament sigui legal, sinó també el fet de donar-li un valor constitucional. El 81% dels francesos assegura estar a favor d’incloure’l a la Constitució, segons un sondeig recent de l’institut Ifop. Tant el partit ultra de Marine Le Pen com el d’Éric Zemmour defensen la llei Veil, que va legalitzar l’avortament l’any 1975.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«La interrupció voluntària de l’embaràs no està amenaçada a França», va dir el president del Senat, el conservador Gérard Larcher, per justificar la seva oposició a inscriure-la a la Carta Magna.

Tot i que aquesta reforma constitucional dificultaria una eventual il·legalització de l’avortament, no impediria que aquest dret es veiés menyscabat per un altre tipus de mesures, com ara una possible reducció dels terminis. Al país veí, tant les menors com les dones més grans de 18 anys poden avortar fins a les 14 setmanes d’embaràs. És un període superior al d’Alemanya (12), però inferior al d’Espanya (22), els Països Baixos (22) i el Regne Unit (24). Entre 3.500 i 5.000 franceses van cada any a l’estranger per interrompre el seu embaràs. I moltes acudeixen a clíniques de Girona o Barcelona.