Kíiv tem perdre línies al Donbass per falta de munició

"Sí, els sentim molt més a prop", assenyala la Lena, una dona de 40 anys que refusa fotografiar-se i revelar el seu cognom i que treballa com a dependenta en una botiga de queviures de Hrodivka, a una quinzena de quilòmetres d’Avdíivka, el suburbi industrial de Donetsk del qual les tropes ucraïneses acaben de retirar-se. Durant la nit, els bombardejos "són constants" i reconeix que fins i tot li impedeixen poder dormir.

Fa 12 mesos vivia tranquil·la i descartava per complet que les forces que atacaven el seu país poguessin arribar a casa seva. Ara "només podem esperar que no arribin fins aquí, però no ho podem descartar completament", admet. Té marit i dues filles, i en el cas que es plantegés l’evacuació definitiva per l’avanç rus, no sap què faria: "Per marxar necessitem diners". "Nosaltres només volem viure en pau; que ens donin armes i lluitarem per fer fora els russos", recorda en la llengua de Tolstoi, sense gairebé accent ucraïnès, abans d’admetre que, per edat i educació, coneix precisament millor l’idioma de l’atacant que la del seu propi país.

Fugides forçades

La Kristina, una jove de 20 anys que acaba de sortir d’un supermercat que té els finestrals coberts amb plaques de suro per reduir els efectes que puguin tenir en el vidre les ones expansives originades per les explosions, admet amb amargor que la recent ofensiva russa ha forçat la fugida, segons els seus càlculs, del 60% dels aproximadament 60.000 habitants que viuen a Pokrovsk. "Al principi de la guerra molta gent va fugir, tot i que després, quan el front es va estabilitzar, van acabar tornant. Però ara la ciutat s’està tornant a quedar sense gent", explica inquieta, sense cap dubte. Sense pensar-s’ho dos cops, qualifica la situació de "molt preocupant" i no oculta la seva preocupació davant la possibilitat que els ocupants aconsegueixin avançar fins al punt on viu ella en aquests moments.

Grans ciutats

Els habitants de les grans ciutats de Sloviansk i Kramatorsk, relativament lluny dels fronts de guerra i, fins a la data recent, relativament a l’empara del conflicte, estan constatant aquests dies una marcada intensificació dels bombardejos, que, sovint, impacten en objectius civils i que als veterans de la guerra d’Ucraïna comença a recordar-los als mesos previs a l’inici de la guerra a Bakhmut, quan regularment aquesta ciutat era objecte d’atacs aeris i bombardejos.

Olena Malir, directora de l’escola número 18 de Sloviansk, gairebé no pot ocultar la seva indignació quan va contemplar, diumenge al matí, l’enorme forat i les destrosses causades per un bombardeig la nit anterior que va acabar amb la vida del Volodímir, un home de 65 anys que treballava com a guardià de les instal·lacions. "N’han trobat el cos, tot i que encara no l’han pogut treure de la runa", relata en un ambient regnant de fred intens que augura una potent nevada.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’Olena, que viu als voltants de l’escola, va sentir una forta explosió cap a les vuit del vespre i de seguida un altre guarda li va informar que la seva institució educativa havia sigut afectada per l’últim bombardeig, tot i que, fins al moment, encara no s’ha pogut explicar quins són els motius que van empènyer els russos a destruir-la.

"Els alumnes segueixen les classes a distància i aquí havíem instal·lat un menjador social i un punt de repartiment d’ajuda humanitària", recusa. D’entre les sales de l’edifici que no han sigut destruïdes per l’explosió, alguns col·legues que miren amb recel la premsa estrangera extreuen caixes d’aliments destinats als veïns més desfavorits. "Esperem que [els russos] no aconsegueixin arribar fins aquí", remarca, sense atrevir-se a garantir que aquest mal auguri no s’acabi materialirzant finalment en un futur no gaire llunyà, un avanç que comprometria sense remei la capacitat d’Ucraïna de sortir airosa del conflicte amb Rússia.