El Kíiv Express, el tren que uneix guerra i pau

A Varsòvia (Polònia) hi ha Wschodnia, on es va per viatjar a la capital d’Ucraïna en un tren. Wschodnia no és Centralna, l’estació central de la ciutat, sinó una petita estació que amb prou feines té restaurants i només compta amb serveis bàsics. Però des d’aquí surt el Kíiv Express, que tampoc és un tren com qualsevol altre. I no només perquè té nom de novel·la d’Agatha Christie o de pel·lícula anglesa d’espies. També perquè és l’únic ferrocarril directe que travessa Polònia cap a l’est i entra, gairebé vorejant Bielorússia, a Ucraïna, fins a arribar a Kíiv. Però això, a Varsòvia, semblen no saber-ho ni tan sols els taxistes, que es perden i no saben on anar quan alguna viatgera pregunta per l’estació de la qual el susdit tren parteix cap als veïns en guerra.

Trucada

El viatge s’inicia amb una trucada que, a centenars de quilòmetres de distància, confirma la sospita dels misteris que envolten el Kíiv Express. "El bitllet d’aquest tren només es pot comprar a l’estació, quan ja hi siguin, no abans", respon a l’altre costat de la línia telefònica una empleada, sense donar més explicacions. Només a l’arribar allà, davant de la taquilla, es resol la incògnita de si s’ha obtingut el desitjat bitllet per al "tren especial". Així és com apareix escrit a l’únic gran tauler electrònic que hi ha a l’estació de tren.

Van ser uns líders europeus de l’est d’Europa (els primers ministres de Polònia, la República Txeca i Eslovènia) que per primera vegada van posar –era el març del 2022 i la invasió russa de gran escala acabava de començar–, el focus sobre la possibilitat de viatjar des de Polònia en un tren directe fins a Ucraïna. Es van arriscar a viatjar d’aquesta manera ells mateixos, en lloc de fer-ho amb cotxe per algun dels diversos encreuaments fronterers d’Ucraïna, per exemple, amb Polònia o Hongria, també molt utilitzats des de l’inici d’aquesta fase de la guerra.

En aquell moment, mentre milers de civils ucraïnesos fugien en direcció oposada de les bombes russes, els tres van fer el viatge al revés. El van anomenar la "diplomàcia de ferro" (Iron Diplomacy, en la seva més pomposa variant anglesa), un viatge que llavors tenia gust de glòria, ja que es tractava d’ensenyar al món intrepidesa en el suport europeu el país eslau. Des d’aleshores, el van seguir molts altres (Emmanuel Macron, Mario Draghi, Ursula von der Leyen, Olaf Scholtz...) i també, es diu, milers de diplomàtics i funcionaris internacionals que han anat utilitzant aquests trens, dels quals el Kíiv Express és el més anhelat.

‘Ukrzaliznitsia’

El tren, de fet, és una de les joies de la corona d’Ukrzaliznitsia, o UZ com se la coneix pel seu acrònim, a la companyia estatal de trens d’Ucraïna fundada el 1991 (després de la independència d’Ucraïna de l’URSS). Gran orgull dels ucraïnesos. No els falta raó. A més de ser una de les xarxes ferroviàries més grans d’Europa, avui representa el 65% del tràfic de mercaderies que transita pel país, amb 10.000 empleats que han deixat la feina per anar al front i més de 500 que han mort en les hostilitats. A més d’això, fins i tot estant en guerra, la seva gairebé sempre extrema puntualitat sorprendria qualsevol viatger o viatgera habitual de trens de Roma, Madrid o Berlín.

No obstant, a punt d’entrar el tercer any de conflicte total amb Rússia, amb la gent distreta per altres catàstrofes globals, trens de la guerra com el Kíiv Express passen més desapercebuts que mai fins i tot en estacions com la de Wschodnia. Allà, on a mitja tarda el cuc metàl·lic fa aparició per l’andana seleccionada i llavors una massa humana ben vestida i ordenada s’enfila en la desena de vagons amb calefacció. Els viatgers, alguns amb accent estranger, d’altres ucraïnesos, s’instal·len en compartiments amb lliteres, algunes plegables i l’obertura de les quals avui, quan s’escriu aquest reportatge, requereix la intervenció d’un senyor de vestit fosc, semblant formal i ulls ametllats que s’ofereix a prestar la seva ajuda perquè ja ho ha fet "moltes vegades".

Aniversari

Davant d’ell, l’Olga, estudiant de Butxa –el municipi convertit en símbol de la violència de les tropes russes, durant el setge de Kíiv dels primers mesos de la guerra del 2022– observa l’escena. Després del que ha viscut, ha pogut passar uns dies a Itàlia pel seu aniversari gràcies al regal de la seva cunyada que, diu, s’ha refugiat al sud del país transalpí. Tot això mentre el Richie, un caniche de cinc anys, s’acomoda al seu lloc, sense abans deixar d’intentar robar una carícia, i l’ucraïnès Sergio ("Serguei no, Sergio", insisteix) s’escarrassa a xampurrejar castellà que ha après perquè li agrada molt la música llatina i ha viatjat a l’Argentina.

Clandestins

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Parteix llavors el Kíiv Express per al seu viatge de 18 hores cap a la capital ucraïnesa, mentre el Sergio va explicant que és un presentador de la televisió ucraïnesa, ara aturat. "El problema és que aquests bitllets són dificilíssims de trobar perquè hi ha un mercat clandestí de revendes. Hi ha gent que els compra i els revèn a preus més alts. Així el vaig comprar jo", afirma el Sergio mentre l’hostessa surt per les habitacionetes del cotxe-llit perquè ja és l’hora del te bullint.

La travessia prossegueix i, quan ja s’ha fet fosc, s’arriba al primer punt de control, que és el polonès, que ve seguit de l’ucraïnès, on també una flota d’agents fronterers pugen a bord del tren per portar a terme el control de passaports. Les preguntes són poques abans del segell al document. Tot molt ràpid fins a l’arribada en plena nit a un hangar en què s’han de canviar les rodes, ja que els raïls polonesos són diferents dels ucraïnesos. "Prohibit fer fotografies", es llegeix en un cartell allà on els adormits passatgers esperen que els treballadors d’Ukrzaliznitsia enllesteixin l’operació.