Maniobres electorals

Quan falten poc més de cent dies per a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha posat fi a mesos de suspens anunciant la seva candidatura a repetir en el càrrec al capdavant de les llistes del Partit Popular Europeu (PPE). Els populars europeus també han començat a maniobrar per refermar-se com la primera força de la Unió Europea (UE) i debilitar el càrrec que habitualment ocupen els seus rivals socialistes. L’ampli descontentament existent augura un significatiu vot de protesta a favor de l’extrema dreta, que espera un nombre rècord d’escons.

El pròxim Parlament Europeu comptarà amb 720 escons, 15 més que ara després de la sortida del Regne Unit. Les enquestes anticipen una Cambra molt escorada a la dreta: els populars i les diferents forces d’ultradreta podrien arribar a sumar la majoria absoluta. Atesa la col·laboració governamental nacional i regional dels populars en diferents països amb l’extrema dreta (Itàlia, Suècia, Finlàndia, Espanya i Àustria) i l’assumpció pel PPE de part de l’agenda ultra, és previsible un acord entre els populars europeus i almenys un sector de la ultradreta.

Això obriria la via per al projecte dels primers ministres ultradretans d’Itàlia, Giorgia Meloni, i Hongria, Viktor Orbán, de reformar la UE des de dins. El vot decisiu de l’eurodiputat Gunnar Beck de l’ultra Alternativa per a Alemanya (AfD) per ubicar a Frankfurt la seu de l’Agència Europea contra el Blanqueig de Capitals i els vetos d’Orbán mostren que l’extrema dreta ja disposa d’un poder més gran del que s’admet.

Von der Leyen ha començat a suavitzar les mesures i propostes que generen més oposició en els ciutadans i els governs per assegurar-se un bon resultat electoral i que els líders dels Vint-i-set la designin per repetir en el càrrec cinc anys més. Von der Leyen necessitarà després ser aprovada com a presidenta de la Comissió Europea pel Parlament Europeu amb el suport mínim de 361 eurodiputats (més de la meitat). El 2019, només va superar la votació per nou vots i sense els 13 diputats d’Orbán no hauria sigut elegida. Von der Leyen encara ha de vèncer alguna oposició dins dels mateixos populars, com la d’Els Republicans francesos. Von der Leyen també s’ha mostrat oberta a col·laborar amb l’extrema dreta que no vagi contra la UE i no sigui "amiga" del president rus, Vladímir Putin.

Von der Leyen ha proposat aquesta setmana mesures per apaivagar la revolta agrària, que se sumen a l’abandonament de la llei de pesticides anunciat el 6 de febrer. També han desaparegut de l’agenda les propostes conflictives (alimentació sostenible, etiquetes nutritives i restriccions a fumar en exteriors). Davant les crítiques al veto a partir del 2025 dels cotxes nous amb motor de combustió del Pacte Verd, Von der Leyen ha remarcat que aquesta mesura es pot revisar el 2026.

Com que l’ingrés d’Ucraïna a la UE genera reserves entre els alemanys i els votants del seu partit democristià CDU, Von der Leyen va anunciar el 21 de febrer que el marc negociador que la Comissió Europea havia de presentar aviat com a pas previ a l’obertura de negociacions no estarà llest fins després de les eleccions europees. El 52% dels alemanys i el 51% dels votants de la CDU són contraris a l’ingrés d’Ucraïna a la UE, segons un sondeig de la Fundació Bertelsmann.

Els populars es refermaran com a primera força política de la UE, segons els sondejos, i superaran en 40 escons els socialistes. Per debilitar el poder del responsable de la política exterior i de seguretat de la UE, un càrrec ocupat habitualment per un socialista i que ara exerceix Josep Borrell, el PPE proposa crear el lloc de comissari de Defensa amb l’objectiu que sigui ocupat per un conservador polonès.

Males perspectives

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els socialistes europeus han escollit com a cap de llista el comissari d’Ocupació, el luxemburguès Nicolas Schmit, desconegut del públic, a diferència de Von der Leyen. El descontentament ciutadà amb el canceller socialdemòcrata alemany, Olaf Scholz, i la debilitat dels socialistes francesos i italians reforcen les males perspectives del segon grup polític europeu.

El 65% de desaprovació dels francesos al president Emanuel Macron, l’enfonsament de Ciutadans a Espanya i els liberals als Països Baixos també auguren un retrocés del grup liberal. El descontentament amb els Verds a Alemanya reduirà així mateix el pes dels ecologistes.