La justícia britànica ajorna la decisió sobre Assange

La justícia britànica va evitar pronunciar-se ahir sobre l’extradició als Estats Units del fundador de Wikileaks, Julian Assange, després de dos dies de vista al Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les. Els jutges han decidit finalment posposar uns dies la decisió, després d’escoltar els arguments de la defensa i de l’acusació entorn de la presumpta vulneració de la llibertat d’expressió del periodista i de les motivacions polítiques darrere de la seva extradició. Assange, que no ha pogut assistir a cap de les dues sessions al tribunal per motius de salut, s’enfronta a una condemna de fins a 175 anys de presó per la publicació de milers de documents classificats del Pentàgon, relacionats amb les guerres de l’Iraq i de l’Afganistan.

Els advocats del Govern nord-americà van mirar de desmuntar ahir els arguments en contra de l’extradició, exposats el dia anterior per la defensa. Un d’aquests resideix en el dret a la llibertat d’expressió, contemplat a l’article 10 de la Convenció Europea dels Drets Humans, i que segons els advocats de l’activista ha d’aplicar-se en aquest cas. L’acusació afirma que Assange va pressionar la seva informant, la llavors soldat de l’Exèrcit nord-americà Chelsea Manning, perquè obtingués de manera il·legal documents comprometedors per als EUA i que aquest fet va més enllà de l’activitat periodística.

Risc per als informants

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

Els advocats del Govern nord-americà han acusat el periodista d’obtenir els documents a consciència i de manera indiscriminada, en molts casos amb informació d’escàs interès públic, i que al fer-ho va posar en risc la vida dels informants d’aquest país a l’Iraq, Síria o l’Afganistan, els quals en alguns casos van desaparèixer o es van veure obligats a fugir. Aquestes acusacions han sigut desmentides en repetides ocasions pels aliats d’Assange, que asseguren que no hi ha proves que demostrin el perjudici ocasionat als informants a causa d’aquestes revelacions.

La defensa de l’activista va recordar als jutges del tribunal que els documents publicats per Wikileaks entre el 2010 i el 2011 van destapar crims de guerra comesos durant anys per diverses administracions nord-americanes, i que per tant sí que eren d’interès públic. Això demostra, segons la seva opinió, que darrere de la petició d’extradició hi ha motivacions polítiques, una cosa que vulneraria l’article 4 del tractat d’extradició firmat entre el Regne Unit i els EUA.