La tensió geopolítica altera la cadena productiva del sector

Aquesta volta al món en una trucada ha fet del smartphone un dels símbols de la globalització, un fenomen que s’assenta en la deslocalització de les cadenes de producció i que requereix una certa harmonia en les relacions internacionals per mantenir greixats els fluxos del comerç global. No en va, els seus anys feliços van arribar durant el període unipolar que va seguir la victòria dels Estats Units en la guerra freda, una època que ja no existeix. La creixent rivalitat entre potències, l’auge del nacionalisme i les lliçons que va deixar la pandèmia estan precipitant el replegament de la globalització i, pel camí, reconfigurant el negoci tecnològic. El sector que té les claus del futur.

"La competència geopolítica en el sector és cada vegada més ferotge i ho està complicant tot", assegura Francisco Jerónimo, vicepresident per a Europa de la International Data Corporation (IDC), consultora de referència en el mercat tecnològic. "Aquells que siguin capaços de controlar noves tecnologies com el 6G o la intel·ligència artificial seran capaços de controlar el que passa arreu del món". Els principals competidors en aquesta història són Amèrica del Nord i Àsia. Del primer surten els sistemes operatius i les aplicacions dominants en la majoria de telèfons del món. Un negoci acaparat per Google i Apple. En el segon es fabriquen el gruixla majoria dels components del hardware, des de processadors fins a bateries o targetes de memòria. Principalment a la Xina, al Vietnam i a l’Índia, però també a Taiwan, a Corea i ael Japó.

Els semiconductors i processadors són els elements més cobejats del hardware, ja que poques companyies els fabriquen, com es va veure durant la pandèmia. Taiwan, Corea i la Xina concentren la seva producció, però una part significativa del disseny i la propietat intel·lectual està en mans d’empreses nord-americanes, com Intel i Qualcomm. Aquesta mena de divisió del treball intercontinental, en el qual Europa exerceix un rol secundari, va funcionar relativament bé fins que Washington va mirar de posar-la portes al camp sota la presidència de Donald Trump.

Contra l’expansió xinesa

Sota l’argument que companyies com Huawei i ZTE no eren de confiança per la seva presumpta subordinació al règim xinès, els va tancar les portes del mercat nord-americà mentre va forçar Google a denegar-los el servei d’Android. Una campanya acompanyada de fortes pressions a la Unió Europea i altres aliats occidentals perquè renunciessin als sistemes de 5G de Huawei, una de les companyies que liderava el seu desplegament a Europa.

"Els EUA miren de frenar l’expansió de la tecnologia xinesa i algunes de les seves companyies en altres regions del món perquè si la Xina és capaç de dominar el desplegament del 5G, tant Washington com Brussel·les seran totalment dependents de Pequín", assegura Jerónimo. Aquesta guerra tecnològica, lliurada en canonades de proteccionisme, ha portat la Xina, Rússia i l’Índia a desenvolupar els seus propis sistemes operatius, encara en fase incipient. I, en paral·lel, Occident està mirant de diversificar riscos, basculant cap a l’Índia o al Vietnam per manufacturar allà una part de la seva producció.

Repatriació de la indústria

La rivalitat entre la Xina i els EUA és només una de les variables de l’equació. Tant la pandèmia de la covid, que va dinamitar durant mesos les cadenes de subministraments del comerç mundial, com les brutals guerres a Ucraïna i Gaza, amb les seves costoses ramificacions per al trànsit marítim al mar Roig, han accelerat el debat sobre la relocalització i la sobirania tecnològica. "A Occident s’estan prenent mesures per repatriar part de les indústries estratègiques que hem deixat marxar en els últims 30 anys", diu Cristian Castillo, professor d’Economia de la UOC. "Però són processos que requereixen temps. Una fàbrica de semiconductors necessita tres o quatre anys per entrar en funcionament".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Apple, per exemple, ha anunciat que començarà a fabricar part dels seus productes als EUA, mentre que Nokia ho fa a Hongria. "Cada vegada veurem a més marques que produeixen a les seves regions d’origen o almenys acoblaran allà els seus productes, perquè és més barat en termes de transport i ajuda a diversificar riscos, diu Jerónimo, vicepresident d’IDC Europa.

La guerra tecnològica no ha irromput al mateix nivell en l’àmbit de les matèries primeres, el més de mig centenar de minerals i metalls que s’utilitzen per fabricar els smartphones. Però la febre per alguns d’ells, com el coltan, l’or, l’estany i el tungstè, els anomenats "minerals de sang", està alimentant conflictes armats com el del Congo i està fomentant la inestabilitat en algunes regions. "Potser no hem arribat a aquest punt per la interconnexió dels mercats. Si la Xina restringís l’accés de companyies estrangeres a les seves terres rares, probablement tancarien la porta a certes tecnologies, per la qual cosa acabaria pagant un preu", afirma Kristin Vekasi, geoeconomista de la Universitat de Maine. Un pragmatisme que és susceptible de canviar si la bel·ligerància entre les grans potències continua augmentant.